Els marcians estan d¡¯aniversari

La setmana de Sant Jordi, el programa cultural del 33/TV3 Quan arribin els marcians va emetre el cap¨ªtol 200. Una dada que cal celebrar. La seva primera emissi¨® ¨¦s de novembre del 2017. No feia ni un mes que s¡¯havia aplicat per part del govern espanyol el 155 per tallar el proc¨¦s. He d¡¯admetre que aquelles primeres emissions no em van conv¨¨ncer. Particularment, per unes excessives ganes de trobar un lligam a molt diferents manifestacions de l¡¯agenda cultural i, d¡¯aquesta manera, cuinar una sopa amb molt de guarniment. Per exemple, el primer cap¨ªtol dedicat, inevitablement, al proc¨¦s agafava com a leitmotiv els girs de gui¨®. Per¨° amb l¡¯excusa del ¡°gir de gui¨®¡± es feia una llarga excursi¨® per peces teatrals i films que en tenien. Fins i tot s¡¯aplicava al proc¨¦s, amb brillantor per¨° poca precisi¨®, la idea hitchcockiana del macguffin, una excusa argumental que belluga els personatges per¨° no t¨¦ cap rellev¨¤ncia en la trama. Al segon cap¨ªtol, amb l¡¯excusa de les eleccions i les aliances de conveni¨¨ncia de la pol¨ªtica, rastrejaven, for?ant la idea, les estranyes parelles al cine, al teatre, la m¨²sica, etc¡­

Per¨° el programa, mantenint el seu esquema inicial ¡ªun concepte que agrupa diferents manifestacions culturals, l¡¯abducci¨® d¡¯un personatge a qui els marcians fan preguntes i l¡¯agenda de la setmana¡ª, ha anat destil¡¤lant les mencions i cites millorant la seva pertinen?a. Tot i que encara de vegades els maridatges es veuen artificiosos ¡ªcom en un cap¨ªtol recent dedicat a dones que s¡¯assemblessin a personatges cinematogr¨¤fics i que feia un agosarat paral¡¤lelisme entre Marilyn Monroe i Eva Santolaria¡ª, una de les gr¨¤cies de l¡¯espai ¨¦s que poden plantejar lliurement moltes menes d¡¯afinitats en el tractament d¡¯un tema sense que la tria s¡¯hagi de percebre for?ada. A m¨¦s, no exclouen els territoris poc transitats. Per exemple, en el titulat ¡®Ens agrada cantar¡¯ sortia una escola, un taller musical, un concert participatiu, un grup de gospel¡­ presidits per la idea que cantar ¨¦s un ¡°antidepressiu barat i molt bonic¡±.

Al darrer, sobre actors que debuten molt joves, quan s¨®n nens, la tria i les q¨¹estions plantejades eren un encert

Al dedicat a la divulgaci¨® cient¨ªfica hi encabien des de la conflu¨¨ncia de disciplines i interessos en una mateixa persona (f¨ªsica i ballarina o bi¨°loga i dibuixant) a la feina de Neurones Fregides, plataforma de divulgaci¨® cient¨ªfica en catal¨¤. I, tamb¨¦, la cr¨ªtica sobre la falsa disparitat dels cient¨ªfics (saben pentinar-se com tothom) o la marginaci¨® de la dona fins i tot en una s¨¨rie tan estimada com The Big Bang Theory. Al darrer, sobre actors que debuten molt joves, quan s¨®n nens, la tria i les q¨¹estions plantejades eren un encert.

La preocupaci¨® humana per quan arribin els marcians ¨¦s comprensible i culturalment productiva. Com els explicarem, es preguntaven a la primig¨¨nia careta, la r¨¤bia, la pell de gallina o la mentida? I per poder-ho explicar als marcians, primer cal que ens ho sapiguem explicar nosaltres. Al final de cada cap¨ªtol, alguns dels intervinents fan preguntes als marcians, fins i tot els demanen ajuda. I naturalment, la persona abdu?da ha de ser conscient que els codis marcians no s¨®n els nostres i ha de rumiar les respostes perqu¨¨ els siguin entenedores. La figura dels marcians, la seva pres¨¨ncia, potser ¨¦s aquell macguffin de qu¨¨ parlaven al primer cap¨ªtol. Justifica que ens mirem sense que aix¨° suposi caure en el narcisisme. Sobretot aprofitant que els marcians s¨®n tipus amigables i no tenen res a veure amb els que va presentar Tim Burton. I aquesta ¨¦s la feina de l¡¯equip de Quan arribin els marcians. Que duri.