¡®Olympia¡¯, de Carlota Subir¨®s: El m¨®n en un disc de vinil

El silenci crepitant que sentim entre que l¡¯agulla toca un disc de vinil i comen?a a sonar la primera can?¨® ¨¦s el mateix que apareix en aquests instants entre que s¡¯inicia un espectacle i es pronuncia la primera paraula. Silenci i expectaci¨®. Un vinil de la col¡¤lecci¨® familiar pot ser l¡¯origen no nom¨¦s d¡¯una afici¨® musical, sin¨® de tota una vocaci¨® art¨ªstica. Carlota Subir¨®s acaba d¡¯estrenar la seva proposta m¨¦s personal, culminaci¨® d¡¯una traject¨°ria s¨°lida i coherent. Despr¨¦s de La pla?a del Diamant, muntatge gran i a la vegada molt ¨ªntim, amb Olympia ens presenta un homenatge al poder de la paraula i de la m¨²sica.

El disc que ho va originar tot va ser Paco Ib¨¢?ez en el Olympia, gravaci¨® del m¨ªtic concert que el cantautor va fer al teatre de Par¨ªs el 2 de desembre del 1969. Un home amb la seva guitarra, les paraules dels poetes i un p¨²blic entregat. L¡¯Olympia era un parad¨ªs de llibertat per als nostres artistes (com Raimon, Llu¨ªs Llach o Maria del Mar Bonet) mentre Espanya esperava, amb tedi i resignaci¨®, la mort del dictador. M¨¦s enll¨¤ d¡¯aquest vinil, l¡¯Olympia de Subir¨®s ¨¦s un cant al teatre, a la poesia com a taula de salvaci¨®. La directora tamb¨¦ fa un sentit homenatge al Lliure de Gr¨¤cia, la seva Olympia particular, la sala on ha viscut alguns dels moments teatrals que li han fet estimar aquesta professi¨®. Els seus fantasmes surten a ballar evocats per les paraules.

Com potser ja us heu imaginat, Olympia ¨¦s un espectacle dif¨ªcil d¡¯explicar. Sis actrius magn¨ªfiques encarnen la veu de Carlota Subir¨®s, per¨° m¨¦s enll¨¤ d¡¯exercir de simples alter ego es converteixen en mediadores entre la creadora i el p¨²blic, com ja va fer Ib¨¢?ez amb les paraules dels poetes espanyols. La posada en escena ¨¦s s¨°bria i elegant, suau com l¡¯esponja del raspall amb qu¨¨ netegem (i acariciem) els vinils abans de posar-los al tocadiscos. L¡¯agulla pot acumular una mica de borrissol, per¨° als solcs d¡¯un disc hi habita tot un univers. L¡¯espai de Max Glaenzel converteix el Lliure de Gr¨¤cia en el gran protagonista: com a Opening night de La Veronal, l¡¯escenari ¨¦s una caixa m¨¤gica on tot ¨¦s possible. La m¨²sica d¡¯Ib¨¢?ez ens arriba a trav¨¦s del tocadiscos i de les espl¨¨ndides veus de Paula Jornet, Neus P¨¤mies i Kathy Sey, que versionen alguns temes amb uns encertats arranjaments de Jordi Cornudella.

Vicenta Ndongo es troba, com Subir¨®s, en un moment molt interessant de la seva traject¨°ria, i encarna l¡¯esperit de la directora com una m¨¨dium amorosa i maternal: els seus dubtes s¨®n una manifestaci¨® p¨²blica d¡¯una gran generositat. Lurdes Barba (magn¨ªfics rissos blancs) ¨¦s la veu de l¡¯experi¨¨ncia, i aconsegueix que veiem alguns dels muntatges hist¨°rics que han passat per la sala nom¨¦s amb les seves paraules i la seva mirada. Alba Pujol (una actriu cada dia m¨¦s afinada) protagonitza un moment molt emocionant, en qu¨¨ ens demostra que la mort dona tot el sentit a la poesia. Carlota Subir¨®s evita la nost¨¤lgia amb un gran encert, per¨° de vegades s¡¯acosta perillosament a alguns clix¨¦s sobre l¡¯art i el teatre. La creadora vol tocar molts temes, i tot i que la dona que crida a la pla?a de la Revoluci¨® (una imponent Kathy Sey) sigui una imatge de gran pot¨¨ncia, no cal posar nom als conflictes. Els fantasmes del Lliure es manifesten sense necessitat de noms i cognoms: quan en teatre apareix la geografia, de l¡¯art es passa al discurs pol¨ªtic. Tot i els per¨°s, Olympia ¨¦s una experi¨¨ncia teatral ¨ªntima i delicada, que ens fa recordar per qu¨¨ continuem entestats en aix¨° del teatre. Esperem que Paco Ib¨¢?ez no s¡¯ho perdi. Segur que li encantar¨¤.

Olympia. Text i direcci¨®: Carlota Subir¨®s. Dramat¨²rgia: Ferran Dordal Lalueza. Int¨¨rprets: Lurdes Barba, Paula Jornet, Vicenta Ndongo, Neus P¨¤mies, Alba Pujol i Kathy Sey. Teatre Lliure, Barcelona. Fins al 2 de febrer.