Pas a pas cap a la consulta
La Generalitat i el Parlament catal¨¤ han acordat de forma unilateral la f¨®rmula legal, la data i les preguntes del refer¨¨ndum que el Govern central rebutja
La Generalitat i el Parlament de Catalunya fa gaireb¨¦ dos anys que caminen sense pausa cap a la consulta independentista del 9 de novembre. Cada pas en aquest cam¨ª ¡ªla resoluci¨® de sobirania, l'anunci de la data i les preguntes, la creaci¨® d'un cens, la partida pressupost¨¤ria¡ª ha estat unilateral i no pactat amb el Govern central, que s'ha negat a discutir sobre el que qualifica com a ¡°fets consumats¡± i s'ha limitat a avisar que la consulta no es far¨¤. Davant d'aquesta cadena de decisions, que la Generalitat ha impulsat amb el suport majoritari del Parlament, l'Executiu ha optat per esperar (excepte en el cas de la declaraci¨® de sobirania, que va aconseguir anul¡¤lar recorrent al Constitucional). Aquest ¨¦s el relat del que ha passat des de la Diada multitudin¨¤ria del setembre del 2012:
Declaraci¨® de sobirania. El 27 de setembre del 2012, el Parlament catal¨¤ aprova una resoluci¨® a favor que ¡°Catalunya decideixi el seu futur a trav¨¦s d'una consulta, priorit¨¤riament en la propera legislatura¡±. Nom¨¦s quatre mesos m¨¦s tard, el 23 de gener del 2013, la Cambra declara que ¡°el poble de Catalunya¡± ¨¦s un ¡°subjecte pol¨ªtic i jur¨ªdic sobir¨¤¡± per ¡°raons de legitimitat democr¨¤tica¡±, i acorda ¡°iniciar el proc¨¦s per fer efectiu l'exercici del dret a decidir¡±. Aquesta declaraci¨® de sobirania pr¨°pia per a Catalunya la va rec¨®rrer el Govern central i la va declarar ¡°nul¡¤la¡± el Tribunal Constitucional el mar? d'aquest any. Mentrestant, el Parlament catal¨¤ ha creat ¡ªel maig del 2013¡ª la Comissi¨® del Dret a Decidir, encarregada d'¡°analitzar totes les alternatives¡± per fer-lo efectiu.
Cinc milions de pressupost. El novembre del 2013, la Generalitat inclou als Pressupostos del 2014 una partida de cinc milions per a ¡°l'organitzaci¨®, la gesti¨® i el seguiment de processos electorals¡±. La vicepresidenta, Joana Ortega, admet que ¨¦s una partida per organitzar la consulta i afirma que ser¨¤ ampliable ¡°fins on calgui¡±.
Anunci solemne de la data i les preguntes. Un mes despr¨¦s, el 12 de desembre, el president catal¨¤, Artur Mas, compareix de forma solemne al Palau de la Generalitat?per anunciar la data de la consulta (9 de novembre del 2014) i les dues preguntes que inclour¨¤: ¡°Vol que Catalunya esdevingui un Estat? En cas afirmatiu, vol que aquest Estat sigui independent?¡±. Al president catal¨¤ l'acompanyen diversos membres del seu gabinet i els dirigents d'ERC, ICV i CUP, amb els quals ha pactat l'anunci. No hi ha comunicaci¨® pr¨¨via al Govern de Mariano Rajoy.
Primera petici¨® de perm¨ªs a l'Estat. El gener del 2014 i amb la data del refer¨¨ndum ja anunciada (encara que sense convocar-lo formalment), el Parlament catal¨¤ acorda explorar una primera via per dotar de legalitat la consulta: demanar perm¨ªs a l'Estat, que ¨¦s l'¨²nic autoritzat a convocar refer¨¨ndums. El Congr¨¦s respon a aquesta petici¨® a l'abril: el 86% dels diputats rebutja cedir la compet¨¨ncia sobre refer¨¨ndums i adverteix a Catalunya que aquesta consulta vulnera la Constituci¨®.
El cens. El cens electoral ¨¦s propietat de l'Estat i, per tant, la Generalitat no pot utilitzar-lo per al refer¨¨ndum. El Govern catal¨¤ fa mesos que busca vies per esquivar aquest escull fonamental. Al mar?, la Generalitat envia una carta als 900 alcaldes catalans per preguntar-los si estan disposats a cedir el padr¨® municipal. Davant la falta d'unanimitat, el Parlament catal¨¤ introdueix en la futura llei de consultes una altra f¨®rmula: utilitzar el Registre de Poblaci¨® de Catalunya, un banc de dades estad¨ªstic que s'alimenta peri¨°dicament amb les dades del padr¨® municipal. D'altra banda, la Generalitat anuncia al mar? la creaci¨® d'un cens voluntari de catalans a l'estranger per votar en la consulta; no permetr¨¤ fer-ho, no obstant aix¨°, als catalans que viuen a altres llocs d'Espanya, perqu¨¨ assegura que t¨¨cnicament ¨¦s m¨¦s complicat.
Urnes i paperetes. El maig passat, la Generalitat presenta al diari La Vanguardia el model d'urna per a la consulta: una caixa plegable de cartr¨® amb una finestra plastificada als dos laterals. El Govern catal¨¤ estima que caldran 6.000 urnes; les fabricar¨¤ el Centre d'Iniciatives per a la Reinserci¨® de Lleida. Tamb¨¦ cont¨¦ diversos models de paperetes de votaci¨®.
El marc legal. Fracassada la primera via triada per convocar la consulta amb suport legal (l'autoritzaci¨® del Congr¨¦s), el Parlament de Catalunya se centra en la segona: una llei de consultes auton¨°mica. L'informe de la pon¨¨ncia s'ha aprovat en comissi¨® i la llei ser¨¤ previsiblement ratificada en ple al setembre o al m¨¦s a prop possible del 9 d'octubre, la data l¨ªmit que t¨¦ el president Artur Mas per convocar el refer¨¨ndum. ?s probable que el Govern de Rajoy recorri al Constitucional aquesta convocat¨°ria i potser tamb¨¦ la llei de consultes. Llavors es veur¨¤ quin ¨¦s el seg¨¹ent pas de la Generalitat de Catalunya.
Una pregunta fora de la llei
La Constituci¨® no admet cap refer¨¨ndum, ni a Catalunya ni a tot Espanya, en el qual la pregunta que es plantegi impliqui la ruptura d'Espanya. Si algun dia els partits es plantegen aquesta possibilitat, hauran de reformar abans la Constituci¨®. Aquesta ¨¦s la doctrina del Tribunal Constitucional, que ha exposat en dues ocasions: la primera, el 2008, per impedir una consulta sobiranista al Pa¨ªs Basc; la segona, el mar? d'aquest any, per declarar ¡°nul¡¤la¡± la declaraci¨® de sobirania del Parlament de Catalunya. Aquests s¨®n els arguments de l'alt tribunal:
La sobirania ¨¦s de tots. El Constitucional va subratllar al mar? que l'article 1.2 de la Constituci¨® ¨¦s la ¡°base de tot el nostre ordenament jur¨ªdic¡±, i que aquest article atribueix ¡°de manera exclusiva i indivisible¡± la titularitat de la sobirania al conjunt del ¡°poble espanyol¡±. Per tant, ¡°a cap altre subjecte o ¨°rgan de l'Estat o a cap fracci¨® d'aquest poble pot un poder p¨²blic atribuir-li la qualitat de sobir¨¤¡±. ¡°Una comunitat aut¨°noma no pot unilateralment convocar un refer¨¨ndum d'autodeterminaci¨®¡±. Per aix¨° l'atribuci¨® de sobirania al poble de Catalunya ¨¦s nul¡¤la, va dir el tribunal aquest any; per aix¨° tamb¨¦ ¨¦s ¡°impossible¡± convertir el ¡°poble basc¡± en ¡°titular del dret a decidir". Vinculant o no, ¨¦s refer¨¨ndum.
El Govern basc va al¡¤legar el 2008 que la consulta que pretenia fer no era un refer¨¨ndum ni seria vinculant; aix¨° mateix recull la llei de consultes que va a aprovar el Parlament catal¨¤. El Constitucional va dir el 2008, no obstant aix¨°, que no tenia cabuda aquesta distinci¨®, perqu¨¨ el que converteix una consulta en refer¨¨ndum no ¨¦s que sigui vinculant o no, sin¨® que el ¡°subjecte consultat¡± coincideixi amb ¡°el cos electoral¡± i que la pregunta ¨¦s sobre ¡°un assumpte de manifesta naturalesa pol¨ªtica¡±. Amb aquests dos elements, ¨¦s un refer¨¨ndum i nom¨¦s el pot convocar l'Estat.
El respecte ¡°inexcusable¡± al procediment. Encara que la sobirania resideix en el conjunt del poble espanyol, ni tan sols al conjunt del poble espanyol se li pot consultar qualsevol cosa en refer¨¨ndum, segons el Constitucional. ¡°El plantejament de concepcions que pretenguin modificar el fonament mateix de l'ordre constitucional¡± nom¨¦s pot fer-se per una via: ¡°en el marc dels procediments de reforma de la Constituci¨®¡±. Respectar aquests procediments ¨¦s ¡°inexcusable¡±. I plantejar la ruptura de la unitat d'Espanya afecta el ¡°fonament mateix de l'ordre constitucional¡±. Es pot fer, va subratllar el tribunal el 2008 i el 2014, per¨° per la via legal: reformant la Constituci¨®; no intentant una ¡°inacceptable via de fet per reformar la Constituci¨® al marge de la Carta Magna¡±.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
