¡®El dia de la marmota¡¯: Conte de Nadal amb rosegador

Les dates nadalenques s¨®n repetitives per definici¨®: fam¨ªlia, tiberis, regals. Nostromo Live acaba d¡¯estrenar El dia de la marmota, el seu primer gran musical en catal¨¤, i aquests dies d¡¯excessos li van de meravella. Fa un temps es va anunciar que ?ngel Ll¨¤cer abandonava la direcci¨® del muntatge per motius de salut, i ha estat substitu?t per Enric Cambray amb molta tra?a i ofici. Despr¨¦s de les produccions a Londres, Nova York i Melbourne, ¨¦s la primera vegada que el musical s¡¯estrena en una llengua que no sigui l¡¯angl¨¨s. I ¨¦s a Barcelona i en catal¨¤. Ch¨²pate esa, Madrid.

Els que ja tenim una edat recordem vivament la pel¡¤l¨ªcula Atrapat en el temps, que ¨¦s com s¡¯ha tradu?t aqu¨ª Groundhog Day (Harold Ramis, 1993): com¨¨dia rom¨¤ntica protagonitzada per Bill Murray i Andie MacDowell sobre un meteor¨°leg condemnat a viure el mateix dia infinites vegades. La popularitat del film ha calat fins i tot en el llenguatge: quan diem que una cosa sembla el dia de la marmota, ¨¦s perqu¨¨ ¨¦s tremendament repetitiva. El musical es va estrenar a Londres el 2016 i compta amb m¨²sica i lletra de Tim Minchin i llibret de Danny Rubin. Alerta: el mateix Stephen Sondheim havia declarat la seva intenci¨® d¡¯adaptar la pel¡¤l¨ªcula, idea que va acabar desestimant en considerar impossible ¡°superar una obra perfecta¡±.

Enric Cambray dirigeix amb alegria un repartiment molt compacte de catorze actors que no paren de pencar durant dues hores i mitja. Les cases blanques dissenyades per Enric Planas s¨®n molt resolutives, i el vestuari de Marc Udina recrea un 1993 amb aire de conte, per¨° alhora molt realista. Roc Bernad¨ª en el paper del protagonista Phil Connors s¡¯erigeix en el pilar de l¡¯espectacle: sobre les seves espatlles (estupenda gavardina amb muscleres) reposa tot el muntatge, un en¨¨rgic i entregat elenc en qu¨¨ brillen tots. Diana Roig ¨¦s Rita Hanson, una productora televisiva que ens fa oblidar Andie MacDowell, i en papers m¨¦s petits destaquen Claudia Bravo com la Nancy (la seva can?¨® del segon acte ¨¦s preciosa) o J¨²lia Bonjoch i Oriol Bur¨¦s en diferents personatges. David Pint¨® ha tradu?t i adaptat les lletres amb gr¨¤cia: la llengua esmolada d¡¯en Phil no t¨¦ pietat, i s¡¯agraeix un musical per a p¨²blic adult que no edulcora els renecs ni el masclisme del protagonista. Manu Guix dirigeix una banda de sis m¨²sics molt ben aprofitats, i les coreografies de Miryam Benedited mouen els habitants d¡¯aquest poble perdut amb ritme i frenes¨ª.

Que un musical anomenat El dia de la marmota tingui un primer acte una mica repetitiu al qual costa arrencar ¨¦s gaireb¨¦ una paradoxa, per¨° estem davant d¡¯un espectacle que acaba convencent gr¨¤cies a l¡¯entrega absoluta dels int¨¨rprets. Entre el d¨¦j¨¤ vu i la reformulaci¨® postmoderna d¡¯El ¨¢ngel exterminador (Luis Bu?uel, 1962), El dia de la marmota ens posa un mirall davant dels ulls i ens pregunta si realment ens agrada la vida que vivim. Que cadasc¨² mediti la seva resposta.

El dia de la marmota. M¨²sica i lletra: Tim Minchin. Llibret: Dany Rubin. Direcci¨® esc¨¨nica: Enric Cambray. Direcci¨® musical: Manu Guix. Teatre Coliseum, Barcelona. Fins al 2 de febrer.