Ossamenta mal enterrada

Ara fa un mes que mor¨ª l¡¯escriptor Guillem Frontera. Sempre va ser amable i gener¨®s, envoltat per una atmosfera l¨²cida no desprove?da d¡¯una subtil duresa potser generacional. Un dia el vaig entrevistar per al documental Vida i mort d¡¯un arquitecte, de Miguel Eek, dedicat a Josep Ferragut, l¡¯assassinat del qual, l¡¯any 1968, ha esdevingut un mite/misteri: a Ferragut el mataren per un assumpte de sexe entre homes, o va ser una vendetta contra un arquitecte municipal honest i conservacionista que emprenyava alguns poderosos? Frontera no ho sabia, per¨° la seva resposta va ser metaf¨°ricament exacta: ¡°Potser totes dues respostes siguin certes, i la primera fos una excel¡¤lent excusa per a la segona, com cables que s¡¯embullen sota la taula, que ¨¦s com sovint passen les coses¡±.

El 68, l¡¯any que mataren Ferragut, Frontera debut¨¤ com a novel¡¤lista amb Els carnissers. Tenia vint-i-tres anys i el seu llibre arribava pocs mesos despr¨¦s d¡¯una altra novel¡¤la important sobre el turisme a Mallorca, 39? a l¡¯ombra, d¡¯Ant¨°nia Vicens. I ¨¦s que, naturalment, Els carnissers parla del daltabaix que provoc¨¤ aquella ind¨²stria a una societat avorrida de tant assemblar-se cada generaci¨®, cada ¨¨poca, cada pobresa fins llavors. Doncs b¨¦, Guillem Frontera ha mort i el meu homenatge ha consistit a rellegir-lo, a la recerca d¡¯all¨° que en garanteix la perdurabilitat. He comen?at amb aquella obra escrita ara fa cinquanta-sis anys, i hi he trobat or.

Els carnissers mant¨¦ vig¨¨ncia absoluta en el retrat que fa de la crisi que obriren els diners nous, el canvi de m¨¤ de possessions i diners, i ¨¦s f¨¤cil recon¨¨ixer-hi l¡¯origen de din¨¤miques que fa molt poc que s¡¯han exhaurit, si ¨¦s que mai ho han fet. El llibre t¨¦ un valor fora mida, no tan sols sociol¨°gic, i ja anuncia en el seu autor l¡¯home amb bona pipella per entendre el funcionament del poder, que va ser un assumpte important a l¡¯obra i la vida de Frontera.

Per comprovar que la novel¡¤la segueix viva, vegin: aquests dies, al museu Es Baluard s¡¯hi exhibeix Feli?os els fills dels temps intranscendents, una instal¡¤laci¨® de ?Llu¨ªs Vecina Rufiandis comissariada per Marta Mar¨ªn-D¨°mine entorn de Joan Andreu Puig Farran, qui va ser fot¨°graf de guerra a la Mallorca dels anys trenta i despr¨¦s torn¨¤ a l¡¯illa per esdevenir fot¨°graf de postals tur¨ªstiques als mateixos paisatges. La troballa ¨¦s d¡¯una riquesa de lectures evident, per¨° ara m¡¯importa la resson¨¤ncia amb el m¨®n de qu¨¨ venia Frontera, el que retrat¨¤ a Els carnissers: la guerra com a silenci pesant i el turisme com a falsa revoluci¨® plebea. Els vincles s¨®n tan forts que gaireb¨¦ resulta anecd¨°tic afegir que la comiss¨¤ria esmenta la novel¡¤la al seu text d¡¯acompanyament.

A l¡¯edici¨® de 2016 engirgolada per Club Editor, Frontera hi deia que rellegir-se havia estat com recuperar ¡°fotografies de darreries dels seixanta¡±. El que passa, per¨°, tant a l¡¯exposic¨® de Vecina com a la novel¡¤la, ¨¦s que aquelles fotografies semblen id¨ªl¡¤liques per¨° amaguen ossamenta mal enterrada i olor a diners esquitxats de suor i sang.