Llegir ¡®Guerra i pau¡¯ en temps de guerra

He volgut llegir Guerra i pau perqu¨¨ ja no podia sentir absolutament res amb el que est¨¤ passant a Palestina i Ucra?na. Em mou un desig de reduir l¡¯escala i trobar un sentit narratiu, una necessitat infantil gens autodissimulada de buscar consol en el clix¨¦ que diu que la hist¨°ria ha de ser una mestra per a la vida; que el passat ens pot servir de guia i inspiraci¨® en el present. Perqu¨¨ ¡°sentir¡±, en termes crus, ¨¦s extremament senzill: s¨¦ quines paraules he de picar al buscador de TikTok per provocar-me n¨¤usees i plors en menys de cinc minuts. El problema ¨¦s que tamb¨¦ estic conven?ut que, si entro en aquesta espiral i entreno l¡¯algoritme perqu¨¨ el meu timeline s¡¯inundi amb impactes de les guerres, no estar¨¦ m¨¦s a prop d¡¯entendre res, sin¨® m¨¦s lluny. La mediatitzaci¨® de la guerra a trav¨¦s de les xarxes socials no aconsegueix el mateix efecte que el periodisme ni les formes narratives m¨¦s tradicionals: en comptes d¡¯un sentiment de testimoni i d¡¯un moment de pausa per a la interpretaci¨®, l¡¯audio?visual amateur i el flux incessant de contingut m¡¯atordeixen nom¨¦s amb una empatia fugiserra i irreal. La reacci¨® emocional ¨¦s tan prim¨¤ria que vols anar als grans mestres del passat com si tinguessis el deure moral de sentir alguna cosa amb adjectius i frases dignes.

I el passat t¨¦ forma de dos totxos de mil p¨¤gines amb la lletra molt atape?da que l¡¯editorial 1984 va publicar al novembre per celebrar el 40¨¨ aniversari: la flamant traducci¨® de Guerra i pau que Judit D¨ªaz Barneda ha fet al catal¨¤ directament del rus. Tot i que ¡°passat¡± no ¨¦s ben b¨¦ la paraula adequada, perqu¨¨ Lev Tolstoi ¨¦s sovint aclamat com el pare de la narrativa de guerra moderna. Ernest Hemingway va dir ¡°no hi ha millor escriptura sobre guerra que la de Tolstoi¡± i, al mateix temps, que Guerra i pau hauria estat molt millor i m¨¦s curta si l¡¯hagu¨¦s escrit Turgu¨¦nev, o que no es pot aguantar el ¡°pensament pesat i messi¨¤nic¡± que Tolstoi introdueix emmig de la narraci¨® en forma de mon¨°legs eterns. L¡¯obessi¨® art¨ªstica de Tolstoi era ¡°dir la veritat¡±, i per fer-ho, naturalment, va haver de treballar molt l¡¯estil i trencar moltes convencions. La seva gran croada era contra la mitologia dels grans homes i les grans nacions. Tolstoi vol deixar clar que, malgrat que els seus personatges puguin lluir atributs que els facin encaixar en les definicions est¨¤ndard de gl¨°ria i heroisme, de fet, cap d¡¯ells s¨®n ¡°ni bons, ni dolents¡±, ¡°ni herois, ni malvats¡±, perqu¨¨ aquestes definicions es difuminen amb la boira de la guerra. La veritat, insisteix, ¨¦s que els esdeveniments hist¨°rics estan determinats per multitud de causes precedents, massa vastes i variades perqu¨¨ cap persona pugui controlar-les. Els anomenats grans homes s¨®n ¡°instruments involuntaris de la hist¨°ria, i fan un treball amagat per a ells per¨° comprensible per a nosaltres¡±.

La guerra contempor¨¤nia, tan suposadament impersonal, est¨¤ lligada amb el sentit com¨² moral

El primer que sents davant de l¡¯exercici tolstoi¨¤ de desconstruir el llustre del belicisme ¨¦s que nosaltres donem aquesta revoluci¨® per descomptada. Despr¨¦s de les carnisseries del segle XX, estem conven?uts d¡¯haver descobert que all¨° que titllem d¡¯inhum¨¤ ¨¦s justament el que els humans fem en temps de guerra. Per cada pel¡¤l¨ªcula que ens mostra una escena de camaraderia o compassi¨®, tenim un record de l¡¯Holocaust. Despr¨¦s del que va a passar a Ruanda, parlar de l¨ªmits fa vergonya i riure inc¨°mode. Segons la divisi¨® tripartida que proposa el fil¨°sof Edgar Illas a The Survival Regime: Global War and the Political?(Routledge), el paradigma cl¨¤ssic en qu¨¨ escriu Tolstoi correspodria a l¡¯¨¨poca de la ¡°Guerra Real¡±, la lluita entre estats en qu¨¨ la viol¨¨ncia ¨¦s externa a la pol¨ªtica: el forceig primitiu que es produeix en el xoc entre dos estats sobirans. En canvi, al segle XX neix la ¡°Guerra Total¡± i s¡¯imposa la l¨°gica biopol¨ªtica, en qu¨¨ la superviv¨¨ncia es converteix justament en all¨° de qu¨¨ s¡¯ocupen l¡¯estat i la naci¨®, perqu¨¨ la pol¨ªtica determina si est¨¤s incl¨°s o excl¨°s, si ets una vida reconeguda o ets l¡¯altre inhum¨¤. Des d¡¯aquest punt de vista, la civilitzaci¨® no hauria fet desapar¨¨ixer la barb¨¤rie, sin¨® que li hauria donat cobertura burocr¨¤tica i institucional. Finalment, Illas defensa que al segle XXI ens trobem en una ¡°Guerra Global¡± en la qual ¡°la superviv¨¨ncia es dissemina en tot acte pol¨ªtic i hi ha una desdiferenciaci¨® entre el que ¨¦s la vida, la pol¨ªtica, el capital, la guerra i la vida social¡±. La pregunta de Tolstoi sobre la mis¨¨ria de la guerra hauria quedat completament superada per la pregunta de Primo Levi sobre el que va passar als camps de concentraci¨®, que encara s¡¯hauria embolicat m¨¦s per la pregunta de Jean Baudrillard sobre si una guerra televisada com la del Golf va tenir lloc en la realitat o simplement la vam viure com un simulacre.

Per¨° continues llegint Guerra i pau i arribes a les primeres escenes d¡¯hospitals de campanya i sales d¡¯amputaci¨®, que van ser la gran innovaci¨® narrativa que va introduir Tolstoi per produir un efecte de veritat en els lectors, i notes les primeres fiblades d¡¯identificaci¨® amb el present. S¨®n pessigolles morals, com si el vocabulari del b¨¦ i el mal es resist¨ªs a abandonar el m¨®n amb la mateixa resili¨¨ncia que la guerra. Perqu¨¨, quan superem els primers clix¨¦s sobre que horrible que ¨¦s la guerra en general i dediquem una estona a considerar les guerres concretes, ens adonem que no totes s¨®n iguals, que ens importa molt distingir entre les operacions militars raonables i autolimitades i els genocidis, i que hi ha certs conceptes sorprenentment universals amb els quals discutim sobre intervencions humanit¨¤ries, agressions o terrorisme. Aquesta elaboraci¨® del discurs ha ocupat Michael Walzer, el pensador m¨¦s influent en la filosofia contempor¨¤nia de la guerra. A Just and Unjust Wars, publicat el 1977 per oposar-se a la Guerra del Vietnam, Walzer intenta demostrar que el realisme ¨¦s mentida. Segons el fil¨°sof, si la hipocresia ¨¦s tan habitual en el discurs de la guerra, ¨¦s perqu¨¨ ¨¦s on m¨¦s pal¨¨s es fa el poder limitador de la moralitat. El c¨ªnic ent¨¦n perfectament que les seves accions seran jutjades per altres persones que no s¨®n c¨ªniques, i que aquests judicis poden tenir conseq¨¹¨¨ncies palpables. Quan un l¨ªder pol¨ªtic ens diu que est¨¤ lluitant segons els convenis internacionals o no apunta als civils, sap que aquestes afirmacions seran escrutades per veure si s¨®n certes o falses. ¡°Si tots hagu¨¦ssim esdevingut realistes, simplement ens dir¨ªem, brutalment i directament, el que volem fer o el que hem fet¡±, escriu Walzer, ¡°Per¨° el cert ¨¦s que una de les coses que la majoria de nosaltres volem, fins i tot en la guerra, ¨¦s actuar moralment o que ho sembli¡±.

Sense la ploma de Tolstoi el pacifisme seria molt diferent de com l¡¯hem conegut

L¡¯¨¨xit de les teories de Walzer i la seva influ¨¨ncia en les relacions internacionals l¡¯han convertit, segons les seves pr¨°pies paraules, en ¡°l¡¯home a qui els mitjans truquen perqu¨¨ posi nota a les guerres¡±. I, efectivament, a finals de gener, va fer una confer¨¨ncia al CCCB i li van demanar que es mull¨¦s sobre la guerra de Gaza. No sabem si la seva opini¨® ha canviat a mesura que han anat passant m¨¦s coses, per¨°, davant una audi¨¨ncia eminentment propalestina i perfectament conscient de la condici¨® de jueu del ponent, Walzer va respondre que, al seu parer, la guerra fins al moment no havia creuat els l¨ªmits morals per ser considerada una guerra injusta. Hi estiguem d¡¯acord o no, la gr¨¤cia ¨¦s que va intentar calcular la just¨ªcia d¡¯una guerra amb termes racionals i discursius. Com m¨¦s pensem en la guerra entre Ham¨¤s i Israel, m¨¦s veiem com el combat a mort est¨¤ condicionat per la interpretaci¨® d¡¯un paper en l¡¯escena de la pol¨ªtica internacional que dep¨¨n molt de la l¨°gica de l¡¯storytelling. Israel i Ham¨¤s s¨®n la punta de l¡¯iceberg de dues aliances geopol¨ªtiques complexes que, com ja fa temps que avisen els diaris, podrien escalar el conflicte fins a desencadenar una guerra mundial. Per¨° les guerres modernes tenen alguna cosa de joc de la gallina reputacional, i esclarir qui creua primer una l¨ªnia vermella moral pot ser m¨¦s important que els arsenals. Com ¨¦s sabut, l¡¯atac de Ham¨¤s el 7 d¡¯octubre no tenia cap possibilitat de conquerir Israel i simplement buscava generar una resposta desproporcionada que caigu¨¦s com un bumerang sobre la reputaci¨® dels israelins i increment¨¦s les simpaties per la causa Palestina, que estava quedant fora de l¡¯agenda. La guerra contempor¨¤nia tan suposadament impersonal, complexa i descarnada est¨¤ profundament lligada amb el sentit com¨² moral a l¡¯abast de qualsevol.

El triomf rus sobre Napole¨® que narra Guerra i pau sol considerar-se la primera guerra moderna perqu¨¨ va ser la primera en qu¨¨ van intervenir noves tecnologies militars i de transport, per¨° tamb¨¦ de comunicaci¨®. Va ser la primera vegada que el p¨²blic es podia informar immediatament a trav¨¦s de la fotografia i de les not¨ªcies lliurades per tel¨¨graf. I la primera gran novel¡¤la moderna sobre la guerra retransmesa en directe fa dues coses al mateix temps: d¡¯una banda, revelar que la veritat del camp de batalla ¨¦s un infern, amb una precisi¨® liter¨¤ria implacable. Per¨°, de l¡¯altra, Tolstoi intenta mostrar que, al cor dels ¨¦ssers humans, hi ha el que ell anomenava ¡°la llei de l¡¯amor¡±. A l¡¯escena final dels Relats de Sebastopol, tres escrits period¨ªstics que va publicar el 1855 per registrar les seves experi¨¨ncies durant el setge a Crimea l¡¯any anterior, i que servirien de base per als episodis de Guerra i pau, Tolstoi mostra amics i enemics confraternitzant durant un alto el foc que feien per enterrar els cad¨¤vers. Es pregunta: ¡°Per qu¨¨ no s¡¯abracen com a germans amb ll¨¤grimes d¡¯alegria, en lloc de comen?ar a matar de nou al mat¨ª?¡±. La hist¨°ria continua suggerint que, per ser capa?os de fer la guerra, els ¨¦ssers humans han de suprimir les veritats morals ¡°que es troben inconscientment amagades a l¡¯¨¤nima de cada home¡±.

Cap al final de la seva vida, Tolstoi va abra?ar aquestes veritats i es va convertir en un activista i assagista. Acabaria sent reconegut per Gandhi com una gran inspiraci¨® per a la lluita no-violenta, i sense la seva ploma el pacifisme seria molt diferent de com l¡¯hem conegut i hauria anat molt m¨¦s lent. Llegim Tolstoi per la sofisticaci¨® del seu realisme psicol¨°gic, que ha estat aplaudit al llarg dels temps. Virginia Woolf deia que ¡°amb prou feines hi ha cap aspecte de l¡¯experi¨¨ncia humana que no aparegui a Guerra i pau¡±, i Stefan Zweig, que ¡°llegir Tolstoi ¨¦s com mirar el m¨®n real per una finestra oberta¡±. Avui que sembla que ¡°realisme¡± vulgui dir ¡°amoralitat¡±, Tolstoi ens recorda que el vocabulari amb qu¨¨ interpretem la guerra i ens jutgem entre nosaltres ¨¦s part de la realitat, que l¡¯amor pot tenir tanta for?a com l¡¯horror, i que el que diem i el que escrivim pot suposar una gran difer¨¨ncia en el que passa als camps de batalla.