La Setmana passada
La gran cita llibresca de setembre encara ha de decidir qu¨¨ vol ser quan sigui gran: com fer compatible la llibreria de fons amb l¡¯aparador de nous t¨ªtols ¨¦s encara un desafiament
10 dies, milers de t¨ªtols i 300 activitats despr¨¦s, avui es tanca una Setmana del Llibre en Catal¨¤ at¨ªpica per moltes raons. A la nova ubicaci¨® hi tornarem m¨¦s tard, ara centrem-nos en les noves dates amb l¡¯epicentre de la Merc¨¨. El dia 24 al mat¨ª La Setmana era un formiguer a 26 graus. Vist de lluny a primera hora, l¡¯Arc de Triomf oficiava una festa de l¡¯escuma que em va costar interpretar. No era cap activitat programada sin¨® un artista de carrer fent bombolles de sab¨® al mateix lloc on Carles Puigdemont, fa un mes i mig, es va fer foned¨ªs. Temptaci¨® de gran met¨¤fora reprimida. Al Passeig Llu¨ªs Companys la primera impressi¨® ¨¦s que hem perdut vistes al mar per¨° hem guanyat turistes. I on abans ten¨ªem l¡¯est¨¤tua del Salvat guardador-de fusta-al-moll ara hi ha la fa?ana del TSJC. Per¨° fa sol i el sol convida a l¡¯optimisme, que avui pren forma no nom¨¦s d¡¯expats sin¨® de catalans accidentals que, passejant pel centre, s¡¯han trobat amb 86 casetes de llibres al carrer. Hi ha consens a l¡¯hora de celebrar l¡¯aflu¨¨ncia: al Moll de la Fusta costava atreure el visitant no lletraferit i aqu¨ª l¡¯assignatura del p¨²blic est¨¤ convalidada des del primer dia. Hi ha un escenari menys, un espai-tallers menys i no tenim food-trucks, per¨° m¨¦s gent equival a m¨¦s facturaci¨® i no ¨¦s dif¨ªcil trobar editors i llibreters satisfets amb el balan?.
I tanmateix La Setmana encara ha de decidir qu¨¨ vol ser quan sigui gran. S¨®n 42 edicions, ergo si gran vol dir madura ja ho ¨¦s for?a. Per¨° ¨¦s possible que no hi hagi a Catalunya cap altre cita llibresca que hagi canviat tant al llarg dels anys. Recordo l¡¯¨¨poca de les Drassanes, potser la ubicaci¨® m¨¦s longeva (del 1990 al 2005). Guardo aquells anys en un rac¨® preferent de la mem¨°ria no per l¡¯arquitectura g¨°tica ni per l¡¯abs¨¨ncia d¡¯aglomeracions sin¨® per la sensaci¨® real que aquella era una immensa llibreria de fons, aix¨° ¨¦s, l¡¯¨²nic espai en temps proto-intern¨¤utics on podies trobar t¨ªtols que no cabien a les llibreries. De tant en tant hi havia signatures de llibres (encara no en d¨¨iem ¡°novetats¡±) per¨° el plantejament era sobretot una invitaci¨® a descobrir la riquesa del cat¨¤leg de les editorials en catal¨¤. Va passar el temps i, superat algun nyap geogr¨¤fic (l¡¯envelat a la Pla?a Catalunya), els 8 anys a la Catedral van consolidar el viratge cap a un nou model que t¨¦ al 2010 una data clau, amb el trasllat de La Setmana del mar? al setembre. I en el m¨®n editorial, setembre ¨¦s Sant Tornem-hi, represa i novetats. ?s aix¨ª com durant moltes edicions La Setmana ha estat un bon mirall de la mateixa saturaci¨® que afecta el mercat: centenars de t¨ªtols nous per presentar en pocs dies, escenaris delirants on cinc i sis escriptors havien de parlar un m¨¤xim de deu minuts perqu¨¨ hi havia cinc autors m¨¦s a la rereguarda.
Com fer compatible la llibreria de fons amb l¡¯aparador de nous t¨ªtols ¨¦s encara un desafiament. I a la direcci¨® de Cristina Dom¨¨nech, despr¨¦s de tres anys al c¨¤rrec, li hem d¡¯agrair la voluntat de revertir una in¨¨rcia que es venia arrossegant durant massa temps: la sobredimens¨® de la novetat, l¡¯all-you-can-eat de t¨ªtols sense possibilitat de digesti¨®. Mitigat aquest mal, s¡¯obre un altre repte gens petit: evitar que esdevingui La Setmana del Llibre en Catal¨¤ de Barcelona. Si el que vol ser de gran (i tant de bo) ¨¦s la cita liter¨¤ria m¨¦s important despr¨¦s de Sant Jordi, conv¨¦ que l¡¯expansi¨® sigui real, massiva (no nom¨¦s Sant Cugat) i celebrada a tot el pa¨ªs amb un entusiasme pancatal¨¤. La capital pot fer de far, per¨° seria un mal favor centralitzar-hi un esdeveniment que aspira a ser m¨¦s festival que fira. I l¡¯any que ve, quan els velers de Louis Vuitton ja no hi siguin, potser pot tornar a coronar-se com l¡¯¨²nica regata cultural que ens interessa.