Palmira Vent¨®s, una narradora per descobrir

En els darrers anys un grapat cada cop m¨¦s nombr¨®s d¡¯editorials catalanes han posat al nostre abast alguns dels noms que circulaven pels ateneus, les revistes i les llibreries d¡¯inicis del segle XX. Al costat de Tr¨ªpode, que public¨¤ La caiguda, de Palmira Vent¨®s; Barcino, que aquest any ha tret Clix¨¦s, de Carme Karr; el Club Editor i Edicions de la Ela Geminada, que han reeditat, respectivament, la prosa de Caterina Albert i Prudenci Bertrana, trobem, ara, Medusa. Aquesta editorial andorrana ha donat a con¨¨ixer, en pocs mesos de dist¨¤ncia, els reculls Volves, de Karr, i Tots els contes, de Vent¨®s, que aplega textos apareguts a Joventut, La Veu de Catalunya, Emporium, La Tralla i Feminal.

Qu¨¨ tenen en com¨² Karr, Vent¨®s i Albert? Com expliquen els estudis de M. Llu?sa Juli¨¤, Josep Llu¨ªs Mart¨ªn Berbois i Rosa Oliveros que acompanyen aquestes edicions, s¨®n escriptores amb traject¨°ries paral¡¤leles. Totes tres van donar a con¨¨ixer la seva obra a trav¨¦s de plataformes vinculades al modernisme catalanista (Joventut) i al feminisme conservador d¡¯inicis de segle (Feminal). Totes tres van fer servir pseud¨°nims masculins (l¡¯Escardot, Felip Palma i V¨ªctor Catal¨¤) per camuflar la seva identitat com a dones, i van combinar l¡¯escriptura narrativa amb la teatral. Totes tres cultivaren una literatura cr¨ªtica amb la realitat social del moment. Sense cap mena de dubte, foren rotundament innovadores. Llegir-les ara, relacionant-les entre si, ens permet posar en valor un llenguatge de gran expressivitat, que ens apunta amb el dit i ens parla sense embuts.

De totes tres, Vent¨®s ¨¦s, sens dubte, la menys coneguda. ?s una ¡°escriptora sense biografia¡±, digu¨¦, fa uns anys, Jordi Cornell¨¤-Detrell. Nascuda a Barcelona, per¨° amb or¨ªgens empordanesos, comen?¨¤ a publicar tard, als 44 anys, despr¨¦s d¡¯haver-se dedicat al dibuix i haver participat, com a actriu, i gr¨¤cies al pintor i dramaturg Modest Urgell, en el teatre amateur. Els seus dos primers llibres, els contes de Les asprors de la vida (1904) i la novel¡¤la La caiguda (1907), apareguts a la ¡°Biblioteca Popular de L¡¯Aven?¡±, ofereixen una visi¨® dolorosa de la vida familiar, marcada per la viol¨¨ncia i la pulsi¨® sexual. L¡¯estrena, al Teatre Romea, d¡¯Isolats (1909) la don¨¤ a con¨¨ixer com a dramaturga, amb una pe?a, de gran ¨¨xit, que t¨¦ com a centre el desig amor¨®s: Siseta estima el seu cunyat, que la rebutja per casar-se amb la germana pubilla, per¨° accepta el matrimoni amb un pretendent bon jan amb l¡¯expectativa que l¡¯acabar¨¤ estimant. El desig per l¡¯altre, proscrit, acaba a?llant els personatges en una solitud tan simb¨°lica com real, amb la qual s¡¯expressa la naturalesa dolorosa de la condici¨® humana.

Tot i tenir m¨¦s c¨¤rrega agressiva, els dotze relats de Tots els contes comparteixen molts elements comuns amb Isolats: personatges ¡°esperitats¡±, que parlen poc i actuen instintivament, escenes ¡°picades¡± que ¡°donen greix¡± a la gent, i un marcat to oral, present, sobretot, en els di¨¤legs i les frases fetes, que fan m¨¦s viva la narraci¨®. Vent¨®s explica tensions provocades per la repressi¨® sexual (s¡¯hi insinuen relacions homoer¨°tiques), venjances covades que esclaten a la nit, i tra?cions que tenen lloc en l¡¯espai ¨ªntim. L¡¯autora fa maniobrar amb destresa les trames narratives, utilitzant el¡¤lipsis i creant atmosferes de gran intensitat emocional, com la del foc ¡°braulant¡± de ¡®L¡¯espurna¡¯, una de les narracions m¨¦s crues del llibre. Les seves hist¨°ries posen en evid¨¨ncia els efectes destructius del matrimoni en una societat connivent que condemna l¡¯individu a la destrucci¨® o a la solitud radical. Hi ressonen els grans drames d¡¯Ibsen i de Guimer¨¤, aix¨ª com la ironia freda, tallant com una dalla, de V¨ªctor Catal¨¤.