El llarg viatge de Miguel Boyer

L'exministre socialista Miguel Boyer Salvador va morir el mat¨ª de dilluns, dia del seu sant, en una cl¨ªnica de Madrid, on havia ingressat d'urg¨¨ncia a primera hora. La causa de la defunci¨® de Boyer, que tenia 75 anys, va ser una emb¨°lia pulmonar. El que va ser superministre d'Economia, Hisenda i Comer? en el primer Govern de Felipe Gonz¨¢lez va sofrir el 2012 una hemorr¨¤gia cerebral que li va deixar, entre altres seq¨¹eles, problemes de mobilitat.

Quan el PSOE va guanyar les eleccions de l'octubre del 1982 de forma aclaparadora, Gonz¨¢lez ja tenia al cap que el seu home per liberalitzar l'economia seria Miguel Boyer. El seu nomenament va ser tota una declaraci¨® d'intencions, que va tensar les relacions amb UGT, dirigida per Nicol¨¢s Redondo, i amb l'ala m¨¦s a l'esquerra del partit. Boyer era un economista amb tend¨¨ncies liberals. Per Gonz¨¢lez, era l'apropiat per fer la transici¨® en t¨¤ndem amb Carlos Solchaga (com a ministre d'Ind¨²stria i posteriorment el seu successor) i donar pas als canvis que l'economia espanyola necessitava per entrar en la Comunitat Econ¨°mica Europea (despr¨¦s, Uni¨® Europea). Boyer es va envoltar d'un grup escollit d'economistes com Miguel ?ngel Fern¨¢ndez Ord¨®?ez, Guillermo de la Dehesa, Luis de Velasco, Josep Borrell, Petra Mateos (la seva cap de gabinet) i Jos¨¦ V¨ªctor Sevilla, que va deixar el c¨¤rrec despr¨¦s de diverses topades en mat¨¨ria fiscal.

Des del principi va aplicar una pol¨ªtica monet¨¤ria?estricta per controlar la inflaci¨®; per¨° la primera actuaci¨® sonada va ser l'expropiaci¨® de Rumasa, que va descobrir una trama comptable de l'imperi de Jos¨¦ Mar¨ªa Ruiz-Mateos, que temps despr¨¦s el va agredir mentre li etzibava aquell fam¨®s ¡°que te pego leche¡±.

Hombre amb fort carisma, que sabia que la seva opini¨® solia tenir-se molt en compte, es va allunyar de vells clix¨¦s socialistes. Va accelerar la reconversi¨® industrial, va posar l'embri¨® del contracte temporal i la reforma de les pensions, que va originar el vendaval definitiu per a la ruptura amb UGT. Defensava la reforma laboral i l'allargament de l'edat de jubilaci¨®, va instar a aprofundir en les reformes estructurals, que va impulsar amb el denominat decret Boyer de liberalitzaci¨® d'horaris comercials i actualitzaci¨® de lloguers, que precisament aquest any arriba a la seva fi.

De la seva etapa queda, a m¨¦s, el xoc ideol¨°gic amb el vicepresident del Govern, Alfonso Guerra, que es va oposar rotundament al fet que Boyer fos vicepresident d'afers econ¨°mics, com era la seva pretensi¨®. Gonz¨¢lez, que sempre el va defensar, no va voler defraudar Guerra i es va quedar sense vicepresid¨¨ncia, cosa que va fer que present¨¦s la dimissi¨® el juliol del 1985. Guerra li va dedicar un llibre biogr¨¤fic amb la frase ¡°A Miguel Boyer, ciclop de l'economia¡±. Aquest li va comentar: ¡°Amb la paraula ciclop vols dir-me gegant o borni?¡±. Guerra va guanyar la partida. Boyer va llan?ar m¨¦s d'un dard enverinat: ¡°A Felipe se li va escapar la crisi de la m¨¤, si ho hagu¨¦s fet en 24 hores hauria tirat endavant el canvi, per¨° va deixar que es convert¨ªs en una pugna¡±.

En aquestes dates, Boyer ja havia deixat la seva dona, la ginec¨°loga Elena Arnedo, amb qui va tenir dos fills, per anar-se'n a viure a la casa del ministeri amb Isabel Preysler, que al seu torn havia abandonat el marqu¨¨s de Gri?¨®n, i amb qui tindria una filla. Aquesta relaci¨® i la casa de 14 banys va fer que aparegu¨¦s m¨¦s a les p¨¤gines del cor que en les d'economia.

El seu amic Solchaga li va encomanar llavors la presid¨¨ncia del Banco Exterior, c¨¤rrec en el qual es va alternar amb els set grans bancs i banquers, entre els quals, el recentment desaparegut Emilio Bot¨ªn. Posteriorment seria fitxat per Construcciones y Contratas (despr¨¦s FCC) de les germanes Koplowitz i els Albertos. Va ser una ¨¨poca turbulenta, en qu¨¨ va haver, entre altres episodis, de declarar en el cas Ibercorp, en qu¨¨ estaven encausats els seus amics Mariano Rubio i Manuel de la Concha, membres com ell de la denominada beautiful people, una esp¨¨cie de gauche divine a l'espanyola, que es reunia als cenacles de Madrid i en els estius de Marbella.

Boyer havia estat molt actiu en la lluita contra la dictadura. Va ser detingut el 1962 despr¨¦s de ser sorpr¨¨s, amb Luis G¨®mez Llorente i Miguel ?ngel Mart¨ªnez, mentre manipulaven una vietnamita, en la qual imprimien pasquins. Aix¨° li va comportar sis mesos a la pres¨® de Carabanchel i el van acomiadar de la Junta d'Energia Nuclear, en qu¨¨ havia entrat pr¨¤cticament des que s'havia llicenciat en F¨ªsiques.

Li va entrar llavors l'inter¨¨s per l'economia, ci¨¨ncia en qu¨¨ es va doctorar i que li serviria per incorporar-se al Banc d'Espanya, on va coincidir amb els que serien els seus amics ¨ªntims (Luis ?ngel Rojo, Mariano Rubio, Solchaga¡­). Despr¨¦s va treballar a l'antic INI i Explosivos R¨ªo Tinto, on va destacar per la seva empremta contestaria.

Boyer havia begut la llibertat a casa seva. Va n¨¦ixer a la localitat francesa de Saint-Jean-de-Luz, en l'exili al qual s'havia vist obligat la seva fam¨ªlia, que pertanyia a la burgesia il¡¤lustrada que havia perdut la guerra. El seu pare estava en un camp de concentraci¨® i el seu avi matern, Miguel Salvador, va ser condemnat a mort per Franco, pena que va ser commutada per una carambola en intercedir el cunyad¨ªssim Serrano S¨²?er per un company de cel¡¤la. Despr¨¦s, ja instal¡¤lada la fam¨ªlia a Madrid, va estudiar al Liceo Franc¨¦s, on va comen?ar a despuntar per la seva brillantor, un fet que? destacaria m¨¦s tard en els debats que li agradava mantenir. En aquests destacava pel seu fi sentit de la ironia, que floria quan aconseguia desprendre's de la timidesa inicial.

Era tamb¨¦ un home de vaivens. Ja en la transici¨®, el 1977, va deixar el partit, encara que no va trencar el seu carnet ¡ªel n¨²mero 19¡ª de la Federaci¨® Socialista Madrilenya ¡°per nost¨¤lgia¡±. Es va passar amb Francisco Fern¨¢ndez Ord¨®?ez, per¨° ho va deixar perqu¨¨ Pacord¨®?ez es va integrar a UCD. Va intentar ser senador per Rioja Independiente, apropant-se a la terra de la seva fam¨ªlia materna (el seu besavi Am¨®s Salvador va ser ministre d'Hisenda en dues ocasions amb Sagasta). Despr¨¦s de fracassar, va tornar a la cleda socialista, que ja deixava el marxisme. Va encap?alar la llista per Ja¨¦n amb vells i joves militants, entre els quals, C¨¢ndido M¨¦ndez, que el va substituir com a diputat quan Boyer va deixar el Parlament per incompatibilitat el 1981. Despr¨¦s vindria la dimissi¨® com a ministre, la baixa del partit el 1996 com a conseq¨¹¨¨ncia de controv¨¨rsies per la incorporaci¨® a l'euro, i, poc despr¨¦s, el soroll¨®s acostament al PP, en acceptar fer-se patr¨® de la fundaci¨® FAES presidida per Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar.

Per¨° l'idil¡¤li li va durar el que va trigar Aznar a donar suport a la guerra d'Iraq. I, despr¨¦s d'un altre per¨ªode, en qu¨¨ va presidir CLH (l'antiga Campsa) i el grup Hispania, va tornar a apropar-se al PSOE. Era habitual a la Moncloa. En la celebraci¨® del 30¨¨ aniversari de la vict¨°ria socialista el 2012 i just despr¨¦s de l'ictus, es va presentar a l'acte, en qu¨¨ no se l'esperava i en qu¨¨ els organitzadors van haver d'improvisar un cartell a m¨¤ amb el seu nom a primera fila, molt prop de Guerra i sempre al costat de Solchaga.