El que li espera a Barcelona

Qu¨¨ se n'ha fet, de Barcelona? Per qu¨¨ la ciutat m¨¦s poderosa del Mediterrani ha cedit el lideratge del pa¨ªs a les comarques de l'interior? Per qu¨¨ ¨¦s incapa? de generar una posici¨® que respongui als seus interessos i potencialitats, tan diferents dels de la resta de Catalunya, davant un conflicte que la perjudicar¨¤ m¨¦s que a ning¨²?

Fa poc l'alcalde de Barcelona va encarregar a un grup d'experts afins estudiar l'impacte a la ciutat d'una Catalunya independent, ja que, com el mateix Xavier Trias va recon¨¨ixer, en els treballs sobre construcci¨® d'un Estat catal¨¤ del Consell de Transici¨® Nacional aquesta q¨¹esti¨®, incre?blement, no s'havia examinat. Fa molt poc, l'Ajuntament de la Ciutat Comtal va exercir d'amfitri¨®, abans que visitessin la Generalitat, dels alcaldes d'una gran majoria de localitats catalanes, donant suport al 9-N, iniciativa amb una organitzaci¨® no liderada pel consistori barcelon¨ª, sin¨® per alcaldes de l'interior. ?ltimament, les entrevistes de Trias, a part del sobiranisme, giren al voltant del turisme, com les d'un alcalde de qualsevol vila costanera.

No va ser un lapsus del Consell de Transici¨®. Ni falta d'entusiasme sobiranista del Consistori. Ni que el turisme sigui la deliberada estrat¨¨gia de la ciutat. S¨®n il¡¤lustracions del que Barcelona i la seva comarca representen per a l'independentisme: un enclavament a buidar la ciutat pol¨ªticament primer ¡ªimprescindible objectiu ja aconseguit¡ª i socialment i econ¨°micament despr¨¦s; limitar Barcelona a reeixida vila tur¨ªstica costanera, m¨¦s esdeveniments i congressos; a una comarca, una m¨¦s, d'una Catalunya homog¨¨nia, de m¨ªnim com¨² denominador, el de les comarques no metropolitanes.

Aquest designi, implementat en una maniobra d'anys, va comen?ar el 1987 amb la decisi¨® de l'expresident Pujol de suprimir la Corporaci¨® Metropolitana de Barcelona, que avaluava, correctament, com a contrapoder de la Generalitat. Al catalanisme empresarial i burg¨¨s de la CiU d'aquella ¨¨poca li feia por la doble condici¨® del cintur¨® barcelon¨ª: obrer i immigrant. El buidatge pol¨ªtic de Barcelona va continuar durant d¨¨cades amb una normativa electoral encara vigent, basada en una disposici¨® transit¨°ria d'una llei del 1985 que privilegia el ¡°territori¡± sobre els vots de la prov¨ªncia de Barcelona. En nom de l'¡°equilibri territorial¡±, el vot d'un barcelon¨ª val menys que el d'un votant de Girona, Lleida o Tarragona. El que ¨¦s local, agr¨ªcola (excepte zones de la Tarragona costanera) i tur¨ªstic pesa m¨¦s que el que ¨¦s metropolit¨¤, industrial i cosmopolita. La base emocional i electoral de Converg¨¨ncia ha estat a les comarques de l'interior, per¨° posada al servei dels interessos de les classes mitjanes-altes barcelonines. No obstant aix¨°, l'estiu-tardor del 2012 aquestes classes perden el control del nacionalisme a les mans dels enrag¨¦s de l'interior, com ERC. La progressi¨® del sobiranisme ha passat del camp (l'¨¤mbit territorial, comarcal) a la ciutat cosmopolita. Ha estat nom¨¦s en els ¨²ltims comicis que els resultats electorals d'algunes zones de la ciutat de Barcelona es comencen a assemblar als de la Catalunya comarcal.

La ciutat est¨¤ governada pels que pensen que ¨¦s millor estar a?llats que ser espanyols

La perllongada maniobra de desgast per doblegar Barcelona va culminar, com tota bona ofensiva, en un furi¨®s atac final liderat brillantment per la premsa nacionalista, basat en la maldestra ocurr¨¨ncia populista de l'alcalde socialista Jordi Hereu de convocar un refer¨¨ndum sobre una reforma urbana. El PSC, partit d'administradors sense ¨¤nima, t¨¤ctics sense estrat¨¨gia, va rendir la ciutat als sobiranistes, espl¨¨ndids t¨¤ctics i estrategues, a sobre tan econ¨°micament sanejada ¡ªno com Madrid¡ª que fins i tot ajuda a finan?ar la Generalitat!

Encara existeixen bosses de resist¨¨ncia a l'intent de fagocitosi de Barcelona pel projecte d'homogene?tat nacionalista. Aquest projecte continua sense penetrar en els barris barcelonins on resideixen els treballadors immigrants espanyols, molts ja jubilats, que tant han respectat la cultura i la societat catalanes, fins a la ingenu?tat. En les auton¨°miques del 2012, al Carmel, Ciutat Meridiana i Prosperitat, tant el PSC com el PP van aconseguir m¨¦s vots que CiU i Esquerra. Fins i tot Ciutadans va sobrepassar ERC i, en algun barri, CiU. Tamb¨¦ fora de la ciutat t¨¦ lloc aquest fenomen: a Cornell¨¤ i l¡¯Hospitalet, la segona ciutat de Catalunya, el PSC va obtenir m¨¦s vots que CiU i ERC sumades, el PP m¨¦s vots que CiU, i Ciutadans m¨¦s vots que Esquerra. I a Badalona governa el PP. Com a contrast, a la comarca lleidatana del Pla d'Urgell, agr¨ªcola i ramadera, en les ¨²ltimes auton¨°miques CiU i ERC van aconseguir el 70% dels vots. No ¨¦s l'¨²nica il¡¤lustraci¨® de l'abismal difer¨¨ncia entre el territori i Barcelona. Pol¨ªticament, socialment i econ¨°micament s¨®n pa?sos diferents. El cintur¨® de Barcelona s'assembla m¨¦s al sud de Madrid que al Pla d'Urgell. El capitalisme industrial genera les condicions materials per a la solidaritat internacional entre treballadors. El nacionalisme, premodern, els separa.

Encara amb aquests calius barcelonins de resist¨¨ncia, quin gran triomf la conquesta nacionalista de l'alcaldia de Barcelona! Ho havia anhelat i intentat tant CiU! Fins i tot ni m¨¦s ni menys que amb Miquel Roca. Ho va aconseguir a la tercera Xavier Trias. Pocs pol¨ªtics encarnen com ell l'alta burgesia. Amb una distingida carrera com a cordial operador pol¨ªtic, per¨° incapa? d'imaginar ambicions globals, les ordres que ha rebut de Converg¨¨ncia s¨®n clares. Primer, evitar tot conflicte susceptible d'apartar el focus medi¨¤tic del proc¨¦s independentista. Aix¨ª, l'alcalde va tocar a retirada en un recent conflicte amb grups antisistema: Can Vies. Res pot distreure del proc¨¦s. Segon, imprescindible, oferir la ciutat, de reconeixement global despr¨¦s de les Olimp¨ªades, com a fotog¨¨nic decorat de les exhibicions sobiranistes. El conflicte civil ser¨¤ a Barcelona, als seus carrers i places, no als pobles de Girona, Lleida o l'interior de Tarragona: a qui importaria? No ¨¦s estrany doncs l'emoci¨® que l'alcalde Trias va sentir en rebre primer i formar part despr¨¦s de la recent process¨® sobiranista de la immensa majoria d'alcaldes catalans. Un consistori m¨¦s entre ells. Barcelona assimilada. Gran vict¨°ria nacionalista.

Barcelona t¨¦ m¨¦s problemes que el conflicte independentista, per¨° que aquest conflicte far¨¤ m¨¦s intractables. Despr¨¦s d'uns Jocs Ol¨ªmpics universalment aclamats, que van proporcionar a Barcelona el que mai ha tingut Madrid, una marca global, les noves estrat¨¨gies de ciutat serien de dif¨ªcil formulaci¨® i implementaci¨®. Qualsevol comparaci¨® amb l'embranzida que van suposar les Olimp¨ªades ser¨¤ una decepci¨®. Il¡¤lustraci¨® d'aquestes dificultats va ser el frac¨¤s del F¨°rum Universal de les Cultures del 2004, tan zapateril en cronologia i intenci¨® ¡ªcondicionis per a la pau i diversitat cultural¡ª, curi¨®s aix¨° ¨²ltim en un pa¨ªs en el qual llavors es multava per retolar nom¨¦s en castell¨¤.

?s el millor lloc del m¨®n per viure si guanya en els ¨¤mbits d'Europa i la globalitzaci¨®

Malgrat que Barcelona i el seu entorn constitueixen m¨¦s de la meitat de la poblaci¨® i de la riquesa de Catalunya, les seves possibles estrat¨¨gies de futur no tenen autonomia o dimensi¨® cr¨ªtica: la ind¨²stria automobil¨ªstica, tot i que ¨¦s important, t¨¦ centres de decisi¨® forans; les innovadores ind¨²stries del coneixement ¡ªCatalunya t¨¦ les millors universitats d'Espanya¡ª no tenen suficient grand¨¤ria i finan?ament. Catalunya no ¨¦s Massachusetts. Espanya no ¨¦s el corredor del nord-est americ¨¤ i Europa no ¨¦s Estats Units. Alternatives imaginatives que poguessin generar noves opcions, a m¨¦s de canviar l'actual din¨¤mica perversa Catalunya-Espanya, com una cocapitalitat amb Madrid, no van ser promogudes per qui havia de fer-ho: el PSC-PSOE.

D'aquesta manera, Barcelona ha quedat atrapada en una estrat¨¨gia per defecte: el turisme. De la mateixa manera que, pel seu ¨¨xit, la bossa ha seguit sonant, i ja se sap les bondadoses conseq¨¹¨¨ncies de la seva dringadissa a Barcelona, no es genera el sentit d'urg¨¨ncia de canvi necessari cap a un nou posicionament en un horitz¨® global.

La composici¨® dels partidaris de la consulta ¨¦s reveladora dels perills per a Barcelona de l'independentisme: la nova Converg¨¨ncia, ERC, ICV, la CUP. Tan sols Uni¨® desentona en una coalici¨® tan anticosmopolita d'¡°agropecuaris¡± i antisistema. El sobiranisme ha passat a ser liderat per aquells que no han de guanyar res d'Europa ni de la globalitzaci¨® ¡ªprecisament tots dos ¨¤mbits s¨®n el que necessita Barcelona per continuar sent la millor ciutat del m¨®n per viure¡ª.

Barcelona ¡ªcosmopolita, irresistiblement bonica, inquieta¡ª ho t¨¦ gaireb¨¦ tot. Sense ella, Catalunya no ¨¦s. Per¨° la Barcelona que requereix el sobiranisme ¨¦s una ciutat controlada, global nom¨¦s en l'¨¤mbit tur¨ªstic, homog¨¨nia amb el ¡°territori¡±. S¨ª que hi ha un independentisme que valdria la pena: el de Barcelona.

Jos¨¦ Luis ?lvarez ¨¦s doctor en Sociologia per la Universitat de Harvard i professor d'INSEAD, Fran?a-Singapur.