L¡¯arquitectura en contra de les persones

Una de les coses que em va impactar m¨¦s de l¡¯¨¨poca postpand¨¨mia ¨¦s que els edificis nous es continuen fent sense balcons. Perqu¨¨ all¨° que recordo m¨¦s dels mesos de confinament s¨®n les ganes que tenia tothom d¡¯escapar-se de casa, de tenir una sortida, una terrassa, un terrat, un jard¨ª. M¡¯hi segueixo fixant i arreu veig finestres massa petites i penso en ventilaci¨® escassa (pobre Ildefons Cerd¨¤!), i quan veig tantes fa?anes llises penso en presons (pobres inquilins!).

L¡¯arquitectura ¨¦s una manifestaci¨® cultural i un ofici que permet posar l¡¯art a disposici¨® de les persones, una empresa molt necess¨¤ria. Tothom vol una llar millor. Per aix¨° diem llar, i diem casa, i no pas edifici, perqu¨¨ edifici ¨¦s buit de contingut i d¡¯esperit i, en canvi, llar i casa ¨¦s all¨¤ on nosaltres ens hi hem (o haur¨ªem) de sentir a gust, dotat d¡¯¨¤nima i que ens fa feli?. En plena crisi de l¡¯habitatge, de lloguers impossibles i ciutats cada cop m¨¦s inh¨°spites, i enmig de l¡¯emerg¨¨ncia clim¨¤tica, poques coses preocupen m¨¦s que on vius, on pots viure, on voldries viure i com.

D¡¯aix¨° n¡¯han parlat recentment la magn¨ªfica exposici¨® Sub¨²rbia del CCCB i diversos episodis del p¨°dcast Ciberlocutorio. ?s en un d¡¯aquests ¨¤udios on vaig sentir Anna Pacheco i Andrea Gumes parlant dels centres comercials com a lloc de trobada. A falta d¡¯espais p¨²blics on passar l¡¯estona, nosaltres vam passar la joventut als centres comercials, deien elles. Jo no ho havia pensat mai aix¨ª, per¨° em va fer rumiar. I per qu¨¨ els joves han d¡¯acabar als centres comercials? ?s que no hi ha m¨¦s llocs disponibles? L¡¯espai p¨²blic tamb¨¦ ens hauria de fer feli?os, per¨° dif¨ªcilment ens en fa. Quan diem p¨²blic volem dir relatiu a la comunitat, que vol dir de tots. Per¨° els espais i equipaments p¨²blics s¨®n de tots, realment? La resposta ¨¦s que rarament. La platja segur, ¨¦s l¡¯¨²nic que penso que ho ¨¦s de veritat. Les places no (prohibit jugar a pilota, prohibit asseure¡¯s a terra, prohibit fer-hi el toc).

Quan veig bancs imm¨°bils a ciutat ¡ªde vegades seients sols, de cara enlloc¡ª penso en les cadires que pots recol¡¤locar i moure als Jardins de les Tuileries i de Luxembourg de Par¨ªs. On veig ciment, imagino tots els arbres que podrien dar-hi ombra. Quan veig parades d¡¯autob¨²s penso en tots els cops que t¡¯hi mulles quan plou. Quan passo per passadissos subterranis, entrades de p¨¤rquing i portals, s¨¦ tots els milers de dones que hi hem tingut por. L¡¯arquitecte Josep Mi¨¤s va dir recentment en una entrevista fant¨¤stica que li van fer arran del premi que acaba de rebre de l¡¯Institut Americ¨¤ d¡¯Arquitectura: ¡°No estem inventant res dissenyant espais compartits¡±; i encara afegeix: ¡°¨¦s evident que hem d¡¯utilitzar materials que siguin reciclables, hem d¡¯orientar els edificis per aprofitar les hores de sol a l¡¯hivern i protegir-los del sol a l¡¯estiu. Per¨° el que no ¨¦s sostenible ¨¦s que els joves no puguin accedir als pisos. Aix¨ª que per qu¨¨ no parlem de sostenibilitat social?¡±. I jo em dic llegint-lo: I doncs, per qu¨¨ no ho fem?