Pol¨ªtica i m¨²sica en catal¨¤: del punk-rock a Casa Orsola

Hi ha algunes converses recurrents i c¨ªcliques en aquest ?pa¨ªs. Una d¡¯elles t¨¦ a veure amb les din¨¤miques de polititzaci¨® i despolititzaci¨® de la m¨²sica en catal¨¤. Dels anys seixanta del segle XX fins avui mateix. Sempre s¨®n converses que tenen un no-s¨¦-qu¨¨ de generacional. Ara, entre les nascudes als vuitanta i les nascudes ja al bell mig de la generaci¨® Z, on la idea de la m¨²sica en catal¨¤ ¨¦s expl¨ªcitament pol¨ªtica, ¨¦s una cosa innecess¨¤ria. Innecessari no ¨¦s el mateix que inoperatiu, quedi dit.

En qualsevol cas, avui hi ha una generaci¨® d¡¯artistes d¡¯estils molt diversos en llengua catalana: The Tyets, Julieta, Figa Flawas, Mushkaa, Ginest¨¤ o la Ludwing Band, allunyats de la m¨²sica de reivindicaci¨® pol¨ªtica de la primera i segona d¨¨cada dels dos mil. D¡¯Obrint Pas i estirant fins a Zoo. Des de les festes alternatives de ciutat o barri dels anys dos mil, als festivals autoorganitzats en clau nacio?nal com Feslloc, Acampada Jove o el ja m¨¦s mainstream Canet Rock. Per¨° fetitxitzar l¡¯escena musical ¨¦s una mala idea. No hi ha espai cultural que visqui fora del seu context social, i si l¡¯esperit del temps va de la cosa col¡¤lectiva a l¡¯exaltaci¨® dels sentits propis (i m¨¦s individuals), la m¨²sica tamb¨¦. En aix¨° hi ha, almenys, dos factors relacionats.

El primer factor ¨¦s el canvi cultural. Des de fa d¨¨cades veiem elements de convulsi¨®. Hi ha qui en diu el daltabaix referencial del jo, el caos biogr¨¤fic. Com el que ¨¦s urb¨¤, el capitalisme en si, sacseja sense parar la identitat individual. I el resultat s¨®n unes noves narratives que tendeixen cap a una mena de costumisme urb¨¤ de l¡¯escena musical. Es parla m¨¦s de quotidianitat, de relacions personals, de desig, de poder i de vida a les ciutats. Aix¨° no vol dir que sigui excloent de formes de repolititzaci¨® paral¡¤lela, com la influ¨¨ncia d¡¯uns moviments feministes de noves coordenades, o l¡¯aparici¨® de grups transfeministes que obren escletxes (tamb¨¦) dins de l¡¯escena urbana.

Per explicar tot aix¨° no podem rec¨®rrer a cap altra persona que no sigui Mark Fisher, escriptor i te¨°ric especialitzat en cultura musical. Fisher sost¨¦ que el capitalisme tard¨¤ ha aconseguit esborrar utopies possibles. Aquesta incapacitat d¡¯imaginar futurs es tradueix en una cultura que abandona les grans narratives pol¨ªtiques i es concentra en l¡¯aqu¨ª i l¡¯ara, en l¡¯experi¨¨ncia immediata, el presentisme i el relat de la quotidianitat. Aix¨° encaixa amb l¡¯evoluci¨® de la m¨²sica en catal¨¤.

El segon factor ¨¦s el marc nacional propi i un creixent desgast de les formes de polititzaci¨® i reivindicaci¨®. Ho veiem en les diferents escenes culturals i ens hi fixem despr¨¦s del 2017. Per¨° cal recon¨¨ixer que aquest aspecte, en realitat, no ¨¦s gens nou i t¨¦ a veure amb la transformaci¨® de la communitas imaginada de sentit pol¨ªtic i social en qu¨¨ la idea de la polititzaci¨® musical en catal¨¤ ha canviat completament de rostre.

Per¨°, com diu Fisher, hi ha la possibilitat de (re)crear una pol¨ªtica basada en el desig, la col¡¤lectivitat i l¡¯experimentaci¨®? Fent-nos nostra la seva proposta, per qu¨¨ no pensar en una escena musical m¨¦s psicod¨¨lica i m¨¦s connectada amb la vida quotidiana? El que importa ¨¦s l¡¯apel¡¤laci¨® directa a la cosa pol¨ªtica, o la possibilitat d¡¯imaginar futurs alternatius amb llenguatges diferents?

Casa Orsola com a exemple. La lluita contra el desnonament de la finca de l¡¯Eixample de Barcelona ¨¦s avui una realitat de futurs alternatius per a les din¨¤miques turbocapitalistes d¡¯expulsi¨® residencial a les ciutats. La convocat¨°ria de mobilitzacions ha estat una demostraci¨® de for?a del moviment per l¡¯habitatge digne. Una bona colla de m¨²sics han aparegut cantant a la fa?ana d¡¯Orsola: Tarta Relena, Ludwig Band, Joan Colomo, Svetlana, Maria Hein, Ginest¨¤, Adala, etc. No s¨®n l¡¯intel¡¤lectual org¨¤nic gramsci¨¤ que potser un dia vam imaginar per¨° s¨®n altaveu. I aix¨°, avui, fa de la m¨²sica i de la seva gent un dispositiu encara operatiu per a les alternatives possibles. Potser una nova manera de ser companys de viatge. Mai oblidant que sempre hi ha underground punk sensible, com Enyor, Joia o Enemic interior per a les nost¨¤lgiques i les rom¨¤ntiques del punk catal¨¤.