L¡¯hotel dels embolics de Ferran Torrent

L¡¯any 1961 unes reformes arquitect¨°niques van propiciar que l¡¯hotel Metropol de Val¨¨ncia, al carrer X¨¤tiva, davant de la pla?a de toros, s¡¯enlair¨¦s per damunt dels seus dos competidors m¨¦s directes, el Royal i el Reina Victoria, i assol¨ªs la categoria necess¨¤ria per mesurar la for?a de les comoditats acabades d¡¯adquirir amb la del seu rival m¨¦s directe d¡¯aleshores, l¡¯hotel Astoria de la pla?a Rodrigo Botet. A pesar d¡¯haver nascut i crescut en unes condicions m¨¦s modestes, si hi havia una cosa que no faltava a l¡¯hotel Metropol era una intrahist¨°ria tan glamurosa com tr¨¤gica, una aglutinaci¨® d¡¯an¨¨cdotes significatives i poderoses que podien haver indu?t qualsevol hoste insomne que hi par¨¦s, prou informat del passat, a invocar l¡¯ajuda d¡¯algun m¨¨dium per obtenir les improbables confid¨¨ncies d¡¯unes parets que guardaven secrets suculents i segurament estremidors.

Durant la Guerra Civil, per exemple, l¡¯ambaixada de l¡¯URSS havia instal¡¤lat a l¡¯edifici de l¡¯hotel Metropol el seu quarter general, i va ser des d¡¯all¨¤ que un corresponsal de guerra, Ernest Hemingway, va rebre una trucada d¡¯Alexander Orlov, el cap a Espanya de l¡¯NKVD, el servei de l¡¯espionatge sovi¨¨tic, l¡¯art¨ªfex del programa d¡¯ensinistrament per a la lluita de guerrilles a la zona de Benim¨¤met, als afores de Val¨¨ncia. Hemingway va acudir al camp d¡¯entrenament, ¨¦s clar, i en va informar els peri¨°dics on col¡¤laborava, per¨° per entendre millor la mec¨¤nica que Ferran Torrent (Sedav¨ª, 1951) posa en dansa a la seva nova novel¡¤la, El jo que no mor, val m¨¦s recordar el que Hemingway deia d¡¯un hotel semblant al Metropol de Val¨¨ncia, el Florida de Madrid: que estar-se all¨¤ durant aquells anys equivalia a aprendre el mateix que s¡¯aprenia recorrent el m¨®n.

?s el que amb tota seguretat passa al protagonista d¡¯El jo que no mor, un sofisticat falsificador d¡¯obres d¡¯art, el Regino, vist tot just quan est¨¤ fonamentant el prestigi que l¡¯acompanyar¨¤ posteriorment, client habitual de l¡¯hotel Metropol durant l¡¯any 1966, un equilibrista majestu¨®s a l¡¯hora de confiar en la gr¨¤cia de la superviv¨¨ncia, alg¨² que si no transit¨¦s en un continu euf¨°ric entre l¡¯imprevist i l¡¯ins¨°lit, hauria d¡¯avorrir-se fent cua a la sala d¡¯espera d¡¯un psiquiatre. Per sort no ¨¦s aix¨ª, ja que els lectors tenim el goig d¡¯haver seguit les seves perip¨¨cies en novel¡¤les anteriors de Ferran Torrent ¡ªl¡¯¨²ltima, la incommensurable Mem¨°ries de mi mateix (2023), que no se sap com s¡¯ho prendr¨¤ quan s¡¯adoni que ja no pot ostentar el qualificatiu de millor obra de l¡¯autor, perqu¨¨ El jo que no mor l¡¯hi ha arrabassat com un expert carterista de guant blanc.

Com Hemingway a l¡¯hotel Florida, Regino no ha d¡¯anar gaire m¨¦s lluny de l¡¯hotel Metropol per trobar-se envoltat d¡¯espies sovi¨¨tics, d¡¯agents del Mossad israeli¨¤, per topar amb les desgr¨¤cies del nazisme i els jueus i els vaivens de les obres d¡¯art confiscades durant la Segona Guerra Mundial, per consolidar amistats duradores amb militars franquistes que fan venir ganes d¡¯abra?ar-lo, per comprometre¡¯s amb opositors al r¨¨gim que potser ja pertanyen a una altra esp¨¨cie ¡ªse¡¯ls respecta, si voleu, per¨° abra?ar-los ja seria una altra q¨¹esti¨®¡ª, per aconseguir que es vagin creant unes ganes intenses per con¨¨ixer tamb¨¦ Manuel Estornell, el director de l¡¯hotel Metropol, aquest hotel d¡¯embolics tan envitricollats que fins i tot s¡¯hi hostatja una tal Ketty, que, com passa amb tot i amb tothom a El jo que no mor ¡ªque ning¨² ¨¦s el que aparenta ser¡ª, no ¨¦s cap Ketty, sin¨® Ava Gardner: posats a fer, un t¨¦ ganes de demanar que qui hagu¨¦s conegut Val¨¨ncia i tots els altres delinq¨¹ents de major o menor solv¨¨ncia que es mouen amunt i avall d¡¯El jo que no mor hagu¨¦s sigut Gene Tierney, que l¡¯any 1966 disposava d¡¯una edat prou prop¨ªcia per cometre les seves ¨²ltimes barbaritats contundents.

Un hotel pot ser tan infinit i microsc¨°pic, tan vodevilesc, com una novel¡¤la de Balzac. Tot ¨¦s mon¨°ton i repetit, circular i conc¨¨ntric ¡ªla inventiva de tothom ¨¦s exasperant, perqu¨¨ dram¨¤tic ¨¦s sempre el drama econ¨°mic, la seva opacitat moral, tant dels rics com dels pobres¡ª, per¨° l¡¯alegria narrativa d¡¯El jo que no mor fa que tot sigui diferent: Ferran Torrent dosifica amb ast¨²cia i una versemblan?a molt h¨¤bil, en un rerefons pol¨ªtic de moltes perip¨¨cies, un c¨²mul d¡¯intrigues, entre el passat i el present, que es van trepitjant al llarg del relat, que no parem de llegir fins que el cop de m¨¤gia final ens satisf¨¤ del tot. Cada vegada m¨¦s, el millor Ferran Torrent s¡¯assembla m¨¦s al millor Georges Simenon.

El jo que no mor?

Ferran Torrent?
Columna
288 p¨¤gines. 20,80 euros