Odradek i Kafka, o l¡¯eternitat

Odradek ¨¦s la m¨¦s estranya i sorprenent criatura de Kafka. N¡¯hi ha diverses: de vegades objectes, de vegades animals com ara un talp, un creuament de gat i ovella, xacals, un escarabat anomenat Gregor Samsa, un mico, sirenes, un voltor, moltes rates, i un gos que investiga.

Per¨° Odradek supera totes aquestes criatures. D¡¯acord amb la descripci¨® que en dona l¡¯autor a la narraci¨® ¡®Maldecaps d¡¯un pare de fam¨ªlia¡¯, incl¨°s al llibre Un metge rural (en castell¨¤: Barcelona, Acantilado, 2024), Odradek ¨¦s un carret de fil, pla, en forma d¡¯estrella, amb fil al mig per¨° tamb¨¦ amb tot de fils atrotinats, de molts colors, agafats desordenadament a la part exterior del carret. Del centre del carret en forma d¡¯estrella, en surt una vareta transversal, a l¡¯altra punta de la qual n¡¯hi ha una de vertical. Aix¨ª, sobre aquest suport de les varetes i una de les puntes de l¡¯estrella, Odradek se sost¨¦ a qualsevol lloc, com sobre dues potes. Kafka precisa de seguida que podria suposar-se que aquest ¡°objecte¡± ¨¦s una cosa malmenada o morta, per¨° no ¨¦s el cas: es belluga per tota la casa del cap de fam¨ªlia; de vegades es troba en un rac¨®, de vegades repenjat a la barana d¡¯una escala. M¨¦s encara: parla. No se li poden fer preguntes dif¨ªcils, per¨° el cap de fam¨ªlia, un dia que el troba, li fa: ¡°Com et dius?¡± I all¨° respon: ¡°Odradek¡±. ¡°I on vius?¡± ¡°Domicili indeterminat¡±, respon. Per¨° la major part del temps no diu res.

Kafka es va encarregar d¡¯advertir els lectors que ¡°n¡¯hi ha que diuen que la paraula Odradek prov¨¦ de l¡¯eslau ... d¡¯altres, en canvi, opinen que ve de l¡¯alemany, nom¨¦s amb una influ¨¨ncia de l¡¯eslau¡±. Hi afegeix: ¡°No obstant, la imprecisi¨® de les dues interpretacions permet deduir amb ra¨® que cap de les dues ¨¦s certa, sobretot perqu¨¨ en cap de les dues pot trobar-se un sentit a la paraula¡±. Tot era a punt, doncs, perqu¨¨ els exegetes comencessin a postular les interpretacions m¨¦s peregrines.

Max Brod, el marmessor de Kafka, suposava que la paraula venia d¡¯una llengua eslava i pertanyia al camp sem¨¤ntic de ¡°renegat¡±, ¡°ap¨°stata¡±, ¡°rebel¡±, ¡°insurrecte¡±, ¡°tr¨¤nsfuga¡± o ¡°desertor¡±, quasi tots adjectius que b¨¦ podrien aplicar-se a l¡¯autor de la narraci¨®. Wilhelm Emrich creia que la paraula venia de la veu txeca odraditi, ¡°desaconsellar¡±, que no aporta res a la interpretaci¨® del relat kafki¨¤. Sembla m¨¦s versemblant la idea de Heinz Politzer, que creia en la mateixa etimologia de la paraula, per¨° que, d¡¯acord amb el context de la narraci¨®, donaria el significat: ¡°no em molestis¡±, ¡°no m¡¯atabalis¡±, o ¡°deixa¡¯m en pau¡±. Hi ha m¨¦s explicacions, i totes s¨®n arbitr¨¤ries, perqu¨¨ Odradek era, en temps de Kafka, la marca d¡¯una motocicleta que nom¨¦s com a ¡°objecte¡± s¡¯assembla al carret de fil de la narraci¨®.

Dit aix¨°, correspon al lector empescar-se qu¨¨ deu venir a significar aquest objecte, que de fet posseeix qualitat de subjecte: una cosa morta com un carret de fil pr¨°piament dit, no ho ¨¦s. Llavors hem de suposar que ¨¦s una cosa viva. Amb molta vida? Quan va n¨¦ixer? Quan morir¨¤?

El llegidor ¡ªi encara m¨¦s tot investigador, que n¡¯hi ha milers en el cas de Kafka¡ª ha de fixar-se en el final de la narraci¨®, de menys de dues p¨¤gines. El cap de fam¨ªlia es pregunta endebades qu¨¨ deu ser aquell carret de fil, per¨° intueix la seva exist¨¨ncia: ¡°Continuar¨¤ rodant en un futur escales avall amb la cua de fils desmanegats als peus dels meus fills i dels fills dels meus fills? ?s evident que no fa mal a ning¨²; per¨° la idea que em pugui sobreviure em resulta quasi dolorosa¡±. Fi del relat. Observeu la contraposici¨® entre la suposada llarga vida d¡¯Odradek i el fi de les generacions: el pare, els fills i els fills dels fills.

Per for?a el lector es veur¨¤ emp¨¨s a preguntar-se qu¨¨ pot ser una cosa de la que no se sap quan va n¨¦ixer ni quan morir¨¤. I no ser¨¤ dif¨ªcil que arribi a aquesta conclusi¨®: Odradek ¨¦s una figura que es troba al lloc de la immortalitat i de l¡¯eternitat. Amb ra¨® va dir Malcolm Pasley, un dels editors de la millor edici¨® mai feta de tota l¡¯obra de Kafka (Kritische Kafka Ausgabe, base de l¡¯edici¨® en castell¨¤ a Galaxia Gutenberg), que aquesta narraci¨® es trobava en l¡¯¨°rbita d¡¯'El ca?ador Gracchus¡¯ de qu¨¨ parl¨¤vem diumenge passat. Com aquesta, ¡®Els maldecaps del pare de fam¨ªlia¡¯ projecta el lector cap a un espai indefinit i etern, sense comen?ament ni fi, que s¨®n, en quasi totes les teodicees, els principals atributs d¡¯un d¨¦u.

L¡¯estiu de 1999 va c¨®rrer a Barcelona, a c¨¤rrec de l¡¯artista Jeff Wall, una ¡°exposici¨®¡± en honor d¡¯Odradek que va tenir lloc a la Fundaci¨® Mies van der Rohe. D¡¯aquella obra site-specific procedeix la fotografia que il¡¤lustra aquest article. Vila-Matas i un servidor tenim un Odradek a casa (endevineu qui els va construir), que ens sobreviur¨¤.