¡®Caramel¡¯: La dansa de l¡¯addicci¨®

Les germanes Ariadna i Clara Peya fa anys que exploren l¡¯escena amb Les Impuxibles, un col¡¤lectiu art¨ªstic i familiar on es barregen dansa, m¨²sica i text. Aquests ¨²ltims anys han teixit aliances amb autors com ara Marc Rosich (Limbo), Carla Rovira (A¨¹c), Bel Olid (Painball) o Mar¨ªa Velasco (Suite TOC n¨²m 6, Fam, Harakiri). El membre m¨¦s recent d¡¯aquesta fam¨ªlia impuxible ¨¦s el dramaturg i director argent¨ª Pablo Messiez, que firma el text i la mirada externa de Caramel, acabada d¡¯estrenar al Lliure de Gr¨¤cia.

Ens trobem en un elegant piano bar (espai i il¡¤luminaci¨® de Judit Colomer), refugi et¨ªlic i musical que combina la foscor amb el glamur. L¡¯aparent bellesa del lloc amaga la seva ¨¤nima de cova, punt de trobada d¡¯una de les addiccions m¨¦s comunes: l¡¯alcoholisme. Caramel indaga la nostra relaci¨® amb les subst¨¤ncies, l¡¯¨²s i ab¨²s que fem de tot all¨° que ens fa feli?os, ens excita, ens angoixa o ens relaxa. De vegades tot alhora. Els textos de Messiez dansen amb la m¨²sica de Clara Peya i les coreografies d¡¯Ariadna Peya, que aquesta vegada no hi participa com a int¨¨rpret. Els sobret¨ªtols fan l¡¯espectacle m¨¦s accessible, en una proposta biling¨¹e pel que fa al text i promiscua en el vessant esc¨¨nic.

Els dos anys de recerca i entrevistes amb especialistes que hi ha al darrere de Caramel es tradueixen en un espectacle massa prudent. Caramel no s¡¯acaba de mullar, ni tampoc sembla que tingui gaire clar qu¨¨ ens vol dir. La droga ¨¦s dolenta, la droga ¨¦s bona, tot dep¨¨n del context. Ja ho sabem. Ver¨ª o elixir, les condicions econ¨°miques i culturals determinen quina relaci¨® hi tenim i, en especial, com ens percebr¨¤ la societat. L¡¯actor Joan Sol¨¦ (c¨°mplice habitual de Messiez) fa el paper d¡¯encantador crooner en hores baixes que murmura al micr¨°fon, a mig cam¨ª entre el cantant d¡¯hotel i un Albert Pla endormiscat. S¡¯agraeix molt¨ªssim la pres¨¨ncia de l¡¯actriu Sandra Pujol: ja sab¨ªem que ¨¦s molt bona, diu el text de meravella i t¨¦ molta gr¨¤cia, per¨° ¨¦s que aqu¨ª se¡¯ns revela com una ballarina excel¡¤lent. Volem veure m¨¦s Sandra Pujol als nostres escenaris. Entre els ballarins de la pe?a, destaca Helena Gispert amb el seu solo amb el vestit vermell: aquesta dona t¨¦ una pres¨¨ncia esc¨¨nica i un magnetisme innegables. Yasser D¡¯Oquendo i Pol Guimer¨¤ estan una mica desaprofitats, aix¨ª com la sempre estimulant Mabel Olea, que aqu¨ª ens regala un ¡°solo amb cadira¡± marca de la casa: la contorsi¨® pot ser molt expressiva.

Al piano, Clara Peya fa de mestra de cerim¨°nies d¡¯aquest local nocturn i taciturn que darrere del vidre allotja un m¨®n de solitud i tristesa. La m¨²sica de Caramel ¨¦s m¨¦s dol?a que en altres propostes de Les Impuxibles, menys minimalista o repetitiva, apropant-se a estones a una can?¨® de bressol lis¨¨rgica. Els textos de Messiez queden una mica anecd¨°tics: les seves millors troballes apareixen quan deixa estar la gravetat (¡°Deja de echarle a la droga la culpa de tus ganes de morir¡±) i es posa m¨¦s terrenal (¡°Qu¨¦ rico el gusto feo de la coca¡±). La seva veu en off declamant el text sobre el chemsex ¨¦s un dels moments m¨¦s durs del muntatge: droga, desig i autodestrucci¨® no havien estat mai tan a prop. Eros i T¨¤natos estan de chill.

Entre l¡¯¨²s recreatiu i l¡¯addicci¨® hi ha una infinitat de possibilitats. L¡¯hero?na pot ser la protagonista intr¨¨pida d¡¯una hist¨°ria o b¨¦ una subst¨¤ncia letal. Els folres de color vermell de les jaquetes (vestuari de Joan Ros) s¨®n la sang que circula, pura o contaminada, pels nostres cossos que ballen. Caramel es revela com una proposta que seduir¨¤ tant els seguidors de Les Impuxibles com els de Pablo Messiez. No tinc tan clar que sortim del teatre sabent alguna cosa que no sab¨ªem, o fent una reflexi¨® que ja podr¨ªem haver fet a casa. Despr¨¦s de la funci¨®, ens reunim al bar fer una copa. ¡°Me¡¯n poses una altra?¡±.