La f¨®rmula de la felicitat

Quan al jutge Potter Stewart del Tribunal Suprem dels Estats Units li van demanar que defin¨ªs la pornografia, ell va respondre: ¡°La reconec quan la veig¡±. La felicitat ¨¦s un altre d'aquests conceptes contra els quals s'estavellaria qualsevol lexic¨°leg. La Reial Acad¨¨mia Espanyola diu que la felicitat ¨¦s ¡°satisfacci¨®, gust i alegria¡±, fet que deixa un regust insatisfet, disgustat i descontent, i ara corregir¨¤ en la 23a edici¨® per ¡°persona, situaci¨®, objecte o conjunt de tots que contribueixen a fer feli?¡±, que ¨¦s exactament el mateix que no dir res. Qu¨¨ ¨¦s la felicitat, preguntes? B¨¦, la reconec quan la veig.

La felicitat ha estat sempre una q¨¹esti¨® m¨¦s filos¨°fica que cient¨ªfica. Si la vida val la pena ser viscuda, va arg¨¹ir Arist¨°til, deu ser perqu¨¨ t¨¦ algun objectiu que ¨¦s una finalitat en si mateix, tan desitjable que no t¨¦ sentit q¨¹estionar-lo, una esp¨¨cie de b¨¦ tan manifest i irrebatible com la llum de l'albada. El gran pensador estagirita va ser fins i tot capa? de reduir totes les coses bones a tres camps d'activitat, o tres assignatures per a setembre: la vida filos¨°fica, la vida pol¨ªtica i la vida voluptuosa. Eren bojos, aquests grecs.

I creieu-me una cosa: quan un fil¨°sof es posa en aquest pla pol¨ªtic i voluptu¨®s, en aquesta recerca del significat ¨²ltim o del b¨¦ inq¨¹estionable, en aquesta recerca de consensos que no requereixen arguments, el que vol dir en realitat ¨¦s que es rendeix: que ¨¦s el moment de transferir l'assumpte al departament del pis de dalt, el que s'ocupa de con¨¨ixer la naturalesa humana. Digueu-ne neurologia, psicologia experimental o ci¨¨ncies del coneixement, per¨° aquesta ¨¦s la cuina on ara mateix es couen les respostes a totes aquestes preguntes que van turmentar Arist¨°til. Existeix un b¨¦ tan obvi que constitueixi una fi en si mateix, un objectiu tan desitjable i autojustificat que no tingui sentit q¨¹estionar-lo?

La bona not¨ªcia ¨¦s que ja coneixem la resposta: ¨¦s la felicitat, est¨²pid. I la dolenta ¨¦s que seguim sense saber en qu¨¨ consisteix.

Un estudi del University College de Londres acaba d'aportar a la q¨¹esti¨® un angle notable: la f¨®rmula de la felicitat. En un treball t¨¨cnic publicat aquesta setmana a?Proceedings of the Nacional Academy of Science dels Estats Units, els cient¨ªfics presenten un model matem¨¤tic capa? de predir la felicitat de 18.000 persones de tot el m¨®n. Els lectors amb inclinaci¨® matem¨¤tica poden consultar l'equaci¨® a www.eurekalert.org. La resta faria millor inhibint-se. La f¨®rmula s'alimenta de xifres que mesuren l'activitat dels circuits dependents de la dopamina ¡ªel neurotransmissor crucial dels circuits de plaer del cervell, la br¨²ixola del nostre comportament¡ª, com la influ¨¨ncia de factors ambientals sobre l'estat d'¨¤nim, la seva proximitat en el temps, la quantia de les recompenses per guanyar en algun tipus d'aposta i altres par¨¤metres experimentals. I produeix un n¨²mero que significa si ets molt feli?, mig feli? o un infeli?. Poca xerrameca i matem¨¤tiques solvents: qui desitja res m¨¦s?

Ai, qui fos fil¨°sof! Per fer feli?os els clients en tindr¨ªeu prou d'aconsellar-los el raonament, la pol¨ªtica i la voluptuositat. Com a cient¨ªfic solament pots llan?ar-los al damunt un munt de sumatoris i sub¨ªndexs per dissuadir un ruc i esperar assegut que alg¨² t'escolti. Oh, va.