¡®Em dic Josep¡¯. Teatre entre la can?¨® i l¡¯assaig

Les fronteres entre el teatre documental, la ficci¨® i l¡¯autoficci¨® s¨®n cada dia m¨¦s borroses. Cosa que ens encanta. Al cap de vuit anys de silenci despr¨¦s d¡¯un sorprenent primer espectacle (El ni?o de la tele), el dramaturg Marc de la Varga torna a la Sala Flyhard amb Em dic Josep, ara fent temporada despr¨¦s de la seva estrena en el passat festival Grec. Aquesta ¨¦s una hist¨°ria de m¨²sica i salut mental que se¡¯ns presenta en un format h¨ªbrid, a mig cam¨ª entre l¡¯assaig i la confessi¨®. La protagonitza la vida enigm¨¤tica de Camil Clot, un m¨²sic que va sobrevolar l¡¯escena underground de Barcelona a finals dels anys vuitanta, quan la ciutat encara no havia venut la seva ¨¤nima al turisme. Amb un peu en la realitat i l¡¯altre en la ficci¨®, Em dic Josep es capbussa en la mem¨°ria col¡¤lectiva i familiar mentre explora la representaci¨® del trastorn bipolar en escena.

De la Varga dirigeix un repartiment estrany, per¨° no per aquesta ra¨® menys excepcional: a la veterana Mont Plans i el jove Pau Vinyals se¡¯ls uneix el m¨²sic Daniel Higi¨¦nico en el seu primer treball com a actor. La llum dels seus ulls i la veritat despullada de la seva pres¨¨ncia esc¨¨nica demostren que la tria ha estat un gran encert. Vinyals assumeix el paper del dramaturg i ens explica la seva investigaci¨® sobre la figura de Clot, una de tantes estrelles fugaces que van apar¨¨ixer i desapar¨¨ixer breument a la ciutat. Mont Plans ¨¦s la mare del Josep, el germ¨¤ del subjecte en q¨¹esti¨®, i nom¨¦s necessita una cadira i un cigarro per fer que ens endinsem en la ficci¨®. Daniel Higi¨¦nico interpreta el Josep amb una gran naturalitat, i les seves can?ons a la guitarra afegeixen una capa m¨¦s al muntatge: veiem aquest home entre el geni i el boig sense necessitat de fer grans escarafalls.

Em dic Josep ¨¦s un muntatge despullat i essencial, com una vella balada de rock una mica passada de moda, que aprofita amb intel¡¤lig¨¨ncia tots els trucs i mecanismes de la representaci¨® teatral. Ens quedem amb ganes de saber molt m¨¦s d¡¯aquest m¨²sic que podia ¡°tocar¡± la m¨²sica amb les mans. Que ning¨² s¡¯adormi perqu¨¨ aquest ¨¦s un espectacle que, com els seus int¨¨rprets i protagonistes, t¨¦ una enorme personalitat.