¡®Les bacants¡¯, d¡¯Eur¨ªpides: Trag¨¨dia en vermell menstruaci¨®

Radical, exigent i rigor¨®s. El director Albert Arribas t¨¦ una de les traject¨°ries m¨¦s s¨°lides del teatre catal¨¤ i es caracteritza per tractar els espectadors com a ¨¦ssers intel¡¤ligents. Despr¨¦s de posar en escena textos d¡¯Albert Balasch, Davide Carnevali, Dimitris Dimitriadis o Llu?sa Cunill¨¦, ara s¡¯ha atrevit amb Les bacants. La trag¨¨dia escrita per Eur¨ªpides al segle V aC li serveix a Arribas per, una vegada m¨¦s, continuar reflexionant en escena sobre la representaci¨® mateixa. El misteri del teatre es manifesta davant nostre com un muntatge sint¨¨tic i minimalista, que aconsegueix enlluernar-nos, meravellar-nos i fins i tot descol¡¤locar-nos a parts iguals. Ning¨² ha dit que la precarietat estigui renyida amb el talent.

Per aconseguir aquests efectes, Arribas s¡¯ha envoltat de tres int¨¨rprets excel¡¤lents i de gran personalitat: M¨¤rcia Cister¨®, Ant¨°nia Jaume i Marta Oss¨® ja s¨®n habituals del seu teatre i entenen a la perfecci¨® el que passa pel caparr¨® del director. El dramatisme de Cister¨®, la cabellera lleonina de Jaume i la llu?ssor dels ulls d¡¯Oss¨® configuren un muntatge on la intel¡¤lig¨¨ncia i la ironia es donen la m¨¤. L¡¯artifici del teatre se¡¯ns revela, desvergonyit i orgull¨®s, i entenem que ¨¦s igual de fals el plor que un caminar rid¨ªcul. Les trec actrius es mostren, successivament o al mateix temps, tr¨¤giques, ir¨°niques o entremaliades, amb una entrega dif¨ªcil de trobar als nostres escenaris. Cadme, Penteu o el cec Tir¨¨sias apareixen davant nostre gr¨¤cies al poder infinit de les paraules, les veuetes i l¡¯expressi¨® corporal. No cal res m¨¦s.

L¡¯espai esc¨¨nic i el vestuari dissenyats per S¨ªlvia Delagneau (assistida per Manuel Mateos: recordeu aquest nom) construeix el relat i crea els personatges amb robes vermelloses. Vermell vi, vermell carm¨ª, vermell menstruaci¨®. Un peu de micr¨°fon pot donar molt de joc, fins i tot com a titella postdram¨¤tica. Als mons d¡¯Albert Arribas es combinen amb eleg¨¤ncia el rigor amb l¡¯humor, i l¡¯excel¡¤lent traducci¨® al catal¨¤ de Jordi P¨¤mias, sumada a la dicci¨® cristal¡¤lina de les int¨¨rprets, fan que les paraules d¡¯Eur¨ªpides ens arribin m¨¦s vives que mai. Fins i tot tenim el regal final i inesperat de la veu de M¨°nica Almirall, una altra ¡°noia Arribas¡± de categoria. Quina alegria que hi hagi gent tan rara com Albert Arribas i Centaure Produccions.