Marina Monson¨ªs: ¡°En cuina, hi ha una manera de parlar de la tradici¨® que est¨¤ despolititzada¡±

Marina Monson¨ªs ¨¦s experta en la mar, des de tots els seus prismes. Filla de sis generacions vinculades al barri de la Barceloneta i formada en estudis art¨ªstics, ha dedicat la seva carrera a vincular la cultura popular, l¡¯art, la cuina, els moviments socials i el coneixement cient¨ªfic amb la mar i el barri com a fils conductors. Uneix el resultat d¡¯aquesta recerca a Mare mar, premi Ara Llibres de No-Ficci¨®, un assaig pedag¨°gic que trena diferents veus, mem¨°ries familiars i socials, i receptari. Quedem al Jonny¡¯s, un bar a la vora de la Llotja de Pescadors que no fa tant es deia Juanito i servia el peix que arribaven de les barques. La mestressa ens explica que aviat vendr¨¤ l¡¯establiment al millor postor i plegar¨¤.

Pregunta. Quina ha estat la seva traject¨°ria?

Resposta. Vaig estudiar art a Anglaterra, una carrera que es deia Art, Disseny i Medi. Tot i que a mi no em va agradar gaire, s¨ª que em va donar certes pautes sobre com tenir en compte el context quan fas producci¨® art¨ªstica. Soc la sisena generaci¨® d¡¯una fam¨ªlia lligada al barri de la Barceloneta i fer projectes amb aquesta voluntat de transformar el context em va engrescar.

P. Tamb¨¦ ha estat vinculada a moviments socials.

R. Quan era jove el barri estava mort, pel que fa a moviments socials. Hi havia hagut les lluites portu¨¤ries als vuitanta, el pare hi va estar vinculat, per¨° despr¨¦s hi ha un buit, aquest no ¨¦s un barri com Gr¨¤cia o Sants, aqu¨ª no hi havia infraestructures ni centres culturals. L¡¯any 92, els Jocs Ol¨ªmpics van marcar un canvi. Molta gent del barri es va il¡¤lusionar, perqu¨¨ hi havia molta droga i la il¡¤lusi¨® de la transformaci¨®, jo duia la samarreta del Cobi. Per¨° l¡¯habitatge comen?a a encarir-se, la poblaci¨® del barri envelleix i no hi ha un relleu generacional en les lluites. A Londres em vinculo amb moviments socials que al meu barri no estaven en voga i torno a Barcelona l¡¯any 2004, quan es fa el F¨°rum de les Cultures. Els moviments socials s¡¯hi fiquen fort, i dedico la recerca a criticar el F¨°rum. Neix Miles de Viviendas, tot i que no hi havia gent jove implicada, despr¨¦s conec la Itziar Gonz¨¢lez¡­ Va ser un moment f¨¨rtil al barri i a la ciutat.

P. Quina ha estat la ressaca de la Copa Am¨¨rica al barri?

R. No es tornar¨¤ a repetir, i aix¨° ¨¦s positiu. Ha implicat la reconnexi¨® del barri amb els moviments socials de la ciutat. Entre tot i res, hi ha alguna cosa: ¨¦s evident que la din¨¤mica de la ciutat ens aixafa, per¨° que s¡¯hagi organitzat una queixa i una resist¨¨ncia ¨¦s una petita vict¨°ria. Al barri hi ha una xarxa petita per¨° amb nervi. Un exemple s¨®n els estibadors, que s¨®n forts i sempre es posicionen.

P. I falta una branca, que ¨¦s la gastronomia.

R. Vaig fer un viatge a Baltimore, que ¨¦s una ciutat portu¨¤ria com Barcelona. De fet, David Harvey em va explicar que Pasqual Maragall havia estat treballant a Baltimore arran de les transformacions dels Jocs a Barcelona. Al Museu d¡¯Art de Baltimore s¡¯hi feia una exposici¨® sobre la creaci¨® del gueto, ens van convidar a visitar-la amb un col¡¤lectiu art¨ªstic. All¨¤ ens adonem que en aquest tipus de barris guetitzats es perd el dret a l¡¯alimentaci¨®, ¨¦s a dir, la pr¨°pia cultura gastron¨°mica. I el dret a l¡¯alimentaci¨® va de la m¨¤ del dret a la ciutat. Aix¨° ¨¦s el que em va fer tornar a la Barceloneta i comen?ar a associar les transformacions urban¨ªstiques amb les transformacions de l¡¯alimentaci¨®: cada vegada, en restaurants del barri, trob¨¤vem menys suquets de peix i m¨¦s smoothies, an¨¤vem perdent la llengua, les formes de cuinar i, sobretot, les formes d¡¯aprofitament de la cuina. Aquest restaurant on ens trobem, al costat de la Llotja de Pescadors, es deia Juanito, ara es diu Jonny¡¯s i hi t¨¦ menys peix, a la carta.

P. I pensar en la gastronomia la porta a mirar a casa.

R. Quan veig que la gent de Baltimore ja no t¨¦ tradici¨®, m¡¯adono que jo encara s¨ª. Decideixo fer-me¡¯n c¨¤rrec i faig recerca, vaig a les cases a preguntar. El meu pare ja havia recollit bastant la mem¨°ria familiar, molt connectada a la cuina del peix, i em va ajudar. En les mem¨°ries dom¨¨stiques hi ha un sabers que s¡¯han menystingut, per¨° que cal reivindicar. Al llibre intento connectar aquest saber popular i dom¨¨stic amb el coneixement cient¨ªfic per proposar un present m¨¦s desitjable i respectu¨®s amb la mar.

P. ?s evident que la devastaci¨® del barri a causa del turisme, per¨° al llibre parla d¡¯idiosincr¨¤sies culin¨¤ries, ling¨¹¨ªstiques, el tacat¨¤ (un esport)... que es mantenen vives.

R. S¨ª, la identitat de la Barceloneta hi ¨¦s en les cuines dom¨¨stiques o al mercat. A la parada del peix la gent encara parla dels seus plats, t¨ªpics de la Barceloneta i originaris de Llevant. El llenguatge d¡¯aqu¨ª, avalencianat perqu¨¨ molts barcelonetencs van emigrar de les terres de l¡¯Ebre o de Val¨¨ncia, encara el pots sentir. Per¨° no hi ha relleu generacional.

P. La Llotja de Pescadors, recentment reformada, ha aparegut en programes de televisi¨® a causa del debat que ha engegat la proposta de llei de la Comissi¨® Europea sobre els l¨ªmits de la pesca al Mediterrani.

R. Si no fos per aix¨°, molta gent no sabria que hi ha una Llotja de Pescadors a Barcelona. S¡¯han gastat vuit milions d¡¯euros en la reforma. I jo em pregunto: si estem dient que la pesca al Mediterrani, est¨¤ en vies d¡¯extinci¨®, per a qui ¨¦s aquesta llotja? La meva intu?ci¨® ¨¦s que, a llarg termini, aquest espai es dedicar¨¤ al turisme o a oficines.

P. Qu¨¨ en pensa, de l¡¯acord a qu¨¨ s¡¯ha arribat?

R. Entenc perfectament la preocupaci¨® que tenen els bi¨°legs amb com de malm¨¨s est¨¤ el fons del Mediterrani, no es pot ser negacionista. I tampoc es pot negar que la pesca d¡¯arrossegament ¨¦s m¨¦s agressiva que l¡¯artesanal, i tamb¨¦ que hi ha una pesca industrial d¡¯arrossegament en altres continents, com a ?frica, que ¨¦s encara m¨¦s agressiva que la pesca que hi ha aqu¨ª. La majoria de peix que consumim ve d¡¯all¨¤. Em sembla una incongru¨¨ncia que es proposi una llei que redueix tant la pesca de les poques barques que queden aqu¨ª ¨Drecordem-ho, m¨¦s petites¨D i que, alhora, la Uni¨® Europea i Mercosur aprovin un pacte de lliure comer?. La sobrepesca actual de l¡¯Estat espanyol t¨¦ molt a veure amb la seva entrada l¡¯any 1986 a la Comunitat Econ¨°mica Europea, que durant anys no s¡¯ha fet c¨¤rrec de la pesca a escala local; la pesca artesanal a Barcelona no es va protegir. ?s precisament als anys vuitanta quan les llotges es mecanitzen i s¡¯arriba al m¨¤xim de producci¨®. Ara ho volen resoldre r¨¤pid amb mesures dr¨¤stiques que el sector no pot assumir, per¨° les transformacions necessiten paci¨¨ncia i tenir en compte tots els sectors. En principi l¡¯acord est¨¤ b¨¦, per¨° a vegades les ajudes per fer transformacions venen tard, els ofeguen¡­ s¡¯han de pensar de manera responsable.

P. Les demandes dels pescadors s¨®n similars a les dels pagesos, i cap partit pol¨ªtic, a banda de l¡¯extrema dreta, se n¡¯acaba de fer c¨¤rrec.

R. Aquest ¨¦s el tema. No s¡¯uneixen lluites per q¨¹estions d¡¯agendes, temps i complexitats. En la mateixa revolta pagesa hi ha difer¨¨ncies entre sector agroecol¨°gic, convencional, familiar¡­ Caldria fer un esfor? per unir lluites, aix¨° la dreta ho t¨¦ clar. Ho deia l¡¯Assemblea Pagesa Metropolitana: hem de lluitar pel nostre dret a la sobirania aliment¨¤ria i construir-lo des de la solidaritat internacional.

P. Mare Mar ¨¦s un assaig molt local sobre la Barceloneta per¨° alhora molt general sobre el Mediterrani.

R. Crec que ¨¦s important veure quines s¨®n les vinculacions que neixen a trav¨¦s del mar. Sempre es reivindica la terra i la seva import¨¤ncia, per¨° la cuina o la m¨²sica ens uneix, aix¨ª com la viol¨¨ncia que tamb¨¦ hi ha al Mediterrani.

P. El llibre barreja totes aquestes q¨¹estions amb un receptari que fa d¡¯arxiu, per¨° tamb¨¦ demostra com una cultura abanderada del peix no sap menjar peix.

R. En cuina, hi ha una manera de parlar de la tradici¨® que est¨¤ despolititzada. Jo parlo del sentit de la tradici¨®, d¡¯escoltar-la. Pensem que un bunyol de bacall¨¤ ¨¦s tradicional, per¨° avui dia aix¨° no t¨¦ sentit. Quin ¨¦s l¡¯ensenyament darrere d¡¯un bunyol de bacall¨¤? ?s una recepta d¡¯aprofitament. Es va comen?ar a fer quan el bacall¨¤ estava molt b¨¦ de preu i la gent era pobra, en sala¨® el bacall¨¤ tenia molta resist¨¨ncia. Per tant, el sentit del bunyol ¨¦s que el pots fer del que sigui: d¡¯esp¨¨cies term¨°files, que s¨®n les beneficiades per l¡¯augment de la temperatura de l¡¯aigua, per¨° tamb¨¦ vegans. Pensem que si una cosa ¨¦s tradicional ¨¦s bona, per¨° no ¨¦s aix¨ª. La tradici¨® t¨¦ sentit si s¡¯adapta a les necessitats que tenim.

P. Tenim poca cultura de peix?

R. S¨ª, no es consumeixen m¨¦s de deu esp¨¨cies. N¡¯hi ha de molt estandarditzades: l¡¯orada, la gamba, la sardina, el bacall¨¤¡­ per¨° acostumen a venir de lluny. Hi ha interessos econ¨°mics que han introdu?t el salm¨® i han fet que veiem aquell rosa artificial tan saludable. A Mare mar menciono el llibre The Big Fish, on dos periodistes noruecs expliquen la hist¨°ria del salm¨® i quines s¨®n les pressions que s¡¯han fet a cient¨ªfics que han volgut demostrar que el salm¨® de piscifactoria no ¨¦s saludable per moltes raons, com ara els antibi¨°tics que porten. ?s un tipus de peix que ¨¦s f¨¤cil, t¨¦ greix, no t¨¦ espina¡­ per¨° no ¨¦s m¨¦s saludable que una sardina.

P. Alg¨² que llegeixi aquesta entrevista i vulgui anar al mercat, per exemple a Barcelona, quin peix ha de demanar?

R. En el cas del peix ¨¦s m¨¦s complicat de dir que amb la fruita i la verdura, perqu¨¨ ¨¦s m¨¦s variable. Cal mirar els etiquetatges i preguntar al mercat. Far¨¦ ara mateix la consulta [treu el m¨°bil i hi escriu]. Em diu la Cristina Caparr¨®s, de l¡¯organitzaci¨® Cap a Mar, que ara ¨¦s ¨¨poca de llu?, m¨°llera, peix de morralla, lluerna¡­ i en peix blau, ve l¡¯¨¨poca del bon¨ªtol i el verat. M¨¦s galeres i gamba blanca que gamba vermella i escamarl¨¤.

P. Des del 2018 dirigeix la Cuina del Macba. Des que va comen?ar a dedicar-se al vincle de la cuina amb l¡¯art i la pol¨ªtica, creu que ha canviat la percepci¨® d¡¯aquesta disciplina?

R. Fa vint anys que m¡¯hi dedico, i vaig comen?ar molt influenciada per projectes dels Estats Units. Quan vaig comen?ar a la Cuina del Macba, d¡¯aix¨° no se¡¯n parlava als museus de Catalunya, per¨° ara aquesta mena de projectes arrasen. L¡¯objectiu ¨¦s posar la cuina al servei de la creativitat per fer una alimentaci¨® compromesa. Hi passen persones variades, des de gent que t¨¦ experi¨¨ncia amb la cuina dom¨¨stica fins a creadors com Mart¨ª Sales, que va venir mentre escrivia Aliment (Club Editor). La meva voluntat ara ¨¦s fer un salt d¡¯escala, portar aix¨° a les cuines dels museus de tot Catalunya. Ara als museus es parla de museus descolonials, per¨° el menjar no tenia cap comprom¨ªs amb aquest discurs. Amb Juan Pablo Pacheco hem estat desenvolupant un projecte de sobirania h¨ªdrica al Reina Sof¨ªa. A nivell simb¨°lic, als museus es parla de temes necessaris, per¨° ¨¦s important passar del discurs als fets concrets.

Mare Mar

Marina Monson¨ªs
Ara Llibres
250 p¨¤gines. 21,37 euros