¡®Infiltrats¡¯: Em cuiden les amigues, no la policia

¡°Em cuiden les amigues, no la policia¡± ¨¦s una consigna que se sent dia s¨ª i dia tamb¨¦ a les xarxes socials i a les pancartes que s¡¯alcen a cada mobilitzaci¨®. Un esl¨°gan que apunta al rebuig i la desconfian?a que generen les autoritats encarregades de vetllar per la seguretat p¨²blica, i que assenyala que el pes de la protecci¨® rau en els cercles m¨¦s ¨ªntims dels ciutadans i ciutadanes. Els ¨²ltims anys, per¨°, la l¨ªnia que separa les cures per part del cos de protecci¨® civil i de la comunitat s¡¯ha dif¨®s. La figura de l¡¯infiltrat, que coneix¨ªem per les pel¡¤l¨ªcules d¡¯intriga i suspens, ja ¨¦s una realitat quotidiana al nostre pa¨ªs. I les seves conseq¨¹¨¨ncies, devastadores.

Diumenge passat es va emetre a TV3 el documental Infiltrats, un reportatge que desvela una xarxa d¡¯infiltraci¨® policial a Catalunya i Val¨¨ncia gr¨¤cies al treball period¨ªstic del mitj¨¤ La Directa. Quatre agents amb identitats completament falses ¡ªdes del nom i cognoms fins als estudis i el lloc d¡¯origen¡ª van aconseguir integrar-se en moviments de l¡¯esquerra militant, participar-hi i, en alguns casos, estar al capdavant de protestes amb tanta repercussi¨® com la de l¡¯empresonament del cantant Pablo Has¨¦l. Aquests agents encoberts, tres homes i una dona, van mantenir un fort grup d¡¯amistats i relacions de parella llargues, totes vinculades amb la ideologia progressista que tenien ordre d¡¯investigar.

La gaireb¨¦ hora que dura el reportatge Infiltrats no at¨¦n a com es desenvolupa, des del principi, la infiltraci¨® de l¡¯operaci¨® de les forces de seguretat nacionals, constitu?da per exalumnes pertanyents a la mateixa promoci¨® de l¡¯escola de policia d¡¯?vila. L¡¯inici del visionat ¨¦s in media res, ¨¦s a dir, quan els companys de milit¨¤ncia i els entorns m¨¦s propers saben que han estat convivint amb alg¨² que, simplement, no existia. Alg¨² que era una fantasia i no la cara visible d¡¯all¨° contra el que lluitaven en equip. La reacci¨® de les persones afectades, no desitjable per a ning¨²: no nom¨¦s ¨¦s la seducci¨® i manipulaci¨® a qu¨¨ havien estat sotmesos molt de temps, amb falses promeses de vincle sexoafectiu, per tal d¡¯obtenir informaci¨® que despr¨¦s feien servir en jutjats i altres operacions pol¨ªtiques sense el perm¨ªs ni declaracions pr¨¨vies; ¨¦s tamb¨¦ l¡¯estranyesa del dol, la desconfian?a que carreguen en el futur i la s¨ªndrome paranoide. Aix¨ª doncs, l¡¯estampa que se¡¯ns mostra ¨¦s d¡¯un cinisme espaterrant: el 2020, quatre persones que han jurat fer prevaler la democr¨¤cia i els valors humans juguen brut i al marge de la llei per obtenir un benefici governamental, tot generant un gran desequilibri de conviv¨¨ncia estatal.

Fa cinquanta anys, el fil¨°sof Michel Foucalt denunciava, a Vigilar i castigar, com el poder de la modernitat ¨¦s sofisticat i no nom¨¦s repressiu, sin¨® tamb¨¦ organitzatiu: crea i classifica entramats d¡¯individus perqu¨¨ les din¨¤miques del poder no es vegin amena?ades. Una tesi que podem veure en ficcions recents com a les pel¡¤l¨ªcules El reino o Antidisturbios, totes dues del director Rodrigo Sorogoyen, on es posa en entredit la transpar¨¨ncia i l¡¯honestedat d¡¯aquesta l¨°gica de protecci¨® institucional. El problema de fons, per¨°, no ¨¦s tant la viol¨¨ncia ¡ªque tamb¨¦¡ª, sin¨® la ret¨°rica en qu¨¨ es legitimen. En la majoria de casos, podem llegir com el govern s¡¯excusa utilitzant inq¨¹estionablement conceptes com terrorisme per validar certs actes. I aix¨° ¨¦s, en un espai democr¨¤tic on el llenguatge est¨¤ sotm¨¨s a revisi¨® constant, el m¨¦s perill¨®s: perqu¨¨ on ells veuen terrorisme en una baralla de vuit nois de 23 anys en un bar d¡¯Altsasu, o en el tall de les vies d¡¯un tren en protesta pels judicis del proc¨¦s, altres, en canvi, hi entenen vandalisme o dret a la manifestaci¨®. I quan s¨®n exclusivament els de dalt els qui decideixen fins on el significat de les paraules du conseq¨¹¨¨ncies penals, la democr¨¤cia comen?a a ser el miratge d¡¯un bassal i l¡¯ab¨²s de poder la bota que el travessa.