Cap a l'¡®homo technologicus¡¯

La primavera de l'any 1995 el transatl¨¤ntic Royal Majesty es?va encallar, inesperadament, en un banc de sorra de l'illa de Nantucket. Malgrat que estava equipat amb el sistema de navegaci¨® m¨¦s avan?at del moment, va enfonsar el morro en aquesta illa situada a 48 quil¨°metres de cap Cod, Massachusetts, als Estats Units. Procedia de les illes Bermudes i es dirigia cap a Boston, amb 1.500 passatgers a bord. L'antena del GPS es va deixar anar, el vaixell es va anar desviant progressivament de la seva traject¨°ria i ni el capit¨¤ ni la tripulaci¨® es van adonar del problema. Un vigilant de gu¨¤rdia no va albirar una important boia al costat de la qual el vaixell havia de passar, i no en va informar: com es podia equivocar la m¨¤quina? Afortunadament, l'accident no va produir ferits.

El prestigi¨®s assagista nord-americ¨¤ Nicholas Carr utilitza aquest episodi per il¡¤lustrar fins a quin punt hem dipositat la nostra fe en les noves tecnologies, que no sempre resulten infal¡¤libles.

En alguns casos, poden arrossegar-nos a llocs als quals no vol¨ªem arribar.

Tot aix¨°, a poc a poc, ens condueix al que Carr anomena complaen?a automatitzada: confiem que la m¨¤quina ho resoldr¨¤ tot, ens hi encomanem com si fos totpoderosa, i deixem la nostra atenci¨® a la deriva. A partir d'aquest moment, si sorgeixen problemes, ja no sabem com resoldre'ls.

La petita hist¨°ria del Royal Majesty, de fet, tanca tota una met¨¤fora: hem posat el GPS i hem perdut el rumb.

Alguna cosa aix¨ª ¨¦s el que ens explica l'expert nord-americ¨¤: ¡°Estem embruixats per les tecnologies enginyoses¡±, diu en conversa telef¨°nica des de la casa on viu a Boulder, Colorado, a les muntanyes Rocolloses. ¡°Les adoptem molt r¨¤pid perqu¨¨ pensem que s¨®n cool o perqu¨¨ creiem que ens descarregaran de feina; per¨° costa adonar-se dels perills que comporten, i no ens parem a pensar com aquestes eines canvien el nostre comportament, la nostra manera d'actuar al m¨®n¡±.

Les tecnologies ens estan robant talents que nom¨¦s es desenvolupen quan es lluita per aconseguir les coses¡±

Aquest estudi¨®s de les noves tecnologies, que el 2011 va ser finalista del premi Pulitzer amb la seva anterior obra, Superficials. Qu¨¨ est¨¤ fent Internet amb les nostres vides?, estima que la complaen?a automatitzada est¨¤ minvant les nostres capacitats. I fa servir un exemple ben senzill: gr¨¤cies als correctors autom¨¤tics, hem externalitzat les nostres habilitats ortogr¨¤fiques. Cada vegada escrivim m¨¦s malament. Desaprenem.

¡°A mesura que empreses com Facebook, Google, Twitter i Apple competeixen m¨¦s fero?ment per fer les coses per nosaltres, per guanyar-se nostra lleialtat, el programari tendeix a apoderar-se de l'esfor? que suposa aconseguir qualsevol cosa¡±.

Pregunta: Qu¨¨ ens estan robant les noves tecnologies?

Resposta: Ens estan robant el desenvolupament d'habilitats i talents preciosos que nom¨¦s es desenvolupen quan lluitem molt per les coses. Com m¨¦s immediata ¨¦s la resposta que ens d¨®na el programari dient-nos on hem d'anar o qu¨¨ hem de fer, menys lluitem contra aquests problemes, i menys aprenem. Tamb¨¦ ens roba el nostre comprom¨ªs amb el m¨®n. Passem m¨¦s temps socialitzant a trav¨¦s de la pantalla, com a observadors. Redueix els talents que desenvolupem i, per tant, la satisfacci¨® que se sent en desenvolupar-los.

El discurs tecnoesc¨¨ptic de Carr pot ser rebatut des de molts flancs. No s¨®n poques les veus que s'al?arien dient que aquestes mateixes tecnologies estan permetent expandir la capacitat de comunicaci¨® de la gent, les possibilitats d'aprendre o fins i tot d'organitzar-se per canviar les coses i comprometre's amb el m¨®n. El mateix Carr matisa el seu discurs lloant les immenses possibilitats que la xarxa ofereix per accedir a informaci¨® i comunicar-se. Per¨° hi ha costos associats.

Mantenir l'atenci¨® en el nou escenari tecnol¨°gic, de fet, no ¨¦s cosa f¨¤cil. Els est¨ªmuls i les distraccions que emmagatzemen els tel¨¨fons intel¡¤ligents que portem o les pantalles a les quals estem connectats ens impedeixen centrar-nos. Ens fan sobrevolar les coses. Passar d'una a una altra, sense solta ni volta, en un profund viatge cap a la superficialitat.

Carr, que va ser assessor editorial de l'Enciclop¨¨dia Brit¨¤nica, sost¨¦ que l'automatitzaci¨® en la qual ens trobem immersos condueix, a m¨¦s, a una societat amb metges d'atenci¨® prim¨¤ria que empren entre un 25% i un 55% del temps mirant a la pantalla en lloc de parar esment a la narraci¨® del pacient; a arquitectes que utilitzen plantilles que propicien uniformitat urban¨ªstica; i a financers que deleguen operacions en la m¨¤quina que, quan falla, passa factura.

De fet, ja s'han comen?at a fer passos enrere en el proc¨¦s d'automatitzaci¨®. El 4 de gener del 2013, l'Administraci¨®?Federal d'Aviaci¨® dels Estats Units emetia un comunicat instant les companyies a¨¨ries nord-americanes a incentivar les operacions de vol ¡°manuals¡±. Les investigacions sobre accidents i incidents en vol, explica Carr, indicaven que els pilots s'havien tornat massa dependents de la navegaci¨® autom¨¤tica.

L'automatitzaci¨® suposa, a m¨¦s, una amena?a per a l'ocupaci¨® i converteix els treballadors en accessoris de la m¨¤quina, en executors de tasques cada vegada m¨¦s mec¨¤niques, en externalitzar-se capacitats intel¡¤lectuals. ¡°?s molt trist. No solament suposa una amena?a per al pa de la gent, sin¨® que ens converteix en observadors m¨¦s que en actors. La nostra experi¨¨ncia i m¨²ltiples estudis psicol¨°gics demostren que implicar-se ¨¦s la manera d'estar satisfet a la feina¡±.

Aquest proc¨¦s es veu alimentat per una doble for?a: d'una banda, les empreses potencien l'automatitzaci¨® en pro de l'efici¨¨ncia i el compte de resultats. I de l'altra, els treballadors accepten de bon grat aquestes tecnologies: ¡°Ens hi inclinem perqu¨¨ ens ofereixen la il¡¤lusi¨® que tindrem m¨¦s temps lliure¡±. Aquest ¨¦s el parany. ¡°Molts emprenedors i inversors de Silicon Valley ens diuen: ¡®Aix¨° millorar¨¤ les nostres vides, ens alliberar¨¤¡¯. Aquesta ret¨°rica ut¨°pica amaga el fet que, en molts casos, les tecnologies no estan millorant les nostres vides, ni ens estan donant m¨¦s bones feines o activitats, sin¨® que estan fent cada vegada m¨¦s rics els plut¨°crates de Silicon Valley¡±.

Carr, exdirector de la Harvard Business Review, rebutja que en aquest cas es tracti de la vella por de la m¨¤quina dels temps de la Revoluci¨® Industrial: ¡°Hi ha una gran difer¨¨ncia: els ordinadors poden fer ara molts m¨¦s tipus de tasques: no solament s'encarreguen dels de producci¨®, mitjan?ant robots, sin¨® que es tamb¨¦ s'ocupen dels anal¨ªtics. Aquesta vegada assistirem a una p¨¨rdua neta de llocs de feina¡±.

L'assagista nord-americ¨¤ porta la seva reflexi¨® m¨¦s enll¨¤. Hi ha, diu, una amena?a per a la nostra llibertat. ¡°La gent fa amistats automatitzades per empreses com Facebook o Twitter, la qual cosa suposa que cada vegada elabora menys els seus propis pensaments. L'ordinador s'apodera fins i tot d'¨¤rees ¨ªntimes de la nostra vida¡±.

Ens inclinem cap a les tecnologies perqu¨¨ ens ofereixen la il¡¤lusi¨® que tindrem m¨¦s temps lliure"

P. Creu vost¨¨ que la tecnologia, d'alguna manera, pot fer que siguem menys lliures?

R. S¨ª, aix¨ª ho crec. La llibertat comen?a amb la llibertat de pensaments, que significa l'habilitat de controlar la teva pr¨°pia ment, a qu¨¨ pares esment, qu¨¨ consideres important. I ara que sempre portem computadores al damunt, en forma de tel¨¨fons intel¡¤ligents, tauletes o el que sigui, l'ordinador determina cada vegada m¨¦s on es dirigeix la nostra atenci¨®. Les empreses de programari i d'Internet saben molt b¨¦ qu¨¨ ¨¦s el que atrapar¨¤ la nostra atenci¨®. Quan comencem a regalar el control de la nostra ment i de la nostra atenci¨®, perdem una font molt important de llibertat i lliure albir.

P. ?s un perill per a la nostra societat que nostres recerques d'informaci¨®, o compres, estiguin guiades?

R. Hi ha algorismes secrets que, en certa manera, ens estan manipulant.

P. Ens estan manipulant?

R. Ho estem en molts casos. Facebook determina amb els seus algorismes el que veus dels teus amics. Per¨° com que no informa dels seus algorismes, no sabem quines intencions t¨¦, per qu¨¨ ens ensenya una cosa i no una altra. Si fas una recerca a Google, s¨®n els seus algorismes secrets els que determinen el que veur¨¤s i no sabem com escullen el que ens mostren. Podem tenir l'esperan?a que la seva manipulaci¨® ¨¦s benigna, que ens estan ajudant, per¨° no en podem estar segurs.

Carr, que rebutja ser qualificat de tecn¨°fob, considera que el problema ¨¦s que les m¨¤quines estan dissenyades per tecn¨°legs que nom¨¦s estan preocupats per saber fins on ¨¦s capa? d'arribar la m¨¤quina, i no de quina manera pot expandir les nostres capacitats. ¡°Les innovacions tecnol¨°giques no es poden parar. Per¨° podem demanar que es designin donant prioritat a l'¨¦sser hum¨¤, ajudant-nos a tenir una vida plena en comptes d'apoderar-se de les nostres capacitats¡±.