La passi¨® segons Violette Leduc

El desig i el napalm tenen en com¨² que produeixen cremadissa i que tots dos poden desforestar una vida. Per aix¨° ¨¦s f¨¤cil combinar-los en una met¨¤fora, tant li fa si ¨¦s positiva o negativa, i anar-la estirant, perqu¨¨ el desig escalfa i quan no ¨¦s correspost calcina. Vet aqu¨ª el leitmotiv de L¡¯afamada (LaBreu), de Violette Leduc (1907-1972), la primera obra seva que es tradueix al catal¨¤: no saciat, o si se n¡¯ha d¡¯abdicar a la for?a, el desig mortifica, enlletgeix, redueix l¡¯amor propi a cendra ¡ªi alhora es pot convertir en un rabeig desaforat en les aig¨¹es negres de la ren¨²ncia mateixa.

L¡¯afamada va ser publicada per Albert Camus a Gallimard (1948). ?s la segona novel¡¤la d¡¯aquesta escriptora autodidacta que van apadrinar Maurice Sachs i Simone de Beauvoir. De fet, el mon¨°leg confessional i bigarrat que la conforma ¨¦s producte de l¡¯amor protervi¨®s que Leduc sent¨ª per la gran intel¡¤lectual parisenca. El desequilibri entre la passi¨® de l¡¯una i la fredor amable de l¡¯altra desencadena, en la primera, un xorregall d¡¯imatges sobre la deformaci¨®, la brutor, la culpa i el desenc¨ªs ¡ªi les seves cares A. Amb aquesta obra, Leduc juga al maleitisme: ¨¦s un bon ant¨ªdot literari contra els fracassos de tota mena.

Arribada l¡¯hora de situar-la en un g¨¨nere concret, es veuria que Leduc balla entre la confessi¨® d¡¯arrel agustiniana (sovint l¡¯explicitaci¨® d¡¯una impot¨¨ncia) i la recreaci¨® d¡¯un diari personal en qu¨¨ l¡¯autobiogr¨¤fic, altament manipulat, no ha de retre comptes a ning¨². Hem de pensar que L¡¯afamada es publica despr¨¦s de L¡¯asf¨ªxia (1946), en la qual Leduc es desempallega dels fantasmes que funden la seva exist¨¨ncia, com el fet de ser filla bastarda, lletja, d¡¯inf¨¤ncia torturada i mare hostil. I hem de saber que la tercera novel¡¤la, Estralls (1955), torna a ser autobiogr¨¤fica: pivota al voltant d¡¯un trio i l¡¯autora la va haver d¡¯esporgar de passatges massa (espai disponible). Per dir-ho d¡¯una altra manera, Leduc ¨¦s una pionera de l¡¯autoficci¨® de tall franc¨¨s.

L¡¯ambival¨¨ncia de la passi¨®, la generositat i la vergonya d¡¯estimar, la no reciprocitat que corca, Leduc s¡¯hi endinsa amb una prosa po¨¨tica d¡¯alta volada que la traductora, M¨ªriam Cano, ha fet reverberar notablement en catal¨¤. La cruesa de segons quines escenes contrasta amb un jo que tot el que veu, sent i toca ho carbonitza mentalment. La Segona Guerra ha portat la protagonista a malviure en un poble prop de Par¨ªs, en va i en ve constantment i ha de traficar amb menjar per mantenir-se. Mentrestant, en cada cara, en cada cosa i esdeveniment hi nia la llavor d¡¯una met¨¤fora fulgurant, agressiva, nap¨¤lmica, derivades que deixen el lector garratibat.

L¡¯afamada b¨¦ podria ser La vergonya, d¡¯Annie Ernaux, per¨° amb el llenguatge en un estat molt m¨¦s salvatge, on¨ªric i proteic? O m¨¦s aviat s¡¯acostaria a L¡¯home que seu al passad¨ªs, de Marguerite Duras, per¨° en aquest cas la petita mort no ¨¦s fruit de cap consumaci¨® sin¨® de la consumici¨®? Res: Violette Leduc ¨¦s ¨²nica i n¡¯¨¦s una esp¨¨cie d¡¯antecessora. A L¡¯afamada mostra fins a quin punt un text literari ¨¦s capa? de revertir, simb¨°licament, l¡¯angoixa d¡¯una castedat imposada o el f¨¤stic cap a un mateix, tot fugint de l¡¯esborrament personal ¡ªtot mentjant-se¡¯l.

L¡¯afamada?

Violette Leduc?
Traducci¨® de M¨ªriam Cano
LaBreu. 168 p¨¤gines. 18 euros