Jaume Vallcorba, editor humanista, mor als 64 anys

Va ser un desafiament t¨¤cit i perllongat, dels que li agradaven: es va endur el reticent autor a menjar un senyor filet de bou; en acabar, l'escriptor va suggerir repetir, va entendre que el posava a prova i va acceptar, per¨° despr¨¦s va ser ell qui en va proposar un de tercer. Aix¨ª va ser com despr¨¦s de sis immensos filets de bou, Jaume Vallcorba, mort avui als 64 anys, va fitxar l'escriptor Quim Monz¨®. ¡°Perseverar, la tenacitat m'ha portat fins aqu¨ª¡±, resumia sempre l'editor la seva traject¨°ria. La divisa que hauria volgut en l'escut d'armes dels seus segells Quaderns Crema i Acantilado era ¡°Voluntas¡±.?

En la seva vida tamb¨¦ va haver-hi molta passi¨® ¡ªbarrejada amb una impaci¨¨ncia vital per materialitzar projectes¡ª?pel m¨®n del paper, potser her¨¨ncia del seu pare, l'enginyer i ling¨¹ista Jaume Vallcorba i Rocosa, deixeble de l'exigent Pompeu Fabra. En qualsevol cas, ja a l'escola va impulsar una revista i va quedar impressionat per la m¨¤quina multicopista, atracci¨® que nom¨¦s igualava el disseny, fins a l'extrem de crear un taller de serigrafia, Aiguadevidre, estudi que a les nits convertia en particular cinema f¨°rum passant pel¡¤l¨ªcules de Griffith, Eisenstein o Chaplin.

La resta de la seva formaci¨® la va posar la incipient Universitat Aut¨°noma de Barcelona de primers dels anys setanta, amb professors com Mart¨ªn de Riquer, Jos¨¦ Manuel Blecua, Joaquim Molas, Francisco Rico i Gabriel Ferrater, ¡°gaireb¨¦ una rep¨²blica plat¨°nica¡±, recordaria Vallcorba. Aqu¨ª, esclar, va repetiri com a promotor d'una revista de caire contestatari, la seva primera experi¨¨ncia editorial seriosa, que va acabar en ¡°un frac¨¤s comercial antol¨°gic¡± i que va arrossegar despr¨¦s d'algun ¨¨xit (l'edici¨® de quatre poemes visuals de Brossa) i un altre frac¨¤s (una carpeta rosa amb textos i dibuixos pornogr¨¤fics) al taller.

Ho va compensar exercint de lector de literatura a la Universitat de Bordeus, estada que va accentuar el seu hedonisme natural i refinat i durant la qual va intentar pal¡¤liar els excedents de foie, t¨°fones, ostres i vins de la regi¨®. En aquest context el va enxampar la petici¨® de l'editor Antoni Bosch perqu¨¨ pilot¨¦s una col¡¤lecci¨® de llibres en catal¨¤, que Vallcorba va batejar donant mostres de la seva cultura: Quaderns Crema, subtil homenatge a Wittgenstein, els treballs del qual adoptaven els noms a partir del color de les cartolines dels quaderns.

El projecte va n¨¦ixer molt madur i va marcar tota la seva traject¨°ria com a editor: autors allunyats de les modes, recuperaci¨® de noms oblidats als calaixos dels professors universitaris, dist¨¤ncia m¨¤xima de premis i subvencions i clars criteris d'estil i disseny. Bosch no va tenir paci¨¨ncia davant les paup¨¨rrimes vendes i Vallcorba va decidir comprar la col¡¤lecci¨® i convertir-la en editorial, un despatx llogat als seus pares als baixos de casa seva. Aqu¨ª va arrencar el desembre de 1979 amb dos poemaris, un dels quals una bogeria: la poesia completa d'Ausi¨¤s March editada per Joan Ferrat¨¦, que el va conduir als tip¨°grafs cl¨¤ssics alemanys.

Amb editorial pr¨°pia, marcada per aquesta atzavara mediterr¨¤nia i noucentista que hi havia a la seva Tarragona natal, se li va desbordar l'¨¤nima: ¡°La meva vida ¨¦s entusiasme, gust, passi¨®¡±, i amb tot aix¨° va accentuar formalment la recuperaci¨® d'una tradici¨® artesana pel llibre, que sempre va defensar que havia de ser ¡°com una pantalla de cinema on hem de veure les coses projectades per¨° no la pantalla¡±. I van comen?ar les proporcions harm¨°niques en la posada a p¨¤gina, les fulles de paper de color blanc trencat amb pH neutre ¡°perqu¨¨ es puguin llegir d'aqu¨ª a 150 anys¡±, les lletres entintades no al 100% negre, l'¨²s d'uns tipus de lletra que va fer comprar expressament a un impressor, les portades blanques que van provocar una revolta dels venedors i que evitaven la quadricromia a favor dels colors plans, el cosit nom¨¦s amb fil vegetal, l'edici¨® en tipografia fins que va ser impossible i l'ajust a m¨¤ entre lletres de les portades encara avui. ¡°No ¨¦s luxe i bibliofilia: si els meus llibres s¨®n cistercencs!¡±, es defensava. Darrere de tot aix¨°, volia ser com l'humanista tip¨°graf veneci¨¤ del XV Aldo Manuzio, editor del seu coetani Erasme de Rotterdam i art¨ªfex impressor d'un dels llibres m¨¦s bells del m¨®n, El Sue?o de Pol¨ªfilo, que nom¨¦s a Vallcorba se li va oc¨®rrer editar el 1999 com a homenatge al mig mil¡¤lenni de la seva aparici¨®.

En aquest marc es va posar a recuperar cl¨¤ssics junt a autors d'inicis del XX que situava, en pl¨¤nol d'igualtat, al costat de noves veus contempor¨¤nies. El resultat va donar en poc temps un cat¨¤leg on van apar¨¨ixer, en edicions filol¨°giques impecables, March, Francesc Trabal, J.V. Foix, Eugeni D'Ors, Mart¨ª de Riquer i l'her¨¤ldica, els trobadors medievals i assajos sobre Cervantes per¨° tamb¨¦ Joseph Roth o Stefan Zweig, que va recuperar de l'oblit absolut per convertir en best seller. ¡°El seu m¨®n d'ahir ens d¨®na molta m¨¦s llum sobre el d'avui que qualsevol assaig actual¡±, deia jugant amb el t¨ªtol de les mem¨°ries de l'autor. Amb prou feines en una d¨¨cada va concentrar els aires renovadors m¨¦s s¨°lids de les lletres catalanes: Monz¨®, Sergi P¨¤mies, Empar Moliner, Ferran Torrent, Ramon Solsona, Francesc Ser¨¦s, Pere Guix¨¤¡­ ¡°La nouvelle vague de la literatura catalana dels anys vuitanta i noranta¡±, segons l'elogi del setmanari Le Nouvel Observateur. Amb la majoria va portar a la pr¨¤ctica la seva pol¨ªtica d'autor, treballant amb ells els originals i afegint-los els seus llegendaris suggeriments al marge.

Bullia el despatx d'aquest home, sempre amb vestit i jaqueta, de mand¨ªbula quadrada i pell transparent de tan blanca, ulleres rodones amb muntures de carei i que tractava de vost¨¨ els seus empleats, alguns avui editors notables que no van resistir gaire el seu car¨¤cter refinadament dur i, segons alguns, intransigent. ¡°Individualista? Amb m¨¦s gent s'¨¦s m¨¦s dispers: la coher¨¨ncia ¨¦s b¨¤sica per captar un lector, com el disseny, i m¨¦s quan s'aposta per autors desconeguts¡±.

Seguint aquesta velocitat que el perdia des de petit, quan volia ser pilot d'avi¨®, i que amb els anys va tamisar amb la possessi¨® d'un Alfa Romeo GTV de sis cilindres i despr¨¦s un BMW 528 que van ser l'enveja del m¨®n editorial barcelon¨ª, el 1987 es va llan?ar a l'aventura en castell¨¤ creant Sirmio, de vida breu per¨° que va deixar com a marca, per exemple, el debut de Javier Cercas. Havia corregut m¨¦s que el temps. Potser per aix¨°, quan va repetir experi¨¨ncia el 1999 emp¨¨s per ¡°l'aband¨® al lector exigent¡±, li va posar de nom Acantilado: ¡°Jugava amb la idea del perill i com que em feien la broma que podia caure-hi, ho vaig conjurar amb el logotip d'un home tirant-se de cap¡±.

A Acantilado, Vallcorba no va fer m¨¦s que accentuar creences i convertir les dificultats en virtut: copats els autors espanyols, es va llan?ar cap als centreeuropeus, buscant aquells noms ¡°de l'espai com¨² de la tradici¨® europea, que fa que un rus comprengui b¨¦ Cervantes; un angl¨¨s, Dante, i un alemany, Shakespeare¡±, il¡¤lustrava l'editor doctor en Filosofia i Lletres. I aix¨ª, sota el vermell i el negre d'Acantilado, van apar¨¨ixer el millor dels autors que pivotaven sobre la Viena finisecular del XIX (Roth, Schnitzler¡­), ajudat pel domini d'un dels set idiomes que parlava, l'alemany, llengua pont que el portava a autors txecs, polonesos o hongaresos (Kert¨¦sz), als quals acostumava a arribar a trav¨¦s de la lectura dels suplements literaris dels diaris su?ssos. Tamb¨¦ a Acantilado va accentuar les seves bogeries, com les 2.700 p¨¤gines de les Mem¨°ries d'ultratomba de Chateaubriand o les 1.700 dels assajos de Montaigne, que va convertir en best-sellers?inaudits. ¡°Edito cl¨¤ssics que avui puguin conversar amb nosaltres; Samuel Johnson ¨¦s el meu contemporani¡±, resolia la sorpresa del seu interlocutor Vallcorba, que el 2002 va rebrie el Premi Nacional a la Millor Tasca Editorial.

¡°Pessimista temperat¡±, com s'autodefinia, cada vegada es moderava menys. Va comen?ar el 2004 per abandonar la doc¨¨ncia universit¨¤ria (on va deixar estudis sobre la Chanson de Roland, la poesia trobadoresca o les avantguardes europees) perqu¨¨, espantat el rigor per la burocr¨¤cia, tenia la sensaci¨® de ser ¡°un guia tur¨ªstic d'autocar assenyalant fuga?ment edificis singulars aqu¨ª i all¨¤¡±. Despr¨¦s, qui aspirava a exercir amb la seva empresa ¡°un paper d'intervenci¨® cultural, ajudar el patrimoni cultural col¡¤lectiu, aquesta ¨¦s la meva idea de fer pa¨ªs¡±, no va rebre fins fa tot just dos mesos el reconeixement oficial de la Generalitat. ¡°La catalana ¨¦s una cultura que es reinicia cada dilluns; hi ha poca mem¨°ria i falta l'ambici¨® d'un Carner o un D¡¯Ors¡±, es lamentava qui mantenia que l'edici¨® en aquesta llengua estava ¡°malalta per culpa de les subvencions¡±. Amb un punt mel¨°man i amant de la conversa culta que conreava amb hom¨°nims com l'editor alemany de Suhrkamp Joachim Unseld, tamb¨¦ ¨¦s cert que van anar desapareixent interlocutors estimats com Roberto Bola?o i Riquer, a qui ja no podia explicar que a casa seva ¡°els llibres, de nit, es mouen i dialoguen entre ells; al mat¨ª els trobo en llocs diferents¡±, somiant en veritat l'espai espiritual dels seus cat¨¤legs.

Una il¡¤lusi¨® dels seus ¨²ltims anys, am¨¦n d'una en¨¨sima bogeria, la d'editar tot Simenon, i l'enteresa i el seu marcat sentit de l'haver que el va portar a acomiadar-se dels seus principals autors i amics fins poques setmanes abans de morir, era la de recuperar el vell mol¨ª de la seva casa familiar i fer ¡°un bon oli, pur¡±, amb aquest rigor de qui sabia que avui es confon els herois amb els models. Ell ja ¨¦s dels segons.