Una escletxa a la Barcelona?expat

Fa poc m¨¦s de mig segle, el mar? del 1972, el New York Times publicava un extens reportatge sobre americans que vivien a Barcelona com a ¡°nous expatriats¡± ¡ªo expats. No eren una col¨°nia especialment glamurosa. Els artistes se n¡¯anaven a Eivissa o Mallorca, el jovent energ¨¨tic a M¨¤laga; ¡°els emigrants a Barcelona¡±, mentrestant, ¡°es troben sovint entre els 40 i els 50, una extensi¨® de la Generaci¨® Beat amb calv¨ªcie incipient¡±. Treballaven, gaireb¨¦ tots, com a enviats d¡¯empreses americanes, mers oficinistes despla?ats. L¡¯article en compta uns 3.500, veterans de la Gran Depressi¨® i la guerra que ¡°han desistit en la cerca de l¡¯Am¨¨rica dels seus somnis, i ara l¡¯¨²nic que volen ¨¦s recuperar l¡¯al¨¨ abans d¡¯endinsar-se suaument en la nit de la vellesa¡±. En aquesta Barcelona amable i temperada, l¡¯expat dels setanta hi podia trobar ¡°un pis nou de trinca, de vuit habitacions, moblat, amb tres lavabos i piscina comunit¨¤ria¡± per sota dels 500 d¨°lars. Una fam¨ªlia hi podia viure b¨¦ si ingressava 7.500 d¨°lars l¡¯any.

Avancem mig segle. D¡¯un dia per l¡¯altre el terme expat s¡¯ha integrat al vocabulari corrent. Ning¨² pensa ja en l¡¯oficinista alop¨¨cic del New York Times. L¡¯expat d¡¯avui ¨¦s un perfil imprec¨ªs que inclou qualsevol immigrant altament qualificat, permanent o temporal, amb un nivell d¡¯ingressos que supera la mitjana local. En els ¨²ltims anys Barcelona n¡¯ha atret desenes de milers, en una operaci¨® coordinada des de les institucions mateix. El consens m¨¦s recent ¨¦s que seva la pres¨¨ncia est¨¤ empitjorant la ciutat, propiciant l¡¯obertura de locals de brunch sense ¨¤nima i tensant el mercat immobiliari fins a extrems insostenibles. Per¨° la de l¡¯expat ¨¦s una d¡¯aquelles imatges formades per moltes fotografies min¨²scules: si te la mires prou temps, comen?a a desdibuixar-se. No en tenim cap definici¨® conclusiva, i menys encara una manera sistem¨¤tica de mesurar el seu impacte. ?s dif¨ªcil fins i tot establir quants n¡¯hi ha. Des de l¡¯any passat els estrangers conformen el 25% del padr¨® barcelon¨ª; dels 1.702.814 residents oficials, vora 430.000 tenen un passaport que no ¨¦s espanyol, i d¡¯aquests, entre 80.000 i 100.000 provenen de pa?sos amb una renda superior a l¡¯espanyola. Per¨° el padr¨® ¨¦s un indicador equ¨ªvoc, i en cap cas estableix una correlaci¨® entre nacionalitat i nivell d¡¯ingressos.

La manca d¡¯una definici¨® exacta facilita que l¡¯expat, juntament amb el turista, es converteixi en el boc expiatori de la deriva sinistra de Barcelona. La distopia ¨¦s rodona: una ciutat paral¡¤lela formada per estrangers rics, pr¨°spera i desenfadada, a poc a poc converteix l¡¯altra en asfixiant i inhabitable. Les dues ciutats rarament es creuen, per¨° de tant en tant s¡¯obre una escletxa i veus un flaix del que hi ha a l¡¯altra banda. En el meu cas, l¡¯escletxa es va obrir el gener del 2022. Uns amics italians em van convidar a una festa en un pis de rajola hidr¨¤ulica a l¡¯Eixample dret. L¡¯apartament era ampl¨ªssim, moblat amb una eleg¨¤ncia austera que no desencaixaria a les p¨¤gines de l¡¯Hola. Els amfitrions ¡ªun canadenc i una nord-americana¡ª havien omplert una taula llarga d¡¯aliments casolans sofisticats. Els assistents, tots estrangers, treballaven majorit¨¤riament en l¡¯¨¤mbit audiovisual. Tenien un peu a Barcelona i l¡¯altre a Londres, Berl¨ªn, la Col¨²mbia Brit¨¤nica. La revelaci¨® va trigar un temps a prendre forma, perqu¨¨ es va manifestar en forma d¡¯abs¨¨ncia. Era l¡¯abs¨¨ncia del to de greuge i frustraci¨® que hauria definit l¡¯¨¤nim de la vetllada si hagu¨¦s estat poblada per locals. Els assistents estaven c¨°modes en una imatge d¡¯¨¨xit i prosperitat que no s¡¯avergonyien a transmetre. Eren f¨ªsicament a Barcelona, per¨° materialment i an¨ªmica en algun altre pa¨ªs en qu¨¨ els ¡°projectes¡± es duien a terme sense impediments, la remuneraci¨® era constant i abundant, i les condicions d¡¯habitatge no suposaven tema de conversa. Ning¨² no criticava amargament els monopolis televisius, les subvencions falsejades, els contractes precaris. Suraven per sobre de les mis¨¨ries locals i gaudien sense ironia del lifestyle que els oferia la ciutat. En tan sols dues setmanes, de fet, s¡¯estrenava a Netflix el seu ¨²ltim ¡°projecte.¡±

El fet de tenir un ¡°projecte¡± sembla el m¨ªnim com¨² denominador de l¡¯experi¨¨ncia expat. L¡¯any 2021, per gestionar l¡¯influx d¡¯immigrants qualificats, l¡¯Ajuntament va engegar un servei de benvinguda ¨²nic al sud d¡¯Europa. El pack de benvinguda inclou un fullet disponible en angl¨¨s, castell¨¤ i franc¨¨s, que encomia el nouvingut a fer de Barcelona ¡°la ciutat dels teus projectes vitals¡±.

Per¨°, qu¨¨ compta com a projecte vital? En parlo amb l¡¯Aaron Shulman, escriptor nord-americ¨¤, autor d¡¯un llibre sobre la fam¨ªlia Panero, que m¡¯ha fet de Virgili en l¡¯univers expat barcelon¨ª. De tant en tant em reenvia invitacions a esdeveniments selectes i enigm¨¤tics, com una trobada de gurus de l¡¯autoajuda dirigida a estrangers a la Fundaci¨® Mir¨®. Shulman va venir de Calif¨°rnia el juliol del 2021 i actualment viu amb la seva fam¨ªlia a l¡¯Eixample esquerre. Dinem a la Gran Via, prop de l¡¯indret exacte on el tramvia va atropellar Gaud¨ª, en un establiment que ofereix tant classes de ioga com amanides macrobi¨°tiques. La dependenta em demana desacomplexadament que m¡¯hi dirigeixi en angl¨¨s, l¡¯¨²nic idioma que domina.

Shulman, que parla castell¨¤, estudia catal¨¤ i t¨¦ una filla de deu anys que es mou amb flu?desa entre les dues lleng¨¹es i l¡¯angl¨¨s, opina que el concepte expat ¨¦s un fals mon¨°lit. S¡¯aventura a desconstruir-lo. Hi ha l¡¯¨²ltima fornada de n¨°mades digitals, que poden ser o no ser tech bros [empleats d¡¯empreses tecnol¨°giques], generalment inadaptats i endog¨¤mics; hi ha els inversors immobiliaris, especuladors o no; hi ha els qui ¡ªcom ell mateix¡ª tenen una parella espanyola i han decidit assentar-se aqu¨ª; hi ha els expats de la vella escola, europeus aventurers que per fi han posat seny; els que fa que s¨®n a la ciutat quinze o trenta anys. Les subdivisions s¨®n infinites i mal¡¤leables: els qui aprenen castell¨¤, catal¨¤ o cap de les dues; els que porten els fills a la p¨²blica o a l¡¯escola internacional; els de curt o llarg termini, etc¨¨tera.

Un dels pocs punts incontestables ¨¦s que la pand¨¨mia ¨¦s el punt d¡¯inflexi¨®. Per a molts estatunidencs com Shulman, l¡¯experi¨¨ncia del confinament va determinar la decisi¨® d¡¯abandonar el seu pa¨ªs. Payton Orr, de 30 anys i nadiua de Chicago, ¨¦s de les poques persones que van aconseguir mudar-se a Barcelona durant el mateix 2020. ¡°Per qu¨¨ he decidit quedar-me? Sincerament, els Estats Units s¨®n un horror, ara mateix. Pol¨ªticament ¨¦s molt tens. I despr¨¦s de la covid tot es va encarir¡±. A continuaci¨® esmenta els beneficis habituals de l¡¯exist¨¨ncia mediterr¨¤nia: millor qualitat de vida, m¨¦s vacances, etc¨¨tera. M¡¯envia una nota de veu des de Par¨ªs, on es troba la matriu de l¡¯empresa de videojocs per a la que treballa a Barcelona. En els quatre anys que han passat de que va arribar, centenars han seguit els seus passos. El sector dels videojocs barcelon¨ª ha crescut exponencialment, amb macroempreses globals com Bandai Namco (Tekken, Pacman, Dragon Ball) i Rovio (Angry Birds) obrint seus a la ciutat. La tend¨¨ncia ¨¦s comuna a tot el sector tecnol¨°gic. Segons l¡¯organisme Tech Barcelona, a la ciutat hi ha unes 2.000 startups, i la meitat dels treballadors que s¡¯hi van incorporar el 2022 eren estrangers.

MusicBrainz, una mena d¡¯enciclop¨¨dia musical oberta, ¨¦s una d¡¯aquestes startups amb seu a Barcelona. El seu fundador ¨¦s Robert Kaye, alemany que ha viscut trenta anys als EUA. Em cita en un bubble tea store vora l¡¯Arc de Triomf. He aconseguit arribar a l¡¯edat de Crist sense veure per dins un establiment tal: a mesura que m¡¯hi apropo sento que estic a punt de creuar el Rubic¨®. ?s un migdia d¡¯estiu d¡¯aquells que tems entrar en combusti¨® espont¨¤nia. L¡¯instint d¡¯arrapar-me a les franges d¡¯ombra fa que em comenci a desviar de la destinaci¨®. Per una casualitat obscena, en aquest moment s¡¯est¨¤ fent viral a X una publicaci¨® de l¡¯usuari @PaulSkallas:

¡°La meva predicci¨® per Barcelona ¨¦s que ser¨¤ el Dubai d¡¯Occident. ?s massa bonica i agradable per deixar-la als nadius. Cal que la prengui una elit internacional amb port¨¤tils.¡±

El tuit sembla dissenyat en un laboratori per irritar el m¨¤xim nombre de persones amb el m¨ªnim de paraules. L¡¯arrog¨¤ncia del to, la transpar¨¨ncia de les intencions, el menyspreu colonial envers els ¡°nadius¡±, tot plegat concreta les sospites i paranoies d¡¯una poblaci¨® acostumada a cridar al buit i no sentir res m¨¦s que el propi eco. Penso a ensenyar-lo a Kaye i en aquest punt m¡¯adono que m¡¯he desviat m¨¦s de cinc carrers del bubble tea. Per motius que no arribo a concretar, la idea d¡¯arribar tard a la cita amb un alemany m¡¯omple d¡¯ang¨²nia.

?s Robert Kaye un expat? Arrufa el nas tan bon punt sent la paraula. Viu a Barcelona des del 2013 i paga els impostos a la hisenda espanyola. Voldria pensar-se, sospito, com un barcelon¨ª de proced¨¨ncia estrangera. Va amb bici arreu, elogia les superilles, avorreix la massificaci¨® tur¨ªstica i la gentrificaci¨® que el va expulsar del barri G¨°tic. Fa poc es va comprar un pis prop de Tetuan pel qual ha estalviat durant anys. En aquest pis prova de perpetuar un sentit de comunitat organitzant cocktail parties una vegada al mes, a les quals, assegura, s¡¯hi troba ocasionalment algun catal¨¤.

Ens apropem amb cautela a un tema que ha aparegut, sense excepci¨®, en totes les converses amb estrangers: la dificultat d¡¯integrar-se amb els locals. ¡°Els espanyols s¨®n educats, per¨° no s¨®n gregaris¡±, avisava el reportatge del New York Times del 1972. ¡°Les possibilitats que us convidin a casa, a tu o els teus fills, s¨®n pr¨¤cticament nul¡¤les¡±. Kaye menciona l¡¯experi¨¨ncia recurrent de trobar-se a?llat i ignorat en un grup de catalans que parlen supers¨°nicament en la seva llengua (que no domina). El tema em posa a la defensiva. Tan bon punt em disposo a trencar una llan?a per l¡¯hospitalitat local, per¨°, m¡¯assalta una r¨¤fega de records d¡¯estrangers l¨¤nguids pansint-se a la perif¨¨ria d¡¯alguna trobada social.

Kaye em convida a la seva oficina, on comparteix espai amb un emprenedor belga de trenta-sis anys. ?s el primer amb qui parlo que s¡¯identifica plenament com a expat. El seu ¡°projecte¡± s¡¯orienta expl¨ªcitament a una clientela d¡¯altres expats afluents. Fer negocis amb locals ¨¦s massa complicat i hi ha, ¨¦s clar, la barrera de l¡¯idioma. El seu desinter¨¨s per l¡¯ecosistema barcelon¨ª ¨¦s tan evident que resulta gaireb¨¦ refrescant. Com els ¡°nous expatriats¡± americans dels setanta, l¡¯expat belga es sent com a casa en els confins de la col¨°nia. Em fa la sensaci¨® que als dos ens alleuja que s¡¯acabi l¡¯entrevista; la porta de l¡¯ascensor que em retorna al carrer s¡¯assembla molt a la d¡¯una escletxa que es tanca.