Operaci¨® Selecta: l¡¯empresa que va salvar la literatura catalana

A mitjans de 1943 es va publicar el primer llibre en catal¨¤ de manera legal en ple franquisme i amb ambici¨® liter¨¤ria: les Obres completes de Jacint Verdaguer. Amb el teixit cultural esventrat per la dictadura, feia m¨¦s de dos anys que s¡¯havia sol¡¤licitat el perm¨ªs. ¡°Autorizado, con la ortograf¨ªa de la ¨¦poca¡±, va respondre la censura, com pot constatar-se a l¡¯expedient conservat a l¡¯Archivo General de la Administraci¨®n de Alcal¨¢ de Henares. Aquesta ordre pretenia presentar el catal¨¤ com una llengua morta. L¡¯any seg¨¹ent el mateix emprenedor aconseguia imprimir L¡¯Atl¨¤ntida, Canig¨® i Montserrat de Moss¨¨n Cinto. Era Josep Maria Cruzet (Barcelona, 1903-1962). El lloc medul¡¤lar que ocupa a la cultura catalana del segle XX, en el seu moment m¨¦s cr¨ªtic, per fi es pot con¨¨ixer d¡¯una manera precisa gr¨¤cies a l¡¯estudi fascinant El somni m¨¦s ambici¨®s. L¡¯editorial Selecta i la recuperaci¨® dels lectors (Afers) de Mireia Sopena.

Cruzet, un empresari

Quan el jove catalanista Cruzet tenia vint anys, el seu pare es va su?cidar. Ell tamb¨¦ moriria igual. Aquell noi format en un ambient burg¨¨s va abandonar la possibilitat de fer carrera acad¨¨mica i es va posar a treballar. La primera feina va ser en un taller d¡¯arts gr¨¤fiques regentat per Antoni L¨®pez Llaus¨¤s ¡ªuna de les grans figures de l¡¯edici¨® hisp¨¤nica del segle XX. ¡°Jo em considero un deixeble i continuador de l¡¯obra editorial efectuada pel que fou el meu mestre Antoni L¨®pez Llaus¨¤s, que he tractat de completar¡±, afirmaria Cruzet trenta anys despr¨¦s de la seva trobada.

L¡¯¨¨xit del taller, que imprimia dues publicacions emblem¨¤tiques de l¡¯Edat de Plata de la cultura catalana ¡ªImatges i El be negre¡ª, era considerable. S¡¯havien guanyat un prestigi. Enriqueta de Quadras, una de les principals fortunes del pa¨ªs, va voler associar-s¡¯hi a canvi de la contractaci¨® del seu fill Manuel Borr¨¤s. Amb aquell capital van fer una passa endavant: obririen una llibreria. Inesperadament Cruzet tamb¨¦ va entrar a l¡¯operaci¨® amb 40.000 pessetes dels estalvis de la seva mare. Pel local a la pla?a de Catalunya pagarien 1.500 pessetes mensuals. Li van posar el nom de Catal¨°nia i seria la principal llibreria de Barcelona. El 1934 Cruzet es va casar amb Maria Borr¨¤s, germana del seu soci.

Quan va esclatar la Guerra Civil, tant L¨®pez Llaus¨¤s com Cruzet van exiliar-se tement la repressi¨® contra la burgesia a la rereguarda republicana. L¨®pez Llaus¨¤s s¡¯exili¨¤ a Llatinoam¨¨rica. Cruzet es va passar al b¨¤ndol dels insurrectes, amb qui va col¡¤laborar. Torn¨¤ a Barcelona el maig de 1939, mantenint el c¨¤rrec de conseller i col¡¤laborador de la Catal¨°nia, que, per ordre oficial, va canviar de nom i va passar a anomenar-se Casa del Libro. D¡¯entrada Cruzet va participar en dos negocis amb familiars de la seva dona, per¨° el 1943, als 40 anys, va endegar el seu primer projecte empresarial en solitari: Ediciones Selectas.

Va ser aquesta editorial, que publicava llibres sobre art en castell¨¤, la que va publicar les obres completes de Verdaguer, els drets del qual havia obtingut a trav¨¦s de les seves relacions familiars. ¡°Amb la campanya de Verdaguer, Cruzet emerg¨ª com un excel¡¤lent estrateg des del punt de mira pol¨ªtic, econ¨°mic i comercial¡±, afirma Sopena ¡ªhistoriadora de les editorials catalanes, autora de Josep Pedreira, un editor en terra de naufragis. Aquest ¨¨xit va ser l¡¯embri¨® de La Selecta, registrada com a marca comercial el 1947.

La Selecta, un projecte impossible

El primer pla editorial redactat per Cruzet es titula ¡°Edici¨® d¡¯obres completes de grans escriptors catalans¡± i est¨¤ datat el mes de novembre de 1946. Quan la dictadura mirava de relegitimar-se amb mesures de regionalisme banal, s¡¯obria una escletxa per poder publicar en catal¨¤. L¡¯intel¡¤ligent Cruzet, pragm¨¤tic i tena?, l¡¯aprofitaria. Poques persones el van clissar tan b¨¦ com Josep Pla. ¡°Era un catal¨¤ amb tots els defectes i les qualitats inherents. Era un home de la moderaci¨®. Era un gran treballador, ordenat i prec¨ªs: feia una gran quantitat de feina sense semblar-ho¡±.

A les hist¨°ries de la literatura no apareixen personatges com Cruzet, perqu¨¨ no s¨®n percebuts com a baules de la cadena de la tradici¨® liter¨¤ria que ¨¦s la de l¡¯encadenament dels textos. Per¨° en una hist¨°ria de la cultura del segle XX, malgrat que no respongui al patr¨® dels protagonistes del camp literari, el seu lloc ¨¦s central. No era un modern ni era un seductor, per¨° va ser transcendental.

Un dels m¨¨rits d¡¯El somni m¨¦s ambici¨®s, a m¨¦s, ¨¦s situar-lo al centre d¡¯un equip de treball que ¨¦s descrit amb precisi¨®: el gerent Pi?a, l¡¯editor de taula Miracle, la secretaria de Teb¨¦, els correctors, les secret¨¤ries, l¡¯assessorament legal de Tom¨¤s Garc¨¦s i fins i tot els llibreters de la Casa del Libro. En aquell context de la postguerra grisa, amb aquest equip redu?t, Cruzet va tirar endavant aquell projecte empresarial aparentment impossible i va convertir la llibreria en epicentre de la cultura catalana.

L¡¯ambici¨® editorial ¡ªempresarial i liter¨¤ria¡ª era fer-se amb els drets dels cl¨¤ssics contemporanis de la literatura catalana per publicar tant les obres completes com t¨ªtols independents que se¡¯n poguessin treure. ¡°A l¡¯hora de la veritat Cruzet part¨ª del cat¨¤leg de L¨®pez Llaus¨¤s per bastir el projecte de la Selecta. Compr¨¤ el fons de l¡¯Editorial Catalana i la Catal¨°nia¡±. A finals del 46 ja havia subscrit contractes amb els hereus de Narc¨ªs Oller o ?ngel Guimer¨¤, passant per Rusi?ol i Maragall, fins a Josep Maria de Sagarra, Carles Soldevila o el matrimoni Carles Riba i Clementina Arderiu, entre molts d¡¯altres. El darrer mig segle de literatura catalana, desapareguda de circulaci¨®, era seu i ell el tornaria a portar a les llibreries.

A finals dels quaranta semblava una utopia, per¨° ho va aconseguir. Pocs casos tan significatius com el del pr¨ªncep Josep Carner. La primera aproximaci¨® va ser el 1946, la primera oferta van ser 60.000 pessetes. Els amics del poeta refor?aven Cruzet. ?s ¡°un editor barcelon¨ª de to catalanesc¡±, li deien. Carner, exiliat i que s¡¯havia negat a publicar a l¡¯Espanya franquista, va trigar quatre anys a respondre les cartes. El volum d¡¯obra completa titulat Poesia, a la fi, va arribar a les llibreries el 1957. Narc¨ªs Comadira no s¡¯hi posa per poc a l¡¯hora de descriure la seva import¨¤ncia: ¡°la clau de volta de tota la literatura catalana moderna¡±.

Cruzet no pararia d¡¯ampliar aquest fons, evitant que li sorg¨ªs compet¨¨ncia o desactivant-la. Era ambici¨®s. A trav¨¦s dels premis que va impulsar, amb les festes associades, volia descobrir nous escriptors. No defallia. A V¨ªctor Catal¨¤, els drets de la qual els va haver de negociar amb una altra editorial, la va aconseguir editar i li va demanar que pagu¨¦s de la seva butxaca el premi que duria el seu nom. La gran escriptora de l¡¯Escala, per cert, li va fer grans elogis d¡¯un altre llibre bon¨ªssim que va publicar Selecta: Vint-i-dos contes de Merc¨¨ Rodoreda.

Entre la censura i la manca de p¨²blic

Fer una editorial normal en un context que era del tot anormal, per la censura i per la manca de p¨²blic. ?s veritat que molt sovint eren els autors mateixos que havien de pagar-se l¡¯edici¨®, o una part, per¨° no hi havia opci¨® perqu¨¨ no hi havia mercat. ¡°Jo soc v¨ªctima de l¡¯aparen?a de normalitat i fins i tot d¡¯esplendor que he volgut donar a l¡¯edici¨® catalana ¡ªper assegurar-ne la seva continu?tat¡ª mitjan?ant la publicaci¨® intensiva dels volums de la Selecta¡±, deia a Pere Calders el 1956. ¡°La veritat, la veritat oculta m¡¯atreveixo a dir-ne, ¨¦s tota una altra i la indifer¨¨ncia d¡¯extensiss¨ªmes zones del nostre p¨²blic ha fet anar creixent muntanyes enormes de paper impr¨¨s¡±.

Segurament el moment clau del projecte Selecta va ser el fitxatge de Josep Pla. La correspond¨¨ncia creuada entre tots dos, publicada amb el t¨ªtol Amb les pedres disperses (2004) i editada per Maria Josepa Gallofr¨¦, ¨¦s un document de v¨¤lua extraordin¨¤ria. La seva aparici¨® va modificar la percepci¨® de Pla, redescobrint-lo com a figura clau de la represa cultural catalana de postguerra. El somni m¨¦s ambici¨®s hauria de reubicar Cruzet al costat de Pla en aquesta tasca salvadora. ¡°Jo he fet menys del que hauria volgut en favor de la literatura catalana contempor¨¤nia, per¨° tot i aix¨ª, reivindico el respecte que mereix l¡¯haver fet per ella m¨¦s que ning¨² ¡ªi creieu que excloeixo en aquesta afirmaci¨® tota vanitat¡ª en un dels moments m¨¦s dif¨ªcils de la nostra hist¨°ria¡±. Ho va escriure el 1955 en una carta in¨¨dita adre?ada a l¡¯exiliat Xavier Benguerel, que tamb¨¦ havia reactivat el Club dels Novel¡¤listes. Cruzet tenia ra¨®.

El 1949 Selecta va publicar el primer llibre de Pla del seu cat¨¤leg: la recuperaci¨® de Coses vistes, que enguany en fa 100 i que la C¨¤tedra Josep Pla no trigar¨¤ a reeditar. Va ser el primer de les desenes de llibres de Pla que hi va publicar durant m¨¦s d¡¯una d¨¨cada. A trav¨¦s de Pla, entre d¡¯altres autors de l¡¯editorial (tamb¨¦ Gaziel, per exemple), per¨° sobretot de Pla, la literatura catalana va reconquerir el p¨²blic que la dictadura havia pret¨¨s liquidar per acabar amb el proc¨¦s cultural, pol¨ªtic i nacional associat a la recuperaci¨® del catal¨¤ com a llengua liter¨¤ria.

Un dels temes de l¡¯epistolari Pla-Cruzet era la censura i la censura ¨¦s un dels temes del llibre de Sopena, que ha buscat documentaci¨® sota les pedres de tots els arxius possibles. Aconseguir l¡¯autoritzaci¨® per publicar autors contemporanis tradu?ts, per exemple, era dificil¨ªssim perqu¨¨ la dictadura volia tallar les ales del catal¨¤ com a llengua normal entre les lleng¨¹es del m¨®n. ¡°?No sabe el lector que la Superioridad no considera oportuno autoritzar traducciones al catal¨¢n?¡±, diu una nota manuscrita a l¡¯informe de censura de 1960 d¡¯un llibre on s¡¯inclo?en poemes tradu?ts al catal¨¤. Un exemple desconegut que apareix com una perla al mar d¡¯in¨¨dits disseminats al llarg de l¡¯assaig. Volia contractar El vell i el mar i no va dubtar a adre?ar-se a Hemingway per fer-li cinc c¨¨ntims del sistema literari catal¨¤. ¡°Ya debe suponer que las posibilidades de edici¨®n catalana son, econ¨®micamente, muy modestes, no solamente por el ¨¢rea reducida de su p¨²blico sino tambi¨¦n por las especiales circunstancias pol¨ªticas. (Confidencial). Las tiradas m¨¢ximas que pueden hacerse son de dos mil ejemplares, con un desarrollo de venta laborioso¡±.

El lector trobar¨¤ estad¨ªstiques sobre els llibres autoritzats, els denegats i aquells en els quals el llapis vermell del censor va actuar-hi m¨¦s o menys. Tamb¨¦ trobar¨¤ rastres de les mil gestions que Cruzet va fer, usant tota mena de contactes i jugant amb la diplom¨¤cia d¡¯un moderat ambici¨®s. Potser cap document ho demostri amb tanta precisi¨® com una carta memorable. La que va enviar al seu col¡¤laborador Josep Miracle quan aquest va fer un viatge a Madrid per mantenir reunions sobre l¡¯edici¨® de llibres de l¡¯editorial. Veuria censors, gent de l¡¯administraci¨®, ho faria acompanyat de persones influents, amb cartes de recomanaci¨®. Que no es confi¨¦s. D¡¯acord que podia jugar fort, per¨° sobretot prud¨¨ncia i actuar de manera cordial perqu¨¨ es tractava d¡¯obtenir toler¨¤ncia amb els llibres en catal¨¤. L¡¯objectiu era publicar-ne. ¡°No fos cas que les coses s¡¯enredessin¡±. Pla tenia ra¨®. ¡°Era un catal¨¤ amb tots els defectes i les qualitats inherents. Era un home de la moderaci¨®.¡± I aix¨ª va salvar una literatura.