¡®Marxarons¡¯, de Cristina Masan¨¦s: L¡¯enigm¨¤tica simplicitat de la bona prosa

Durant el confinament, Cristina Masan¨¦s (Manresa, 1965) va sentir-se assaltada per la necessitat de ¡°fixar un fil per no perdre¡¯m en el laberint dels dies tancats. Una manera de subjectar el temps i fer-lo transitable¡±, i el resultat va ser Eroica (2021), un dietari que va m¨¦s enll¨¤ de les dates perqu¨¨ acaba derivant cap a les relacions mantingudes amb la seva mare, que es va su?cidar quan l¡¯autora era encara adolescent, la noia que d¨¨cades enrere, a dalt d¡¯un telecadira de la Molina, somriu quan coneix un noi i el conven? per passar la vida junts. ?s el pare de Cristina Masan¨¦s, el protagonista d¡¯aquest assaig autobiogr¨¤fic que ¨¦s Marxarons, un aprenent d¡¯oficina d¡¯una empresa t¨¨xtil que acaba com a cap de finances de la ind¨²stria sider¨²rgica alemanya que la va engolir, apassionat del muntanyisme i expert alpinista, i que als seixanta-set anys un vessament cerebral el deixa sense parla: ¡°En l¡¯amplitud de valls, coves, fissures, balmes i canals d¡¯aquesta immensa malla vascular que en diem cervell, de la part inferior del l¨°bul frontal de l¡¯hemisferi esquerre (...) en depenen funcions b¨¤siques com la compet¨¨ncia verbal i el control de la parla. Ras i curt: en depenen les paraules. Un instant sense rec sanguini i per tant, sense oxigen, i la complexitat del llenguatge amb tots els seus matisos i giragonses, i amb tot el seu infinit sem¨¤ntic, es desf¨¤, s¡¯esfuma, se¡¯n va¡±.

Cristina Masan¨¦s usa la met¨¤fora de la muntanya i l¡¯alpinisme per relatar amb una precisi¨® minuciosa, i amb l¡¯enigm¨¤tica simplicitat de la bona prosa, la voluntariosa lluita que va mantenir el seu pare, sense deixar mai de tenir ¨²s de ra¨® i conscient sempre de qui era encara que li fos impossible manifestar-ho, contra la descomposici¨® neurol¨°gica que patia. De sobte ja no hi ha la possibilitat de tenir cap contacte verbal amb ning¨²; de seguida es constata que tampoc no pot llegir res ¡ª¡±Va pensar que escrites, com qui diu quietes, les lletres no se li escaparien¡±¡ª; i, tot seguit, s¡¯evidencia que tamb¨¦ s¡¯ha perdut la capacitat de tra?ar la firma, un dels efectes m¨¦s traum¨¤tics de la malaltia perqu¨¨ hauria sigut la manera de demostrar-se, a pesar de l¡¯af¨¤sia, que continuava sent ell mateix. Cal explicar la tranquil¡¤litat que devia representar per al protagonista de Marxarons que el notari certifiqu¨¦s, amb la pres¨¨ncia d¡¯un testimoni ali¨¨ a la fam¨ªlia, que conservava plenament les facultats mentals? No cal explicar tampoc la satisfacci¨® que sent el lector quan Cristina Masan¨¦s narra com hi va haver un nom que va sobreviure a la gran tala ling¨¹¨ªstica soferta pel pare, el seu gos Argus, que per afinitat voc¨¤lica i sil¡¤l¨¤bica va mudar en Trastu, ¡°i el gos venia, el gos an¨°mic, el gos fidel, el gos agram¨¤tic, el gos m¨®n que va acompanyar el pare durant mesos les llargues hores silents d¡¯un pare cada vegada m¨¦s absent¡±.

¡°Mentre un pare lluitava per recuperar la parla, nosaltres assum¨ªem que hav¨ªem d¡¯aprendre a desfer-nos del llenguatge per trobar un altre lloc com¨², un refugi, una casa, un ¨¤mbit on viure, fora de la paraula¡±. Sortosament per al lector, no ha sigut aix¨ª, i ara, gr¨¤cies a l¡¯escriptura de Cristina Masan¨¦s, pot assistir a l¡¯espectacle dolor¨®s i emotiu, sense dramatismes vacus, de Marxarons, aquella paraula d¡¯invenci¨® pr¨°pia que el pare de l¡¯autora repetia sense cessar amb l¡¯orgull d¡¯un home valent capa? de pronunciar tres s¨ªl¡¤labes seguides, com si aix¨ª encara pogu¨¦s moure endavant la llosa imm¨°bil del llenguatge.

Marxarons ?

Cristina Masan¨¦s?
L¡¯Aven?
105 p¨¤gines. 11 euros