Un Proc¨¦s sense cultura

Durant anys l¡¯economista Eugeni Giral va anar elaborant un inventari bibliogr¨¤fic dels llibres que s¡¯havien publicat sobre el Proc¨¦s. Aquesta feina de sistematitzaci¨® la va aplegar el 2019 en el volum Els 525 llibres del proc¨¦s (UAB). Hi ha de tot. En catal¨¤, en castell¨¤, a favor i en contra, militants i equidistants. Hist¨°ria, economia, per a infants, novel¡¤les d¡¯argument grotesc o pintoresc. Tres anys despr¨¦s, aquesta biblioteca no havia parat de cr¨¦ixer. El 2022 Giral ja n¡¯havia llistat m¨¦s de 850. I, malgrat aix¨°, no ¨¦s gens f¨¤cil definir qu¨¨ va ser el Proc¨¦s. Ara b¨¦, vista la magnitud de les xifres, una de les seves indiscutibles externalitats va ser la desforestaci¨®.

El disbarat de llibres sobre el Proc¨¦s ¡ªep, qui estigui net de culpa que llanci la primera pedra!¡ª s¨®n una dimensi¨® sense la qual no pot explicar-se. Fins i tot hi va haver qui es va plantejar muse?tzar aquell fenomen editorial. L¡¯historiador Joan Esculies va explicar a La Vanguardia que Giral havia rebut l¡¯enc¨¤rrec de comissariar una exposici¨® que s¡¯hauria d¡¯haver inaugurat a principis del 2023 al Palau Robert. No sembla una mala met¨¤fora de tot plegat. Tones i tones de paper i un projecte anunciat. L¡¯exposici¨® finalment no es va fer.

En l¡¯¨¨poca de l¡¯storytelling, tanta paperassa autoreferencial ¡ªcr¨°niques, testimonis dels protagonistes, llibres de fotografies...¡ª va tenir la seva funci¨® pol¨ªtica: el relat que es constru?a sobre un moviment autosatisfet tenia una voluntat performativa i, a la vegada, aquest relat emancipava la ciutadania de la realitat. En la mobilitzaci¨® continuada que es va produir durant ben b¨¦ una d¨¨cada, els llibres van tenir aquesta funci¨® i, d¡¯alguna manera, van ser complementaris del gran fenomen de masses que era la imatge a trav¨¦s de la qual el Proc¨¦s volia projectar-se internament i al m¨®n: les performances col¡¤lectives.

Cada 11 de setembre des del 2012, l¡¯Assemblea Nacional Catalana no organitzava nom¨¦s manifestacions. Ho eren, per¨° eren alguna altra cosa. Aquelles performances col¡¤lectives i intergeneracionals, sempre diferents i multitudin¨¤ries, retroalimentaven l¡¯orgull de formar part d¡¯un moviment que es repetia a si mateix que era el m¨¦s massiu de l¡¯Europa del seu moment. La plasticitat de la Via Catalana del 2013, que s¡¯emmirallava en la cadena humana dels pa?sos b¨¤ltics, va forjar un potent¨ªssim imaginari d¡¯il¡¤lusi¨®. Per¨° aquesta imatge ha deixat de ser la m¨¦s ic¨°nica.

Ara mateix, a pilota passada, el Proc¨¦s ¨¦s explicat com un xoc est¨¨ril entre realitat i il¡¤lusi¨®. Hi ha una imatge que captura aquest contrast desconcertant: el mem d¡¯una dona a la manifestaci¨® del 10 d¡¯octubre del 2017 al passeig de Llu¨ªs Companys contemplant una pantalla gegant on es retransmetia una declaraci¨® parlament¨¤ria solemne. Les dues instant¨¤nies, gaireb¨¦ calcades, s¨®n les d¡¯una genu?na reacci¨® popular a la declaraci¨® d¡¯independ¨¨ncia i despr¨¦s a la suspensi¨® instant¨¤nia de la DUI. El rostre de la dona, primer amb les mans al?ades celebrant una vict¨°ria i just despr¨¦s amb el rostre desencaixat amb les mans preguntant-se qu¨¨ havia passat, capta la intensitat emocional que va de la il¡¤lusi¨® total a la decepci¨®. L¡¯escena podria tenir una certa dimensi¨® ¨¨pica, d¡¯acceptaci¨® resignada, per¨° el codi del mem subverteix aquesta significaci¨® i la transforma en c¨°mica. A la dona que veiem en primer pla nom¨¦s podem identificar-la com una encarnaci¨® del desenc¨ªs quan, despr¨¦s de tantes performances i tants llibres, s¡¯ha d¡¯encarar la rea?litat: ella s¡¯havia cregut la mentida m¨¦s bonica.

Qui van ser els responsables de l¡¯engany? La resposta instal¡¤lada ¨¦s la de la tra?ci¨® dels l¨ªders pol¨ªtics. Per¨° em sembla insuficient. Hi ha una pregunta pendent, i diria que l¡¯hem de plantejar alhora: va existir o no una cultura del Proc¨¦s?

Quan recordo la lectura de La mentida m¨¦s bonica (Proa), de Francesc Ser¨¦s ¡ªem va deixar tocat, com si despr¨¦s de cinc anys reprengu¨¦s una conversa fonamental¡ª, la primera escena que em ve al cap ¨¦s la de la Marina al pati de l¡¯escola en l¡¯homenatge que els tributen, a ella i al seu marit, el dia de la jubilaci¨®. Hi ha una gentada, per¨° ella pensa amb els adolescents que hi estudien. ¡°Ells ja no s¨®n els nois que van viure l¡¯acceleraci¨® de fa deu, set o cinc anys. Ells ja s¨®n els que pateixen la reculada del pa¨ªs. I aleshores el narrador fa una reflexi¨® sobre el llegat cultural del Proc¨¦s i la seva virtua?litat pol¨ªtica. ¡°L¡¯independentisme no ha deixat rastre, no hi ha referents, no hi ha can?ons ni pel¡¤l¨ªcules, i tots els llibres que han anat publicant els dirigents m¨¦s val amagar-los. No hi ha hagut veritat perqu¨¨ no hi ha hagut ¨¨pica o no hi ha hagut ¨¨pica perqu¨¨ no hi havia veritat¡±. Qui l¡¯hauria d¡¯haver dita?

Fa pocs mesos Quim Torra va publicar el notable Armand Obiols, d¡¯una fredor que crema (Emp¨²ries). Aquesta biografia fa indeslligable la traject¨°ria d¡¯aquell intel¡¤lectual enigm¨¤tic i inquietant de la seva vinculaci¨® amb un projecte d¡¯estat cultural integral: el noucentisme. Durant la guerra, tamb¨¦ durant el primer exili, Obiols entenia que no hi havia millor pol¨ªtica que una pol¨ªtica cultural de m¨¤xima exig¨¨ncia. Quan Torra va ser president de la Generalitat i va voler situar al centre de l¡¯acci¨® de govern l¡¯aven? en el proc¨¦s d¡¯alliberament nacional (per dir-ho amb les seves paraules), va prendre consci¨¨ncia que un dels problemes del repte era la manca d¡¯un projecte cultural s¨°lid que l¡¯acompany¨¦s.

A pilota passada, el Proc¨¦s ¨¦s explicat com un xoc est¨¨ril entre realitat i il¡¤lusi¨®; un mem captura aquest desconcert

Cada setmana es publicaven llibres sobre el Proc¨¦s que ocupaven les llistes setmanals de m¨¦s venuts, per¨° paradoxalment, malgrat les tones de paper impr¨¨s, no s¡¯estava substanciant una cultura. I Torra volia posar-hi remei. Ho sabem perqu¨¨ Francesc Ser¨¦s ho va explicar a ¡°Atura¡¯t, terra¡±, un article memorable publicat al digital La Lectora. L¡¯autor de La pell de la frontera (Proa) el va escriure des de Berl¨ªn, poc temps despr¨¦s que Alcarr¨¤s de Carla Sim¨®n reb¨¦s l¡¯Os d¡¯Or i commocionat per les conseq¨¹¨¨ncies immediates que veia cada dia arran de la invasi¨® russa d¡¯Ucra?na. All¨° s¨ª que era veritat. Devia estar acabant la novel¡¤la i tot l¡¯encaminava a reflexionar amb exig¨¨ncia, cr¨ªticament, sobre el que hav¨ªem viscut. Aleshores va explicar la conversa amb el president.

¡°Em va demanar per qu¨¨ creia que l¡¯independentisme no havia creat un moviment cultural. Com que jo tamb¨¦ ho havia apuntat en algun article, tenia la resposta a punt: l¡¯independentisme havia anat en paral¡¤lel al govern de la Generalitat, i la Generalitat mai no havia estat un element de refer¨¨ncia prou fiable per a la cultura catalana, ens hav¨ªem de remuntar als vuitanta per trobar un projecte s¨°lid i conti?nuat¡±. El desig de Torra era que alguns noms de primer nivell de la cultura catalana ¡ªSer¨¦s, per exemple¡ª ideessin un moviment tan transformador com ho havia estat el noucentisme. Per¨° tampoc va tirar endavant.

El problema essencial no era el dirigisme innocent de pensar que es podia impulsar un moviment cultural des del Palau de la Generalitat. Intueixo que el problema cultural del Proc¨¦s va ser d¡¯un altre ordre.

Hi ha una confer¨¨ncia molt interessant de Ra¨¹l Garrigasait, pronunciada a l¡¯Institut del Teatre i publicada a Estudis Esc¨¨nics, que parla de la seva experi¨¨ncia com a home de lletres durant el per¨ªode 2008-2021. Tamb¨¦ hi parla del Proc¨¦s i d¡¯all¨° que va implicar com a liquidaci¨® de la normalitzaci¨®, que ¨¦s la variant catalana de la cultura de la Transici¨®. ¡°Durant d¨¨cades, el discurs majoritari de la pol¨ªtica catalana es basava en la idea que, dins el marc constitucional espanyol, evitant el conflicte de fons, es podia avan?ar vers la ¡®normalitat¡¯ ¡ªuna normalitat sovint fantasmag¨°rica per¨° sempre invocada. Ara, en canvi, s¡¯havia obert el conflicte; les discus?sions p¨²bliques se centraven en la ruptura pol¨ªtica i en la suposada sobirania futura¡±. En termes similars s¡¯expressava recentment Joan Burdeus a l¡¯Ara. ¡°La ret¨°rica antiga explicava Catalunya com una autonomia lliure on primava una alternan?a democr¨¤tica de pol¨ªtiques de dretes i d¡¯esquerres com als pa?sos normals. En canvi, el vocabulari independentista explica Catalunya a partir del conflicte nacio?nal i la manca de sobirania.¡±

Tant Garrigasait com Burdeus ¡ªdos dels escriptors m¨¦s l¨²cids de la literatura catalana d¡¯avui¡ª expliquen el canvi cultural del Proc¨¦s com una reobertura alliberadora del conflicte nacional tapat durant l¡¯etapa de la normalitzaci¨®. Si aix¨° va ser aix¨ª, i diria que va ser aix¨ª, avui podem convenir que, durant com a m¨ªnim una d¨¨cada, el Proc¨¦s va actuar com un lenitiu per no haver d¡¯interrogar-se sobre les conseq¨¹¨¨ncies del canvi estructural que implicava la possessi¨® del pa¨ªs a mans de la globalitzaci¨®.

Mentre s¡¯organitzaven consultes i els carrers eren nostres, la capital i el pa¨ªs s¡¯anaven transformant profundament tant des d¡¯un punt de vista econ¨°mic ¡ªla p¨¨rdua de productivitat¡ª com demogr¨¤fic ¡ªel pas dels sis als vuit milions. L¡¯esquema d¡¯interpretaci¨® del canvi es va fer amb un instrumental anacr¨°nic. M¨¦s que la regionalitzaci¨® espanyolitzadora, s¡¯accelerava la dissoluci¨® de la nacionalitat com a conseq¨¹¨¨ncia de la p¨¨rdua de la centralitat del catal¨¤ i el perill del declivi provincialitzador en el marc global. Aquesta ¨¦s la veritat que ocultava la mentida m¨¦s bonica. L¡¯aut¨¨ntic engany era l¡¯ocultaci¨® de la realitat.

La gran no-ficci¨® liter¨¤ria que s¡¯hi va atansar va ser La pell de la frontera de Ser¨¦s, fent un exercici impagable de reconeixement de l¡¯alteritat. La ficci¨® que m¨¦s b¨¦ va saber captar aquest estat d¡¯esperit, larvat, ocult i profund, va ser l¡¯amarga Els nois (L¡¯Altra). L¡¯excel¡¤lent novel¡¤la de Toni Sala, publicada el febrer del 2014, era la creu de la il¡¤lusi¨®. ¡°Ma?anet, Sils, Vidreres, Riudarenes, Santa Coloma de Farners, poblots de l¡¯interior, el cul del m¨®n s¡¯havia omplert de grues, de creus gegants per la crucifixi¨® que ning¨² s¡¯esperava¡±. Just abans el camioner ha fet una reflexi¨® que fereix com una ganivetada d¡¯Houellebecq. ¡°Per cada ag¨¨ncia immobili¨¤ria o oficina de banc que tancava sortien mitja dotzena d¡¯estelades a les finestres i els balcons. Al costat de cada bandera hi havia un cartell o dos d¡¯En venda. Pisos en venda. Locals, naus industrials en venda. Tot el pa¨ªs en venda, com una puta¡±.

La gran no-ficci¨® que s¡¯hi va atansar va ser ¡®La pell de la frontera¡¯, i la ficci¨® que va captar aquest esperit, ¡®Els nois¡¯

¡°S¡¯ha dit i repetit, i ara potser ja hem ent¨¨s que de l¡¯independentisme contemporani no se n¡¯ha despr¨¨s un moviment cultural correlatiu que li don¨¦s base, forma i estructura¡±. Aix¨ª comen?ava l¡¯article que J¨²lia Ojeda va publicar l¡¯octubre del 2023 a la revista Serra d¡¯Or. Es titulava ¡°El Proc¨¦s, un moviment sense cultura?¡±, i formava part d¡¯un dossier ben interessant sobre l¡¯impacte del Proc¨¦s en la cultura catalana. Jordi Bianciotto tamb¨¦ hi escrivia, i hi feia aquesta afirmaci¨® rotunda: ¡°La llengua va ser una v¨ªctima col¡¤lateral del Proc¨¦s¡±. David Castillo en parlava com una oportunitat perduda. Vinyet Panyella considerava que la cultura no havia estat concebuda com una estructura d¡¯estat (per sort, diria jo)

Al mateix n¨²mero Ignasi Gozalo Salellas sumava una visi¨® suggeridora sobre la cultura catalana del post-Proc¨¦s. Es referia a ¡°la recerca d¡¯una drecera per a l¡¯exploraci¨® formal, per¨° travessada per una ¨¨tica que posi el focus en les comunitats de gent i en la terra com a espai de natura¡±. A la seva manera tamb¨¦ ho va advertir Burdeus al seu pr¨°leg a un altre llibre valu¨®s, Periodisme de contacte (La Segona Perif¨¨ria) de Miquel Bonet. ¡°La globalitzaci¨®, la democr¨¤cia liberal o la independ¨¨ncia de Catalunya eren ideals que requerien deixar de banda les identitats bastardes de pedra picada per construir-ne de m¨¦s netes, nobles, cultes, riques, lliures, desvetllades i felices. Quan tot aix¨° ha fracassat estrepitosament, nom¨¦s ha quedat la terra¡±. Tal vegada aquesta sigui la via a trav¨¦s de la qual la literatura catalana estigui substanciant una cultura per entendre el present i connectar-se des d¡¯all¨° local a la cultura global.

Hi ha diversos llibres que valdria la pena comentar. Des d¡¯El dia de l¡¯esc¨®rpora (La Segona Perif¨¨ria) de Bonet a La terra dura (P¨°rtic) de Punsoda. Dels que he llegit i m¨¦s m¡¯han impactat, a banda de La pell de la frontera, en destaco tres m¨¦s. El cas m¨¦s evident, perqu¨¨ ha tingut un ¨¨xit esclatant, ha estat Canto jo i la muntanya balla (Anagrama) d¡¯Irene Sol¨¤. S¡¯empelta d¡¯una tradici¨® liter¨¤ria catalana que s¡¯ha revigoritzat els ¨²ltims anys ¡ªde la relaci¨® entre La mort i la primavera i el Proc¨¦s caldr¨¤ continuar-ne parlant¡ª i, a la vegada, de la nova sensibilitat contempor¨¤nia, que redefineix la noci¨® de subjecte a trav¨¦s del relligament amb la natura. Per¨° d¡¯aquests llibres que connecten amb la terra n¡¯hi ha dos que em semblen exemplars com a fonaments d¡¯una refundaci¨® cultural profunda: Tr¨ªptic de la terra (Anagrama) i Pa¨ªs barroc (L¡¯Aven?).

El 2020, Merc¨¨ Ibarz va tancar el projecte que el 1993 havia comen?at amb el reportatge cl¨¤ssic La terra retirada. Inclo?a la novel¡¤la La palmera del blat i hi afegia la memoir Labor inacabada. La mort de la mare activava un nou retorn a Said¨ª i, explicant els seus viatges de la ciutat estant, continuava explicant de quina manera la seva terra d¡¯origen, a la perif¨¨ria on ni l¡¯agricultura ¨¦s el que era, podia ser l¡¯espai per mostrar com s¡¯havia transformat el m¨®n.

El llibre de Garrigasasit, tamb¨¦ publicat el 2020, ¨¦s una petita obra mestra. Tamb¨¦ ¨¦s una memoir que connecta l¡¯humanista que avui viu a Barcelona amb el noi que va cr¨¦ixer a Solsona i sovint passeja pels seus contorns. Poques escenes tenen tanta for?a com aquella que descriu les seves visites a un dolmen. ¡°M¡¯ajupia dins la cambra, sota una llosa imponent, en l¡¯ombra fresca, i m¡¯esfor?ava a estar-m¡¯hi una estona, fins que em dominava massa la por de quedar colgat per sempre m¨¦s all¨¤ dins, al mateix lloc on mil¡¤lennis enrere havien enterrat alg¨²¡±. L¡¯autor se salva de l¡¯escuma del temps que tot s¡¯ho emporta. Parla d¡¯ell i, sense ¨¨mfasi, proposa un programa cultural. En un moment clau per al tema que ens ocupa, ho fa a trav¨¦s d¡¯un llibre que el va sotraguejar: Antoni T¨¤pies i l¡¯esperit catal¨¤ (Ediciones Pol¨ªgrafa). ¡°Aix¨° ho llegia a finals del noranta, quan la hist¨°ria s¡¯havia acabat i aqu¨ª viv¨ªem sota dos mecanismes complementaris d¡¯empetititment, entre els sermons pujolistes i la taula rasa socialista. Hi havia els s¨ªmbols d¡¯un costat i de l¡¯altre, que eren com grans lones que servien per tapar horitzons¡±. Contra all¨°, repensar-se per superar l¡¯ortod¨°xia. Aix¨° ¨¦s cultura. La possibilitat de donar forma a la individualitat i, a la vegada, a una comunitat a trav¨¦s d¡¯una geografia i la tradici¨® art¨ªstica i liter¨¤ria que hi est¨¤ associada.