Quin ¨¦s el final de ¡®La mort i la primavera¡¯?

Fa set anys que vaig llegir ¡°La mort va fugir pel cor i quan ja no vaig tenir la mort a dintre em vaig morir¡­¡±, i ara s¨¦ que no em vaig plantejar del tot qui ho estava pronunciant. I resulta que fa la difer¨¨ncia. En l¡¯¨²ltima frase de La mort i la primavera, el protagonista relata el seu su?cidi fins que ja ¨¦s mort; per tant, aquestes paraules venen del m¨¦s enll¨¤ i, finalment, descobrim que qui ens ha endinsat en aquest poble sense nom que fa olor de mel de les glicines ¨¦s un narrador espectral. El su?cidi final condemna el protagonista a ser una ¨¤nima en pena, per¨° tamb¨¦ l¡¯allibera d¡¯una comunitat obsessivament materialista, que tortura els seus habitants omplint-los de ciment en vida perqu¨¨ l¡¯¨¤nima no s¡¯escapi del cos en la mort. Neus Penalba acaba de publicar Fam als ulls, ciment a la boca. Una lectura de ¡®La mort i la primavera¡¯, de Merc¨¨ Rodoreda (premi Joan Fuster d¡¯Assaig 2023), i assegura que veur¨ªem m¨¦s revolucionari aquest acte de llibertat si la novel¡¤la inclogu¨¦s un cap¨ªtol m¨¦s: el mon¨°leg post mortem que en les edicions que tothom t¨¦ a casa queda oblidat en els annexos. Quin sentit de la novel¡¤la canvia amb aquest final? Merc¨¨ Rodoreda pensava que el que veiem ¨¦s el que hi ha, o que hi ha alguna cosa m¨¦s? S¡¯havia tornat pessimista o encara creia en la revoluci¨®? Hi ha debat sobre si La mort i la primavera ¨¦s una obra incompleta, per¨° el que ¨¦s clar ¨¦s que est¨¤ inacabada, i que no podem saber del cert on hauria posat el punt final Rodoreda. Penalba ens diu que ens hem d¡¯atrevir a interpretar-la igualment.

La tardor del 2017 no vaig ser l¡¯¨²nica que va llegir per primera vegada La mort i la primavera. Club Editor, de la m¨¤ d¡¯Arnau Pons, va reeditar la novel¡¤la confirmant la versi¨® de N¨²ria Folch publicada l¡¯any 1986. Mentre els carrers semblaven nostres, la recuperaci¨® d¡¯un t¨ªtol fins llavors considerat de culte anunciava a la contracoberta un ¡°llibre sobre la sedici¨®¡± i, tamb¨¦, un ¡°tractat pol¨ªtic, alhora que una de les obres m¨¦s dolorosament belles que s¡¯hagin escrit¡±. La paraula sedici¨®, que no apareix en la novel¡¤la, feia refer¨¨ncia a la rebel¡¤li¨® su?cida del protagonista contra la llei del poble, per¨° el cas ¨¦s que una novel¡¤la sobre el poder va intervenir oportunament en un context on molts anhelaven la llibertat. Segons Maria Bohigas, l¡¯editora, la coincid¨¨ncia no va ser premeditada perqu¨¨ el projecte estava pensat per al centenari del 2008, per¨° no nega que l¡¯efervesc¨¨ncia pol¨ªtica del moment i una joventut m¨¦s ¡°familia?ritzada amb distopies i fantasies¡± que no pas els lectors dels anys vuitanta van fer que el llibre es lleg¨ªs amb entusiasme i interpretacions renovades. Rodoreda va comen?ar a deixar de ser vista com l¡¯escriptora cursi de La pla?a del Diamant, i segur que el geni pol¨ªtic de la dona que fuma i somriu davant la divisa ¡°Pa?triots stand erect¡±, a la foto de Pilar Aymerich que acompanya l¡¯edici¨®, hi va tenir alguna cosa a veure. Per¨° aquells anys la conversa a les xarxes socials era cada cop m¨¦s desacomplexada i els referents es tornaven menys polsegosos. Potser simplement eren les frases de La mort i la primavera que ens arribaven despullades per primer cop.

L¡¯enc¨¤rrec d¡¯Arnau Pons no era proposar una nova edici¨®, sin¨® analitzar a fons la de Folch i validar-la. Per¨° el proc¨¦s filol¨°gic el va dur a un d¡¯hermen¨¨utic, que tot i que ja s¡¯havia produ?t lleument en l¡¯¨¤mbit acad¨¨mic, no havia arribat al lector com¨². El mateix 2017, Simona Skrabec, a Una p¨¤tria prestada, i Pons en el postfaci (de m¨¦s de cent p¨¤gines) van insistir en la interpretaci¨® hist¨°rica i pol¨ªtica de l¡¯obra, convertint-la en una den¨²ncia a l¡¯opressi¨®. Els rituals i imatges escabrosos de La mort i la primavera, fins llavors considerats simb¨°lics o m¨ªstics per estudiosos com Carme Arnau, es tornaven al¡¤legories cr¨ªtiques inspirades en l¡¯experi¨¨ncia traum¨¤tica de Rodoreda i Armand Obiols a l¡¯exili ¡ªm¨¦s tard, Club Editor discutiria com de v¨ªctima i com de botx¨ª havia estat ell amb la publicaci¨® d¡¯Ells no saben res. Cartes i contes de la Fran?a ocupada. Els homes sense cara ara ens feien pensar en soldats de la trinxera i els vilatants que accepten la norma eren terriblement reconeixibles.

La tesi que Pons repeteix m¨¦s ¨¦s que La mort i la primavera ¨¦s una novel¡¤la ¡°antim¨ªtica¡±: ¡°No hi ha un camp inici¨¤tic de signes o s¨ªmbols, sin¨® que aquests mostren l¡¯horror que els personatges porten a dintre; la q¨¹esti¨® hist¨°rica s¡¯imposa perqu¨¨ Rodoreda ha travessat el mite i ha vist l¡¯horror¡±. Per a Pons, a La mort i la primavera el triomf ¨¦s decidir la pr¨°pia mort perqu¨¨ ¨¦s l¡¯¨²nica manera de no ser domesticat. ?s un m¨®n sense transcend¨¨ncia, i ho exemplifica amb la imatge del protagonista que fa figuretes de fang i, quan les posa al corrent de l¡¯aigua, es desfan: ¡°Qu¨¨ hi ha de m¨¦s materialista que aix¨°?¡±. Podria semblar desolador per¨°, segons Pons, la llum de la novel¡¤la es troba en la sensualitat: ¡°Els moments que el personatge est¨¤ sol, respira a l¡¯aigua, l¡¯empenta una abella¡­ les coses materials serveixen per envolar-se¡±.

Per a Neus Penalba, en l¡¯obra de Merc¨¨ Rodoreda no es pot separar la m¨ªstica de la pol¨ªtica

Neus Penalba troba un punt mitj¨¤ molt l¨²cid entre el cel i la terra. ¡°S¡¯ha polaritzat la interpretaci¨®, per¨° en Rodoreda no es pot separar l¡¯espiritualitat de la pol¨ªtica¡±, i al seu assaig escriu que acceptar que no hi ha un m¨¦s enll¨¤ vol dir combregar amb la creen?a dels vilatans. Rodoreda va cr¨¦ixer escoltant rondalles de Verdaguer sobre l¡¯¨¤nima que li explicava el seu avi ¡ªque tamb¨¦ en tenia un bust al jard¨ª¡ª i amb una heterogene?tat de creences que el franquisme i l¡¯Esgl¨¦sia cat¨°lica van escombrar i ara no recordem. Com explica Penalba en una entrevista a N¨²vol, llavors l¡¯anarquisme anava vinculat a l¡¯espiritisme. ¡°El que fa amb l¡¯espiritualitat ¨¦s el mateix que fa amb l¡¯art i la literatura, una intertextualitat fenomenal¡±, diu, per¨° als ¨²nics tres pr¨°legs que va escriure, Rodoreda va insistir precisament en la lectura espiritual de les seves novel¡¤les, especialment al final de La pla?a del Diamant, com si ens estigu¨¦s donant claus d¡¯interpretaci¨® als lectors del futur.

Per a Penalba, a La mort i la primavera s¨ª que hi ha transcend¨¨ncia, i ho demostra amb matisos subtils per¨° convincents, que barregen la perspectiva antropol¨°gica amb l¡¯espiritual. Una de les imatges m¨¦s boniques on ella veu el cel ¨¦s al darrer cap¨ªtol de la tercera part, en l¡¯enterrament de la filla del protagonista. La boca del cad¨¤ver de la nena riu al pare, mentre un ull mig obert li brillava i tamb¨¦ semblava que rigu¨¦s: ¡°Per¨° no ¨¦s un riure macabre de la mort triomfant¡±, afirma Penalba, ¡°ben al contrari, ¨¦s el riure de l¡¯¨¤nima que ha fugit de la pres¨® del cos, que ha ven?ut la mort i que es riu d¡¯un pare ingenu que encara no sap que les ¨¤nimes s¨®n lliures¡±. Aquest m¨¦s enll¨¤ ha estat present al llarg de la novel¡¤la perqu¨¨, com hem vist, la veu que ens el narra ens parla un cop morta. Segons Penalba, els quatre fragments post mortem, on una ¨¤nima en pena recorda el poble en un mon¨°leg desordenat, s¨®n el revers de l¡¯inici de la novel¡¤la, on el protagonista rememora els rituals i els habitants del poble submergit al riu. El cercle del discurs post mortem es tanca de manera perfecta quan el lliguem amb l¡¯¨ªncipit de Ronsard triat per Rodoreda: ¡°cette voix sans corps qui rien ne saurait taire¡± (aquesta veu sense cos que res pot silenciar).

El debat filos¨°fic porta a un de filol¨°gic (i al rev¨¦s), perqu¨¨, repetim-ho, La mort i la primavera ¨¦s una novel¡¤la p¨°stuma i inacabada. La versi¨® de Pons-Folch acaba amb la frase amb qu¨¨ he comen?at l¡¯article perqu¨¨ va sacrificar rigor a favor de llegibilitat. ¡°La feina ha estat com per poder fer, de tot el material, una edici¨® cr¨ªtica exhaustiva¡±, diu el pr¨°leg del 1986, ¡°per¨° no ¨¦s aquest el meu prop¨°sit. La meva il¡¤lusi¨® coincideix amb la que esperonava la Rodoreda: que el seu esfor? no fos va, que molts lectors la llegissin amb gust, com m¨¦s nombrosos millor. Als ant¨ªpodes d¡¯aquesta il¡¤lusi¨® seria que nom¨¦s es fes d¡¯aquesta obra una edici¨® exhaustivament cr¨ªtica¡±. Folch va retallar, enganxar i adaptar peda?os de totes les versions manuscrites amb l¡¯objectiu que avui puguem llegir una hist¨°ria coherent amb un final rod¨®. ¡°Un final rod¨®, s¨ª, per¨° que revesteix d¡¯absurditat l¡¯acte revolucionari del su?cidi del jove, at¨¨s que nom¨¦s serveix per evadir la tortura del ciment, per¨° no per alliberar la veu de l¡¯¨¤nima¡±, escriu Penalba.

Han passat 50 anys i ara s¨ª que hi ha edicions m¨¦s exhaustives. Carme Arnau va fer-ne l¡¯edici¨® cr¨ªtica l¡¯any 1997 i, amb Jordi Cornudella, van publicar la del centenari del 2008. Cap de les dues ha circulat gaire m¨¦s enll¨¤ de l¡¯acad¨¨mia, perqu¨¨ els criteris aplicats evidencien els recosits d¡¯una novel¡¤la inacabada i l¡¯argument s¡¯entrebanca. Cornudella s¨ª que va mantenir el mon¨°leg post mortem del final, perqu¨¨ ¡°¨¦s molt diferent acabar en la mort o en el m¨¦s enll¨¤ de la mort, i segons els papers de Rodoreda ella volia generar un impacte diferent del que coneixem per la versi¨® de Folch¡±. L¡¯editor considera que ¨¦s un error haver cedit a la ¡°tirania de l¡¯argument¡±: ¡°Folch va fer una obra que semblava m¨¦s acabada del que realment ¨¦s¡±. Si ens ho mirem aix¨ª, que La mort i la primavera sigui vista com la millor obra de Rodoreda ¨¦s incongruent perqu¨¨ no ¨¦s una obra.

Bohigas diu que no es pot saber amb certesa que el mon¨°leg post mortem hagu¨¦s d¡¯anar al final de la novel¡¤la, per¨° que la lectura de Penalba ¡°¨¦s un bon senyal perqu¨¨ proposa edicions que tenen a veure amb el sentit¡±. Per a l¡¯editora, no ¨¦s tan important que veiem les costures de La mort i la primavera mentre llegim perqu¨¨ ¡°l¡¯accident de morir no ¨¦s expressiu de res¡±, i ¨¦s millor prioritzar els lectors que mostrar el work in progress. No s¨¦ si els lectors d¡¯ara estan preparats per llegir La mort i la primavera amb totes les seves cicatrius, per¨° l¡¯inter¨¨s que desperta des del 2017 ens ha motivat a tornar-ho a intentar. Rellegeixo ¡°La mort va fugir pel cor i quan ja no vaig tenir la mort a dintre em vaig morir¡­¡±. Com tots els cl¨¤ssics, cada frase ens continuar¨¤ donant l¡¯oportunitat d¡¯interrogar-lo.