Carles Porta torna a Tor amb una s¨¨rie de vuit cap¨ªtols sobre la l¨²gubre hist¨°ria d¡¯aquest petit poble

Carles Porta ha estrenat a TV3, amb ¨¨xit, una nova s¨¨rie sobre el poble i el ve?natge de Tor. Una hist¨°ria l¨²gubre. S¨®n 27 anys escatant un misteri des que el 1997 va fer un 30 minuts sobre el tema. Com sempre es diu per resumir l¡¯assumpte: Tor ¨¦s un llogaret de tretze cases i tres assassinats. I una muntanya prop d¡¯Andorra i Fran?a de propietat comunal fins que un jutge va atribuir-la a Josep Montan¨¦, el Sansa, l¡¯any 1995. El juliol d¡¯aquell any era assassinat. Un nebot seu comenta al documental que, un cop sabuda la sent¨¨ncia, sempre va pensar que ho pagaria. Anys m¨¦s tard, els tribunals reconeixerien la copropietat dels ve?ns. A m¨¦s del Sansa, el balan? de sang es completa amb l¡¯assassinat l¡¯any 1980 de dos treballadors de Jordi Riba, el Palanca, que defensava l¡¯explotaci¨® forestal de la muntanya en contra del projecte del Sansa, juntament amb un empresari, de fer-hi una estaci¨® d¡¯esqu¨ª que hauria tingut una derivada imprevista: dificultar el pas del contraban i els peatges que rebien alguns propietaris. El Sansa i el Palanca eren dos cacics de la muntanya.

A les escriptures de finals del XIX, figura com a condici¨® per accedir a aquesta copropietat el fet de viure al poble. De ¡°tenir el foc enc¨¨s¡± es diu. Aquesta expressi¨® ha servit a Porta per titular un nou llibre que ha publicat fa poc, Tor, foc enc¨¨s (La Campana), convertint el requisit que figura a l¡¯escriptura en una met¨¤fora sobre el poble i les seves hist¨°ries, que no s¨®n ¨²nicament els crims. I la llar de foc acompanya sempre Porta en les seves aparicions durant el programa, del qual ¨¦s el narrador. Un protagonisme l¨°gic despr¨¦s de tanta dedicaci¨®. Al llibre explica que, per conv¨¨ncer el Palanca d¡¯acceptar una entrevista per al 30 minuts, Porta va haver de fumar molt i beure molta ratafia. ?s el temps i la paci¨¨ncia que tenia un determinat periodisme que ara s¨®n m¨¦s dif¨ªcils de tenir. Despr¨¦s d¡¯ell, negociar les altres entrevistes no va demanar tanta dedicaci¨®, el ve?nat ja no tenia por de fer-les, i que aix¨° desagrad¨¦s al Palanca.

El programa acumula un arxiu extraordinari i cobreix algunes necessitats visuals amb unes maquetes espl¨¨ndides d¡¯Eduard Grau que recreen escenes i llocs concrets. Realistes, per¨° sense voler enganyar. Aquest recurs a un entranyable modelisme artesanal, sense manipulacions digitals, acosta el relat a una mena de rondalla i l¡¯allunya visualment de Crims. El format, diguem-ne de cinemascope, l¡¯acosta a un ¡°western glacial¡±, que ¨¦s com defineix Tor el llibre. L¡¯extensi¨® de la s¨¨rie, vuit cap¨ªtols, ¨¦s la part m¨¦s dubtosa. Sense haver-la vist sencera ¨¦s dif¨ªcil de dir, per¨° hi ha explicacions que podrien sintetitzar-se o enllestir-se sense ajornar-les. Porta tira l¡¯ham i ajorna l¡¯aclariment d¡¯alguns detalls per a futurs episodis (¡°no hi havia mosques al cad¨¤ver, aquest detall ser¨¤ important¡±, ¡°recordeu aquest pati, ser¨¤ important¡±). I ¨¦s tal el domini que t¨¦ sobre la mat¨¨ria que pot corregir un testimoni quan la mem¨°ria d¡¯aquest el fa equivocar (el forense que confon una porta de nevera i una porta d¡¯ascensor). Una m¨²sica de tensi¨® ¨¦s emprada com a rerefons que no calla ni quan hi ha entrevistes. La seva pres¨¨ncia permanent, volent mantenir el cl¨ªmax tota l¡¯estona, l¡¯anul¡¤la com a mecanisme per a subratllats i empatxa. Ll¨¤stima, perqu¨¨ la textura est¨¤ ben trobada.

Porta ja anticipa que el programa no desvetllar¨¤ qui va ser l¡¯assass¨ª del Sansa. Amb les dades subministrades, l¡¯espectador haur¨¤ de treure les seves conclusions. Potser ¨¦s el misteri principal, per¨° no ¨¦s la q¨¹esti¨® primordial. A Tor hi ha la duresa de la vida, l¡¯acomodaci¨® a la conveni¨¨ncia, la indig¨¨ncia moral, la ru?na de l¡¯ambici¨®... L¡¯abund¨¤ncia de material aportat ¡ªunes 70 entrevistes¡ª ¨¦s excepcional i, com sempre en el cas de Porta, hi ha una apreciable reflexi¨® sobre els estris narratius que es fan servir i... molta feina al darrere. Cal seguir Tor.