Andreu Buenafuente: ¡°Els 10 primers anys a TV3 s¨®n el millor de la meva carrera televisiva¡±

Escric aquesta introducci¨® amb un exemplar de Digue¡¯m agosarat (Columna, 2000) fitant-me des de darrere l¡¯ordinador port¨¤til. ?s damunt d¡¯un escriptori ple de llibres que ja no troben lloc a la prestatgeria del menjador, prou amortitzats per exposar-los a l¡¯eventual accident amb la tassa de caf¨¨, per¨° massa connotats sentimentalment com per desfer-me¡¯n. A la portada, capcot, hi ha Andreu Buenafuente (Reus, 1965), productor, presentador, humorista i una figura la dimensi¨® actual de la qual se¡¯m fa materialment evident quan veig el centenar de persones que, un divendres qualsevol al mat¨ª, ocupen el carrer Casp tot fent cua per entrar al directe de Nadie sabe nada. ¡°Tenim una llista d¡¯espera de dos anys, el p¨²blic d¡¯avui s¡¯hi va apuntar el maig de 2022¡å, m¡¯explica Gemma Saperas, d¡¯El Terrat, abans que comencem l¡¯entrevista.

Nadie sabe nada, copresentat per l¡¯actor Berto Romero, ha perm¨¨s a Buenafuente experimentar un idil¡¤li amb un mitj¨¤, la r¨¤dio, on va debutar amb nom¨¦s 17 anys i que va ser casella d¡¯eixida, amb un programa concebut per a R¨¤dio Reus que era hom¨°nim de l¡¯imperi audiovisual que ha esdevingut la productora El Terrat. D¡¯aquesta experi¨¨ncia que abasta m¨¦s de quatre d¨¨cades, l¡¯humorista reusenc n¡¯ha fet un mon¨°leg que es podr¨¤ veure al Teatre Vict¨°ria a partir del primer cap de setmana de maig: La r¨¤dio que em va parir.

Pregunta. Aquesta setmana estrena La r¨¤dio que em va parir. El t¨ªtol em va fer pensar en La tele que me pari¨®, un llibre que Pepe Colub¨ª va venir a presentar a La cosa nostra.

Resposta. Ostres, doncs ¨¦s veritat. ?s curi¨®s, perqu¨¨ justament ahir a casa vam posar un cap¨ªtol de La cosa nostra. El convidat era Pepe Rubianes. Quan vam anar a vendre el programa a TV3, el director de l¡¯¨¨poca ¡ªen pau descansi, era un tio magn¨ªfic, Llu¨ªs Oliva¡ª ens va dir que per qu¨¨ caram vol¨ªem passar de fer un programa setmanal, el Sense t¨ªtol, a un de diari. I jo: ¡°Bueno, perqu¨¨ ho he vist que ho fan els americans, perqu¨¨ m¡¯agraden David Letterman i Johnny Carson¡­¡±. I al final tot va rutllar molt b¨¦, La cosa nostra va funcionar.

P. Jo sempre dic que, en l¡¯¨¤mbit estatal, els catalans ens vam inventar els late nights: ?ngel Casas, Jordi Gonz¨¢lez, Xavier Sard¨¤¡­ Se sent pioner del format?

R. M¨¦s que pioner, em considero una mica pesat. I, quan em retiri, una de les frustracions que em quedaran ser¨¤ no haver aconseguit consolidar-ne el format. La televisi¨® espanyola no n¡¯ha volgut saber res. Et donen mil arguments, i la meitat sempre s¨®n econ¨°mics: ¡°No, es que no hay presupuesto¡±. Dius: ¡°Bueno, no hay presupuesto¡­¡±. Hi ha aquesta cosa espanyola de fer un prime time, allargar-lo tres hores i estalviar-te un programa de tancament. Despr¨¦s mires el que fan a Estats Units i l¡¯enveja que provoca ¨¦s insana. H¨°stia, hi ha set, vuit lates, les cadenes m¨¦s potents en tenen dos. Aix¨° aqu¨ª no s¡¯ha assolit, les teles espanyoles no ho volen. Sempre hi ha excepcions, per¨°, perqu¨¨ com et dic a El Terrat som molt pesats; David Broncano amb La resistencia en seria una, d¡¯excepci¨®.

Hi ha aquesta cosa espanyola de fer un prime time, allargar-lo tres hores i estalviar-te un programa de tancament. Despr¨¦s mires el que fan a Estats Units i l¡¯enveja que provoca ¨¦s insana

P. Hi ha hagut molt enrenou amb el fitxatge de Broncano per TVE. El Terrat continua sent la productora darrere del programa, malgrat la migraci¨®?

R. El produirem nosaltres, s¨ª. L¡¯enrenou de qu¨¨ parles ¨¦s un reflex de l¡¯estat del periodisme a Espanya, on la contractaci¨® d¡¯un comediant per part de la televisi¨® p¨²blica s¡¯ha instrumentalitzat i polititzat de manera exagerada. En tot plegat hi ha una cosa de fons que, com la situaci¨® dels lates a l¡¯estat, nosaltres tampoc arreglarem. Parlo de com costa respectar i cuidar el concepte de televisi¨® p¨²blica a Espanya. ?s una cosa que em t¨¦ fascinat negativament. Com, legislatura a legislatura, no s¡¯ha aconseguit despolititzar-la. Es veu que ¨¦s impossible. Crec que el fet d¡¯haver-me criat amb la televisi¨® p¨²blica catalana fa que tot aix¨° m¡¯afecti m¨¦s. Jo vaig poder fer el millor de la meva carrera televisiva durant els 10 primers anys que vaig treballar a TV3, amb una llibertat editorial i de continguts brutal.

P. L¡¯etapa que va de Sense t¨ªtol a Una altra cosa ¨¦s el millor de la seva carrera a la tele?

R. Bueno, ¨¦s el m¨¦s fundacional i m¨¦s potent de tot el que he fet, s¨ª.

P. Hi coincideixo, sobretot en la influ¨¨ncia que van tenir, fins i tot, en preadolescents. Jo vaig descobrir Una altra cosa arran d¡¯una actuaci¨® de fi de curs, on uns nois de tercer d¡¯ESO van recrear un esquetx del programa. N¡¯¨¦reu conscients, d¡¯aquest impacte?

R. Bon¨ªssima, aquesta an¨¨cdota. S¨ª que n¡¯¨¦rem conscients, s¨ª. Jo encara ara em trobo gent pel carrer que em diu que va aprendre catal¨¤ mirant els nostres programes. Aix¨° ¨¦s molt fort, i no m¡¯ho han dit una vegada, m¡¯ho han dit molt¨ªssimes. Ni la millor campanya de promoci¨® ling¨¹¨ªstica podria preveure una cosa aix¨ª, tu. Aix¨° tamb¨¦ ho haur¨ªem de tenir present quan critiquem continguts de la televisi¨® p¨²blica perqu¨¨ ens semblen fr¨ªvols. Nois: en televisi¨®, no hi ha altra manera d¡¯arribar al cor de la gent que a trav¨¦s de l¡¯entreteniment.

P. ?s interessant, aix¨° del catal¨¤, sobretot perqu¨¨ moltes de les entrevistes eren en castell¨¤. Ara, quan aix¨° passa a TV3, la reacci¨® a les xarxes socials ¨¦s bel¡¤ligerant. Creu que tamb¨¦ ho serien amb vost¨¨, si torn¨¦s a treballar un format similar a TV3?

R. No ho s¨¦, per¨° s¨ª que puc dir-te que aleshores tamb¨¦ passava. Ens deien que port¨¤vem massa convidats castellans, i tenien ra¨®; per¨° el que mir¨¤vem de fer era equilibrar-ho portant-ne molts altres de catalans. Un cop el president Pujol, que aquest tema li interessava molt, em va agafar a banda en un acte i em va dir: ¡°Escolti, vost¨¨ quan rep un convidat castell¨¤, com s¡¯ho fa?¡±. Li dic: ¡°Miri, jo soc de l¡¯opini¨® que una entrevista s¡¯ha de fer en l¡¯idioma com¨² que tenen entrevistador i entrevistat. Si el convidat no ent¨¦n el catal¨¤, jo li parlo en castell¨¤¡±. Crec que no li va agradar la resposta. Jo m¡¯estimo el catal¨¤, ¨¦s la meva llengua, per¨° quan he de comunicar no em crec la ficci¨® d¡¯entrevistar un castellanoparlant en catal¨¤ perqu¨¨ estem a TV3, ni de fer que es posi un pinganillo. Que va haver-hi friccions? ?s clar. Per¨° res greu. No es va morir ning¨² perqu¨¨ jo entrevist¨¦s Joaqu¨ªn Sabina en castell¨¤ a TV3.

P. Malgrat tot, el record que t¨¦ la gent d¡¯aquells programes ¨¦s de cert enyor. Pesa massa, per¨°, el record d¡¯aquells programes que abans definia com a ¡°fundacionals¡±?

R. Potser en algun moment ha estat m¨¦s marcat, aix¨° que dius. Ara et puc dir, amb franquesa, que est¨¤ molt equilibrat. El Nadie sabe nada, el programa de r¨¤dio que fa una d¨¨cada que fem amb Berto Romero, tamb¨¦ s¡¯ha guanyat molta estima. Aix¨° desactiva els nost¨¤lgics. Ara trobo que hi ha gent que em diu que m¡¯escoltaven a R¨¤dio Barcelona als anys noranta i ara estan enganxats al Nadie sabe nada. La nost¨¤lgia, podr¨ªem dir, s¡¯ha equilibrat. I ¨¦s molt bonic, viure aix¨°. Jo pensava que la meva etapa m¨¦s vibrant, de r¨¤dio juvenil, havia quedat enrere. I de sobte ens trobem amb un fenomen com el Nadie sabe nada, on entre el p¨²blic dels directes trobes gent que venen de M¨¨xic o de l¡¯Argentina.

P. Parli¡¯m de la seva relaci¨® amb Berto Romero. Per a mi ¨¦s molt diferent de la que establia amb Santi Mill¨¢n, Jos¨¦ Corbacho o ?vole en mode Follonero. Aquelles eren relacions performativament molt agressives. Amb el Berto, trobo, hi ha un cert canvi.

R. La relaci¨® ¨¦s diferent perqu¨¨ tamb¨¦ ho s¨®n els formats. El Mill¨¢n, el Corbacho i l¡¯?vole feien un paper, feien d¡¯actors, i el seu rol era de contrapunt, de provocador. En certa manera, venien a trencar el programa. Al Nadie sabe nada tamb¨¦ hi ha conflicte entre el Berto i jo per fer saltar la com¨¨dia, per¨° s¨ª que tens ra¨® que la complicitat ¨¦s una altra. El programa el constru?m entre els dos, i el secret per fer-lo funcionar ¨¦s que encara ens fem gr¨¤cia, encara ens sorprenem. I no veiem el final al programa. L¡¯¨²nic final ¨¦s l¡¯esperan?a de vida. L¡¯altre dia ho d¨¨iem: h¨°stia, aix¨° ja ¨¦s per sempre no? ?s una mica estrany de dir, per¨° sovint sento que soc espectador del meu company. Estem gravant i hi ha cops que me¡¯l quedo mirant, i penso: quin luxe. A la r¨¤dio, aix¨° ¨¦s una cosa que nom¨¦s m¡¯ha passat amb Oriol Grau.

P. Quan f¨¨ieu El terrat a R¨¤dio Reus, primer, i a R¨¤dio Barcelona, m¨¦s tard.

R. Ens va ocupar molts anys, aquella etapa. Fa poc, en l¡¯acte del centenari de R¨¤dio Reus, vaig dir p¨²blicament que l¡¯Oriol ¨¦s un dels millors i m¨¦s brillants companys que he tingut a la r¨¤dio. L¡¯Oriol era r¨¤dio pura i veure¡¯l treballar, fer de Palomino, de Padrina, era un espectacle. Ara t¨¦ un perfil baix perqu¨¨, com diem a Reus, no vol tant de bacall¨¤. Per¨° ¨¦s un geni de la r¨¤dio i un gran director teatral. Hauria pogut ser un director de primera divisi¨®.

El Terrat va presentar un projecte de sitcom per a TV3 i ens l¡¯acaben de rebutjar. Ho dic per si alg¨² pensa que a la vida ho tens tot fet: no ¨¦s veritat. Si em veus una mica moix avui, ¨¦s per aix¨°

P. Va ser el primer director de Plats bruts, de fet.

R. Va ser b¨¤sic en l¡¯¨¨xit de la s¨¨rie. Ell i jo vam anar a veure Kr¨¤mpack, l¡¯obre de teatre del Jordi i el Joel, i en sortir vam dir: ¡°Aqu¨ª hi ha una sitcom¡±. Quan ens vam asseure amb ells dos vam veure que ells tamb¨¦ ho tenien clar, i va ser aleshores que decidim unir forces.

P. Sempre els pregunten al Jordi i al Joel per qu¨¨ no torna Plats bruts. Tenint en compte que ¨¦s una producci¨® d¡¯El Terrat, no volia deixar de demanar-l¡¯hi a vost¨¨ tamb¨¦.

R. Jo, de fet, fa alguns anys, els vaig proposar de tornar-hi a tots dos. Potser ¨¦s idealista dir-ho, per¨° com a productor penso que es donen totes les condicions necess¨¤ries perqu¨¨ Plats bruts torni. Aix¨°, per¨°, ¨¦s una cosa que han de decidir el Joel i el Jordi, i jo crec que no hi estan gaire engrescats. Tamb¨¦ ho entenc: volen guardar-ne aquell bon record. Per¨° els dos estan en actiu, han apr¨¨s molt aquests anys i ten¨ªem moltes idees damunt la taula per l¡¯eventual retorn de Plats bruts. Podria haver estat un retrobament, com el de Friends. Saps quina ¨¦s la paradoxa? Que malgrat haver fet Plats bruts, fa unes setmanes El Terrat va presentar un projecte de sitcom per a TV3 i ens l¡¯acaben de rebutjar. Ho dic per si alg¨² pensa que a la vida ho tens tot fet: no ¨¦s veritat. Si em veus una mica moix avui, ¨¦s per aix¨°.

P. La Gemma d¡¯El Terrat ens diu que el temps s¡¯acaba: expliqui¡¯m qu¨¨ ¨¦s aix¨° de La r¨¤dio que em va parir. Ja em sap greu, fer-li l¡¯entrevista sense haver vist el mon¨°leg.

R. No l¡¯has vist perqu¨¨ s¡¯estrena tot just ara, no et sentis malament. Tot neix d¡¯una proposta de R¨¤dio Barcelona, que jo inicialment deixo en stand by per¨° que despr¨¦s de preparar la gala dels cent anys de l¡¯emissora, m¡¯adono que hi ha un contingut emocional que s¨ª que m¡¯agradaria treballar en un format m¨¦s llarg. Al mon¨°leg explico la hist¨°ria d¡¯amor permanent que he tingut amb la r¨¤dio com a professional, per¨° tamb¨¦ com a consumidor. ?s un mitj¨¤ que t¨¦ una capacitat de superviv¨¨ncia i d¡¯adaptaci¨® brutal, i el que millor ha sabut aprofitar la tecnologia. Que ara la puguis escoltar al m¨°bil, consumir-la a la carta, gaudir de programes fets arreu del m¨®n, em sembla una cosa estratosf¨¨rica.

P. Tamb¨¦ permet vehicular projectes que canals convencionals rebutgen o cancel¡¤len per pressions externes. Penso en formats d¡¯¨¨xit independents com La Sotana.

R. ?s comprensible que hi hagi emissores que no estiguin c¨°modes amb segons quins continguts. Per¨° ¨¦s el que dius: ¨¦s el format, el que ha perm¨¨s rebentar les costures d¡¯aquestes mateixes emissores. El p¨°dcast ha perm¨¨s portar la incorrecci¨® a nous l¨ªmits; fins i tot quan una cadena no t¡¯hi vol encabir, tu pots agafar uns micros i fer la teva. I de sobte trobes La Sotana o La Ruina, que neixen com coses petites i s¡¯acaben convertint en aut¨¨ntics fen¨°mens. Ara hi ha oportunitats per a propostes m¨¦s incorrectes que les que f¨¨iem quan vaig comen?ar. Hi ha menys l¨ªmits i el marge ¨¦s molt m¨¦s gran. El podc¨¤sting i la r¨¤dio s¨®n com l¡¯oxigen: tenen la capacitat d¡¯escolar-se per tots els racons. Si el que fas ¨¦s bo i hi ha una esquerda, per m¨ªnima que sigui, sempre arribar¨¤s als oients.