La banalitat de la censura de la Nova Can?¨®

La Nova Can?¨® va ser el fenomen cultural de masses en catal¨¤ m¨¦s important de la segona meitat del segle XX, tant per la pot¨¨ncia de la seva dimensi¨® art¨ªstica com per la influ¨¨ncia ideol¨°gica que va exercir damunt diverses generacions despolititzadades per la dictadura. De fet, la consci¨¨ncia de la seva transcend¨¨ncia va ser immediata, com va evidenciar la breu biografia que Joan Fuster va dedicar a Raimon el 1964. Des d¡¯aquell l¨²cid llibret, la biblioteca sobre el moviment no pararia de cr¨¦ixer. Des de la cr¨°nica pionera de Jordi Garcia Soler fins als llibres d¡¯Antoni Batista, passant per la tesi doctoral del professor Lloren? Soldevila llegida a finals de 1991. Aleshores, des del punt de vista de la hist¨°ria, encara tot estava per fer i l¡¯hemeroteca va ser la font inicial. Despr¨¦s ja vindrien els arxius. A principis del segle XXI, empesa pel professor Borja de Riquer, sense fer soroll, l¡¯etnomusic¨°loga Maria Salicr¨²-Maltas va comen?ar una met¨°dica investigaci¨® per mirar de determinar de quina manera la censura franquista va interferir en aquell moviment. Tota sola ha fet una feinada colossal, equiparable a la que fa un grup de recerca. Ha parlat amb tothom. Ha anat a tot arreu on ha pogut trobar un paper. Arxius locals, provincials, estatals. Va llegir la tesi el 2021. Est¨¤ penjada a la xarxa.

Salicr¨²-Maltas ara publica Aquesta can?¨®, no! No ¨¦s ben b¨¦ una versi¨® de la seva tesi, malgrat que de tant en tant incrusti documents o lletres de can?ons mutilades o prohibides. El seu objectiu ¨¦s un altre. Explica amb tota mena de detalls com funcionava la censura i a la vegada, en primera persona, explica com ho ha anat descobrint durant dues d¨¨cades. ?s la ¡°quest¡± sobre com la recerca de la documentaci¨® i les entrevistes amb els testimonis es van convertir en una aventura que ha donat sentit a la seva vida.

Hi ha una escena que concentra la veritat honesta, a voltes ing¨¨nua, del llibre. Estira un fil, es deixa la vista llegint empolsegats exemplars del BOE a la perca?a de persones que s¡¯havien presentat a oposicions per treballar a la censura del Ministerio de Informaci¨®n y Turismo. Despr¨¦s els localitza a la guia telef¨°nica i els truca perqu¨¨ els vol con¨¨ixer i saber quina mena de gent eren i com era la feina que havien fet. Si aquests noms coincidien amb la signatura dels informes conservats als arxius, ja fos els que prohibien enregistrar, radiar o interpretar can?ons a concerts, bingo. Per¨° creuar totes aquestes dades no era pas f¨¤cil. Un dia va visitar un vell censor que li va dedicar un llibre. Al sortir de casa seva, es va asseure esperant el metro. ¡°Tenia l¡¯adrenalina pels n¨²vols¡±. Mira la dedicat¨°ria. ¡°L¡¯impacte del que vaig veure dif¨ªcilment es pot explicar amb paraules¡±. ?s ell, pensa com pensa el protagonista de La vida dels altres. Jos¨¦ Mampel Llop era el Lector 13. Li havia dit que no havia censurat can?ons, per¨° ella, indignada, tenia proves que s¨ª.

El seu apassionament contrasta amb la inquietant i human¨ªssima banalitat que es trobar¨¤ a cada moment. Hi havia secret¨¤ries que als matins feien anar la paperassa perqu¨¨ Maria del Mar Bonet no pogu¨¦s cantar ¡®Qu¨¨ volen aquesta gent¡¯, per¨° a la nit anaven a escoltar la cantant mallorquina perqu¨¨ els encantava la seva m¨²sica. La censura era una maquin¨¤ria al servei de la ideologia nacionalcat¨°lica del franquisme, per¨° les persones que hi treballaven simplement ho feien per guanyar-se un sou sense fer-ne massa cabal.

Aquesta can?¨®, no!?

Maria Salicr¨²-Maltas?
Comanegra
320 p¨¤gines. 20,90 euros