La independ¨¨ncia unilateral costaria 5.000 milions al mes

Una Catalunya independent tindria un cost inicial elevad¨ªssim, per¨° obtindria super¨¤vit en condicions normals de funcionament. Tamb¨¦ hi hauria un boicot inicial als productes catalans que a la llarga no seria un problema, perqu¨¨ Catalunya ja exporta m¨¦s fora d'Espanya que el que ven a la resta de comunitats. Tampoc no ho seria pagar les pensions o continuar amb els processos judicials oberts. S¨®n algunes de les conclusions a les quals arriba el Consell Assessor per a la Transici¨® Nacional, el grup d'experts fitxats pel president de la Generalitat, Artur Mas, per analitzar com seria una hipot¨¨tica Catalunya independent.

El Consell va donar a con¨¨ixer ahir els ¨²ltims vuit informes d'un total de 18 que de manera gen¨¨rica defensen la viabilitat d'una Catalunya independent. Entre aquests figurava el m¨¦s esperat, el de La viabilitat fiscal i financera d'una Catalunya independent. El Consell vaticina que una independ¨¨ncia no pactada costaria a Catalunya entre 4.000 i 5.000 milions d'euros mensuals per pagar el sou dels funcionaris, els subsidis de desocupaci¨®, les pensions i les despeses ordin¨¤ries.

Aquest cost, subratllen, es perllongaria ¡°un breu per¨ªode¡± d'uns mesos, que ser¨¤ m¨¦s breu com m¨¦s aviat funcioni amb normalitat la futura Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria Catalana. Un per¨ªode cr¨ªtic en el qual la Generalitat es podria finan?ar, apunten, amb pr¨¦stecs bancaris, amb deute a un Banc Central de Catalunya de nova creaci¨® o emetent bons que els ciutadans podrien intercanviar per impostos.

Els experts asseguren, en canvi, que en el moment d'aconseguir la plena independ¨¨ncia, el territori obtindria un super¨¤vit d'11.500 milions. Per arribar a aquesta conclusi¨® han calculat (amb dades de l'exercici 2011) que Catalunya tindria una despesa addicional de 39.500 milions d'euros per pagar la Seguretat Social, fer transfer¨¨ncies als Ajuntaments, pagar interessos del deute o altres partides noves, com la de defensa. Per contra, ingressaria 45.300 milions m¨¦s, procedents d'impostos i sobretot de la Seguretat Social que paguen les empreses. Per arribar a la conclusi¨® del super¨¤vit de 12.000 milions, que surt de restar ingressos i despeses, els experts indiquen que resulten 5.800 milions positius. A aquesta quantitat caldria sumar-hi 7.000 milions del deute que es deixaria de pagar al Govern central i restar-hi 1.400 d'aportaci¨® a la Uni¨® Europea.

Una altra de les q¨¹estions sobre les quals en algun moment s'ha posat el focus ¨¦s si una Catalunya independent podria pagar les pensions. L'informe La Seguretat Social catalana, que l'ent¨¦n com ¡°la instituci¨® b¨¤sica de l'Estat del benestar¡±, insta a crear-la ¡°el m¨¦s aviat possible¡± perqu¨¨ pugui assumir les compet¨¨ncies sobre les prestacions de protecci¨® social i la recaptaci¨® de les cotitzacions. Els experts parlen d'una Ag¨¨ncia Catalana de la Seguretat Social de 4.000 treballadors a 200 oficines que tindrien un cost de personal de 130 milions. Preveu l'intercanvi d'informaci¨® sobre els cotitzadors entre les dues institucions o, de manera preventiva davant d'una eventual falta d'acord, incentivar que els ciutadans obtinguessin i presentessin els informes de vida laboral i de bases de cotitzaci¨®.

L'informe parteix de la base que la situaci¨® de la Seguretat Social a Catalunya ha estat tradicionalment millor que a Espanya: va tenir super¨¤vit entre el 1997 i el 2008, precisa; i quan ha tingut d¨¨ficit ha estat menor que el de la resta de l'Estat. L'informe conclou que en un escenari d'independ¨¨ncia pactada les pensions es podrien pagar amb el trasp¨¤s que es produeixi del fons de reserva d'Espanya ¡°al nou Estat catal¨¤¡±. En cas d'una secessi¨® unilateral, ¡°el nou Estat podria cobrir el d¨¨ficit amb els pressupostos ordinaris de la seva hisenda¡± i recorda que hi hauria un super¨¤vit de 12.000 milions.

Sobre Les relacions comercials entre Catalunya i Espanya, els experts rebutgen ¡°les conclusions d'informes catastrofistes¡±, tot i que admeten que ¨¦s ¡°probable¡± un ¡°boicot selectiu i de curta durada¡±, centrat en b¨¦ns de consum. Per tot aix¨°, xifren entre un 1% i un 2% ¡°la hipot¨¨tica p¨¨rdua en PIB a curt termini¡±, que seria ¡°¨¤mpliament compensada per la desaparici¨® del d¨¨ficit fiscal¡±.

Les facilitats que veuen els experts de Mas amb l'economia contrasten amb les dificultats que intueixen en el reconeixement internacional d'un hipot¨¨tic nou Estat. L'informe sobre La integraci¨® a la comunitat internacional reconeix que, si Espanya no accepta l'Estat catal¨¤, Catalunya tindria molt dif¨ªcil l'acceptaci¨® per part de l'ONU. ¡°No hi ha cap cas d'admissi¨® sense consentiment de l'Estat matriu del qual formava part el nou Estat, excepte Bangladesh¡±, explicita un informe, que busca una sortida assegurant que la norma no est¨¤ escrita. Per aix¨° els assessors aconsellen que l'Estat catal¨¤ no es precipiti a demanar l'ingr¨¦s a l'ONU fins que ¡°hi hagi un gruix de reconeixements¡± i un escenari de relacions bilaterals amb Espanya m¨ªnimament assentat i col¡¤laboratiu.

El Consell Assessor recomana als governants que busquin tenir pres¨¨ncia en l'¨¤mbit internacional en associacions que posen menys traves. Aix¨ª, recomanen comen?ar pel Consell d'Europa o el Fons Monetari Internacional, que consideren com una bona porta d'entrada a l'ONU. Per al final deixen l'acc¨¦s a l'Organitzaci¨® per a la Cooperaci¨® i el Desenvolupament Econ¨°mic, ja que el procediment d'entrada ¨¦s complex i requereix unanimitat.

Amb els ¨²ltims informes, el Consell Assessor va aconseguir complir el termini marcat pel Govern catal¨¤. La Generalitat unir¨¤ les m¨¦s de 1.300 p¨¤gines en un llibre blanc que vol tenir a punt al setembre.