¡°Una estafa antisistema¡±

Un nen amb el pit nu corre amb una rosa a la m¨¤. La seva mare, que t¨¦ unes ulleres ben marcades i la mirada perduda, espera torn per visitar un familiar pres. La dona es venta: la calor a la pres¨® de Can Brians-1 ¨¦s insuportable i, fora, el sol de diumenge cobreix les valls del municipi barcelon¨ª de Sant Esteve Sesrovires. Davant d'ella s'agita Fina Giralt, que parla sense parar i es palpa les butxaques per passar sense ensurts sota el detector de metalls. Est¨¤ nerviosa: podr¨¤ parlar 20 minuts amb el seu fill, un estafador diferent dels altres que ha despertat simpaties i fins a secretes enveges entre els presos i funcionaris del m¨°dul de preventius.

Enric Duran Giralt, conegut amb l'¨¤lies de Robin Hood de la banca, apareix rere el vidre de la sala de vis a vis n¨²mero 51. Somriu en veure la seva mare i una activista que l'admira i que ha vingut a con¨¨ixer'l en persona. A la periodista, Duran l'observa amb atenci¨® i ganes de parlar. L'home s'ha fet fam¨®s perqu¨¨, fa vuit mesos, va donar a con¨¨ixer una estafa que ell mateix va idear i va perpetrar: va obtenir 492.000 euros en cr¨¨dits de 39 entitats banc¨¤ries. Ho va fer sabent que no pensava tornar els diners. I ho va explicar tot, amb tots els p¨¨ls i senyals, en una revista de 20 p¨¤gines a tot color i de gran difusi¨® (300.000 exemplars) que va pagar, de fet, amb els diners robats. Tots els diners, remarca, van directament a finan?ar els moviments socials.

L'activista antisistema m¨¦s popular dels ¨²ltims temps va n¨¦ixer el dia de Sant Jordi de fa 33 anys a Vilanova. Els tres ¨²ltims els ha consagrat a preparar un cridaner cop contra bancs i caixes d'estalvis. Res d'assalts a punta de pistola: Duran pretenia prendre el p¨¨l al sistema financer per donar-li "una lli?¨®" i exhibir-ne les debilitats. Amb aquesta idea al cap, va visitar oficines per sol¡¤licitar cr¨¨dits personals amb l'excusa que volia reformar el pis o comprar un cotxe. De vegades ensenyava n¨°mines i altres documents falsos. Fins i tot va crear empreses fict¨ªcies amb les quals va aconseguir diners per adquirir, per exemple, material audiovisual que una productora (tamb¨¦ inexistent) necessitava.

Els seus partidaris (i ell mateix) esgrimeixen la dita popular: "Qui roba a un lladre t¨¦ cent anys de perd¨®". Aquell robatori -que ell rebateja com a "acci¨® reivindicativa" que la just¨ªcia considera un delicte- li va donar la fama. Per¨° tamb¨¦ l'ha portat a la cel¡¤la. Algunes entitats banc¨¤ries van saber que havien estat v¨ªctimes de l'engany a trav¨¦s de la premsa i el van denunciar. "Sabia que la meva detenci¨® era una conseq¨¹¨¨ncia probable. Per¨° vaig actuar amb plena consci¨¨ncia", narra. "Quan estan tot sol, els funcionaris em diuen que vaig fer b¨¦ a robar als bancs. Fins i tot els presos em feliciten! Clar que alguns diuen que s'haurien quedat amb els diners", esgrimeix Duran, que de nen va ser "el cl¨¤ssic calcul¨ªn" (com diu la seva mare): molt intel¡¤ligent, un crack en matem¨¤tiques i f¨ªsica i amb poca tirada a sortir de casa.

Duran creu de deb¨® cada paraula que diu i cada idea que defensa. Tant, que gaireb¨¦ espanta. Amb prou feines es desenganxa del seu discurs. T¨¦ una alta concepci¨® de si mateix, del que va fer i del seu dest¨ª. "Sabia que aquesta crisi arribaria. El capitalisme est¨¤ en tot el planeta i els recursos s¨®n finits. Ja no pot cr¨¦ixer m¨¦s i, aix¨ª, no pot funcionar".

Despr¨¦s d'una inf¨¤ncia i joventut bolcat en el tennis de taula (va ser professor en un club d'alt nivell), va comen?ar a estudiar sociologia. Per¨° va deixar la carrera perqu¨¨ no estava d'acord amb el model educatiu. Despr¨¦s va picar una mica de tot. "?s com un home del Renaixement", diu Fina amb un punt d'exageraci¨®. Va ser per aquesta ¨¨poca quan va comen?ar a llegir sobre ecologia i va contactar amb gent ficada en moviments socials a Internet. I va pensar que la seva vida havia de canviar per complet.

Duran fa un mes i mig que ¨¦s a la pres¨® provisional, per¨° amb prou feines treu temps per jugar a pim-pom de Can Brians. Es passa les hores llegint -"aprofito per estudiar el sistema penitenciari mentre el viu"- i responent cartes. Ho fa a m¨¤, encara que est¨¤ acostumat al seu port¨¤til. El que m¨¦s troba a faltar a la pres¨® (fam¨ªlia al marge) ¨¦s un ordinador amb connexi¨® a la xarxa. Espera que el recurs interposat pels seus advocats prosperi i surti aviat al carrer. Almenys, de moment: est¨¤ acusat d'un delicte d'estafa i, quan acabi la investigaci¨® i s'obri judici, podria enfrontar-se a una pena d'entre sis mesos i tres anys de pres¨®.

I qu¨¨ far¨¤ quan sigui lliure? Diu que no pensa amagar-se ni oblidar la seva missi¨®. "Vaig a seguir treballant per construir una alternativa de societat, tot i que s¨¦ que els canvis no s¨®n d'un dia per un altre. La banca ¨¦s la principal responsable d'aquesta crisi. Cal inventar un sistema financer que no creu els diners del no-res i fixar relacions econ¨°miques d'¨¤mbit local", argumenta.

Despr¨¦s de confessar-ho tot en aquella revista (titulada Crisi), Duran va marxar. Va caminar pel Brasil i Vene?uela fins que, als dos mesos, va tornar a Catalunya. "Al principi, ens v¨¨iem d'amagat", explica Fina, la mare. La pres¨¨ncia p¨²blica de l'activista va ser cada vegada m¨¦s not¨°ria, fins que el 17 de mar? passat (sis mesos despr¨¦s de saltar a la fama) va oferir una roda de premsa per presentar una nova revista, Podem.

Els Mossos d'Esquadra el van detenir aquella mateixa tarda al rectorat de la Universitat de Barcelona, on va coincidir amb els estudiants tancats per protestar pel proc¨¦s de Bolonya. "Vaig estar treballant moltes hores amb l'ordinador i vaig desesperar els policies. Pensaven que no acabaria mai!". L'endem¨¤, la policia va desallotjar tamb¨¦ els estudiants, la qual cosa va degenerar en una batalla campal. Duran creu que no va ser gratu?t i interpreta els disturbis com una "cortina de fum buscada per la policia" per ocultar el seu arrest.

Entre altres coses, el pres est¨¤ conven?ut que a la majoria dels ciutadans els agrada el que va fer. Al poder, no. "Tots tenien l'orgull ferit. La policia, perqu¨¨ vaig completar la meva acci¨® insubmisa sense que sabessin res. Els bancs, perqu¨¨ els vaig deixar en evid¨¨ncia. I els pol¨ªtics, perqu¨¨ vaig donar exemple de comprom¨ªs i valentia". "La policia i el jutge van col¡¤laborar per escenificar una detenci¨® espectacular. Se m'ha detingut per donar la cara", postil¡¤la.

La figura de Duran cotitza a l'al?a entre els grups antisistema. Alguns, com una jove que el visita a la pres¨®, s'han sumat a la causa seguint el seu cam¨ª. Massa protagonisme? "?s bo que hi hagi persones referents en la lluita. Per¨° cal buscar l'equilibri", reflexiona. Creu que el seu pas per pres¨® ¨¦s absurd i innecessari. "M'hi van ficar per risc de fugida i jo vaig tornar perqu¨¨ vaig voler. Almenys, la pres¨® servir¨¤ per donar m¨¦s publicitat a la meva acci¨®: ells haurien volgut que no torn¨¦s mai d'Am¨¨rica".