Qu¨¨ cal llegir per votar a les eleccions europees?

Cal triar abans de votar. Entre partits, candidats o programes, segons els gustos. Per¨° nom¨¦s tenim una opci¨®, la de votar una llista tancada a les eleccions europees. Si ens deixessin fer la llista a cadascun dels votants, barrejar¨ªem partits, candidats, programes i ideologies. No ho permet el sistema electoral, per¨° tampoc cap sistema conegut permetria que confeg¨ªssim nosaltres la llista de candidats, barreg¨¦ssim els punts del programa de cada partit que m¨¦s ens agraden i, fins i tot, el c¨°ctel ideol¨°gic que volem afavorir. Qui sap si algun dia la intel¡¤lig¨¨ncia artificial ens ho facilitar¨¤ i aleshores potser nos ens agradar¨¤. Si no podem triar-ho tot a l¡¯hora de votar, almenys ho tenim a l¡¯abast a l¡¯hora de llegir, i de llegir sobre el que votem, que en aquest cas ¨¦s Europa, la coloraci¨® pol¨ªtica del seu parlament i, de retop, l¡¯orientaci¨® i les pol¨ªtiques de la Comissi¨® Europea.

No cal interrogar-se sobre si ens fa servei la lectura de llibres de cara a votar. El que no fa servei ¨¦s no llegir-ne. Per¨° no dels llibres recomanats en els diaris, com aquest mateix, que ning¨² no tindr¨¤ temps de llegir abans d¡¯anar al col¡¤legi electoral, sin¨® de llibres que ja s¡¯haurien d¡¯haver llegit. Amb els llibres s¨ª que est¨¤ excl¨°s que, en triar-ne un, quedin exclosos tots els altres. Al contrari, els llibres criden els llibres, cadascun d¡¯ells porta a molts d¡¯altres, seguint els camins m¨¦s envitricollats que es pugui imaginar i sense l¨ªmits d¡¯¨¨poques, autors, idees o ¨¤mbits geo?gr¨¤fics. La lectura porta a la biblioteca. Europa no est¨¤ feta tan sols dels caf¨¨s com deia George Steiner, sin¨® que tamb¨¦ est¨¤ constru?da a partir de biblioteques. Llibres, Europa i llibertat s¨®n el mateix. Els llibres porten a Europa i a Europa els llibres s¨®n lliures.

De cara a les eleccions europees, es poden recomanar algunes lectures. Per¨° realment les recomanacions no tenen l¨ªmits, at¨¨s que Europa no en t¨¦, ni geogr¨¤fics, ni hist¨°rics, tot i els esfor?os de ge¨°grafs, historiadors, pol¨ªtics i polit¨°legs per trobar-los. Europa ¨¦s una idea, potser una de les millors idees que se¡¯ns han ocorregut als europeus en tota la nostra tr¨¤gica hist¨°ria. Per¨°, en aquest sentit, no hi cabrien els llibres que caldria recomanar per abastar la volada i la for?a d¡¯aquesta idea, des de l¡¯antiguitat grega i llatina fins als grans pensadors des de la Il¡¤lustraci¨® en?¨¤. Cal anar a la biblioteca i no sortir-ne ni per anar a votar.

Europa no est¨¤ feta sols de caf¨¨s, com deia George Steiner, sin¨® que tamb¨¦ est¨¤ constru?da a partir de biblioteques

Cal anar-hi i cal triar alguns llibres. N¡¯he triat quatre d¡¯escriptura recent i de mirada contempor¨¤nia, per¨° carregats de visi¨® hist¨°rica i consci¨¨ncia europea. Pensant, potser, que qui no n¡¯hagi sentit parlar en llegeixi algunes planes abans d¡¯anar a votar i despr¨¦s s¡¯hi enganxi. Haig d¡¯advertir que nom¨¦s un ha estat escrit en una llengua peninsular i un altre ha merescut la traducci¨® al catal¨¤. Tamb¨¦ que tots reflecteixen el pes de l¡¯Europa que va ser comunista, la dels nouvinguts al club dels 27 i la m¨¦s afectada pel retorn del fenomen antieuropeu per excel¡¤l¨¨ncia que ¨¦s la guerra. El que hi ha de pensament europeu m¨¦s proper, en castell¨¤ i en catal¨¤, que n¡¯hi ha, s¡¯ha dedicat poc a Europa en els darrers anys, dominats per la mirada introspectiva.

No ¨¦s el cas, i per aix¨° el recomano, de Juli¨¢n Casanova, historiador aragon¨¨s, que ens parla del passat tr¨¤gic del segle XX a Una viol¨¨ncia ind¨°mita. El siglo XX europeo, per¨° en un to que ¨¦s tota una advert¨¨ncia sobre el present. S¨®n molts els llibres sobre la viol¨¨ncia del segle XX europeu que ens serveixen per entendre els nostres problemes actuals, per¨° el de Casanova t¨¦ l¡¯originalitat de concentrar-se precisament en el paper de la for?a bruta en la hist¨°ria del segle i de fer-ho des d¡¯una mirada europea, que vol dir universal, on no hi falta res ni ning¨²: Ucra?na i R¨²ssia; els llibres cremats per Hitler i els escriptors assassinats per Stalin; dreta i esquerra; la Guerra Civil espanyola i les insurreccions antisovi¨¨tiques. Les seves reflexions ens acosten cruament a les pol¨¨miques del present: ¡°Assimilar la hist¨°ria del segle XX i arribar a un acord ha estat una tasca complicada en la majoria de pa?sos europeus. Els botxins insisteixen que ells tamb¨¦ van ser v¨ªctimes¡±.

Els altres llibres tenen tots tres una estreta relaci¨® amb els escenaris centrals del segle XXI europeu. ?s el cas de El ocaso de la democracia. La seducci¨®n del autoritarismo, d¡¯Anne Applebaum, historiadora del gulag, del genocidi per gana causat per l¡¯estalinisme a Ucra?na i de la sovietitzaci¨® de la meitat d¡¯Europa despr¨¦s de la Segona Guera Mun?dial, per¨° tamb¨¦ periodista que ha viscut i explicat molt b¨¦ el declivi democr¨¤tic i la cavalcada cap a la dreta del populisme nacionalista a Europa i als Estats Units. Applebaum ¨¦s potser la m¨¦s conservadora dels autors recomanats, amb fam¨ªlia polonesa i una mirada cr¨ªtica sobre l¡¯evoluci¨® de la dreta convencional fins a arribar a l¡¯actual temptaci¨® de front de dretes amb els hereus dels feixismes.

Timothy Garton Ash tamb¨¦ ¨¦s historiador i periodista, i tamb¨¦ amb fam¨ªlia polonesa. El seu Europa. Una hist¨°ria personal potser ¨¦s el llibre m¨¦s recomanable per a una tirada de lectura que ens faci entendre l¡¯Europa que tenim, d¡¯on ve i on va, i els dubtes que ens assetgen sobre el seu futur, el nostre futur. El que ens narra ¨¦s la seva vida de brit¨¤nic europeista, encara dolgut pel Brexit. Fill de soldat brit¨¤nic que va combatre contra Hitler, recorre els escenaris de la seva mem¨°ria i de l¡¯experi¨¨ncia dels seus nombrosos contactes amb els protagonistes de la hist¨°ria europea. Abans i ara, quan tot era esperan?a despr¨¦s de la caiguda del Mur, i en el present de la incertesa. ?s notable la seva disconformitat amb una Europa convertida en fortalesa que rebutja els immigrants i defensa els privilegiats, pol¨ªticament impossible i moralment intolerable, cada cop m¨¦s allunyada de l¡¯Europa que va combatre per la llibertat.

No haur¨ªem d¡¯oblidar-nos de la pand¨¨mia, quatre anys despr¨¦s, a l¡¯hora d¡¯anar a votar. Europa no es va portar malament aleshores, per¨° entre Ucra?na, les migracions i l¡¯extrema dreta, gaireb¨¦ ho hem oblidat en aquests temps tan vol¨¤tils. Si llegim el que escriu l¡¯intel¡¤lectual b¨²lgar Ivan Krastev a ?Ya es ma?ana? C¨®mo la pandemia cambiar¨¢ el mundo ens en recordarem, i ens far¨¤ pensar. Krastev t¨¦ una mirada cr¨ªtica i innovadora, pr¨°pia de qui ha nascut i s¡¯ha educat sota un r¨¨gim comunista, tal com ha explicat en un altre llibre sobre el final de la Guerra Freda i l¡¯ampliaci¨® de la UE. ¡°Hi ha alguna cosa pertorbadora en el m¨®n d¡¯ahir¡±, ens diu instal¡¤lat en els temps pand¨¨mics. ¡°La difer¨¨ncia entre el passat i el present ¨¦s que mai podrem con¨¨ixer el futur del present, per¨° ja hem viscut el futur del passat¡±. Podem llegir-hi una altra advert¨¨ncia sobre pand¨¨mies i d¡¯altres pestes, potser tamb¨¦ pol¨ªtiques, que constitueixen el futur d¡¯aquest present nostre? El lector decidir¨¤. I si vol, tant de bo, tamb¨¦ sabr¨¤ votar.