Frenar a temps

Sigui quina sigui la decisi¨® que finalment determini el desenlla? de la consulta prevista per al 9 de novembre ser¨¤ insatisfact¨°ria per a tothom. No sembla que hi hagi d'haver una decisi¨® rupturista, de tirar pel dret, sin¨® un terme mig pel qual alguna cosa es votar¨¤, en forma de consulta a l'estil d'Arenys de Munt, o b¨¦ en forma d'eleccions. Passi el que passi, ni els sobiranistes veuran com es compleixen les seves expectatives, ni els unionistes se sentiran feli?os despr¨¦s del desgast d'energia invertida en un projecte que sempre va ser improbable. Tampoc Mariano Rajoy no podr¨¤ fregar-se les mans perqu¨¨ no haur¨¤ aconseguit aturar res. Nom¨¦s allargar el proc¨¦s.

Que el desenlla? deixi insatisfet tothom, no obstant aix¨°, no ¨¦s mala cosa. Pitjor seria que una de les fraccions guany¨¦s la partida. Ens agradi o no, la tasca del pol¨ªtic hauria de consistir a buscar la unitat quan els ciutadans es divideixen en interessos contraposats que amenacen la cohesi¨® social. Als pol¨ªtics ¡ªdiu Michael Ignatieff¡ª els toca ¡°portar la gent que vol coses diferents a la mateixa habitaci¨® per desxifrar qu¨¨ compartim i volem fer junts¡±.

No s'ha pogut, o no s'ha sabut, establir un di¨¤leg entre Catalunya i Espanya. Per¨° tamb¨¦ s'ha dividit en dos el poble catal¨¤ i s'ha evitat internament el debat constructiu. Per unir prop¨°sits divergents cal tra?ar una via pel mig que, en el nostre cas, no ¨¦s ni la dels independentistes que demanen la consulta ara mateix, ni la dels unionistes que voldrien veure com s'avorta definitivament el proc¨¦s. Si no hi ha consulta, hi haur¨¤ eleccions i les pressions sobiranistes no defalliran, fins i tot ¨¦s possible que augmentin. Per¨° caldr¨¤ buscar una altra unitat, una unitat m¨¦s ¨¤mplia que la formada pels partidaris del dret a decidir.

No hauria de ser un descr¨¨dit per qui s'ha posat al capdavant d'aquesta aventura posar el fre i ralentir el proc¨¦s. Cal recordar el que va escriure alg¨² tan poc sospit¨®s de conservadorisme com Walter Benjamin, a prop¨°sit de les revolucions socials: ¡°Marx diu que les revolucions s¨®n la locomotora de la hist¨°ria mundial. Per¨° potser es tracta d'una cosa totalment diferent. Tal vegada les revolucions s¨®n la m¨¤ al fre d'emerg¨¨ncia que posa el g¨¨nere hum¨¤ que va en aquest tren¡±. Si ¨¦s aix¨ª, posar el fre en el moment oport¨² no ¨¦s cap acte de covardia, sin¨® de valentia. Ser¨¤ percebut immediatament com un frac¨¤s, com el reconeixement d'una equivocaci¨®, per¨° qui pot creure de deb¨° que recon¨¨ixer un error no ¨¦s m¨¦s intel¡¤ligent que aferrar-s'hi per salvar la cara? Quin ¨¦s aquest b¨¦ com¨² tan esmentat: seguir avan?ant tot i saber que ens estavellem o b¨¦ aturar-se i buscar un cam¨ª diferent del previst perqu¨¨ aquell era l'equivocat?

No hauria de ser un descr¨¨dit per a qui s'ha posat al capdavant d'aquesta aventura posar el fre i ralentir el proc¨¦s

El refer¨¨ndum d'Esc¨°cia, analitzat exhaustivament aquests dies, deixa dues lli?ons interessants. La primera, que una derrota no ¨¦s el final de la hist¨°ria. El proc¨¦s segueix amb un altre rumb i, en el cas escoc¨¨s, haur¨¤ aconseguit fer un pas m¨¦s (no sabem si de gegant o de pu?a) cap a un retorn de la sobirania m¨¦s apreciable que la que tenen ara.

Traslladant-ho al nostre context, aprofitar els dos anys d'euf¨°ria independentista per acabar aconseguint un pacte fiscal, o una reforma de la Constituci¨® que replantegi l'Estat de les autonomies no seria un guany menor. Quan hi ha negociaci¨® seriosa, en qualsevol terreny, cap de les parts entra i surt amb el mateix paquet de propostes sota el bra?. L'important ¨¦s que no hi hagi ni perdedors ni guanyadors absoluts, que les expectatives dels uns i els altres es vegin correspostes nom¨¦s a mitges. El contrari no ¨¦s negociar, sin¨® imposar costi el que costi el que un vol.

La segona lli?¨® que deixa Esc¨°cia recull una idea expressada l'endem¨¤ del refer¨¨ndum pel polit¨°leg escoc¨¨s Michael Keating: ¡°Governar un pa¨ªs amb una Constituci¨® a la qual nom¨¦s d¨®na suport el 50% ¨¦s impossible¡±. El m¨¦s dram¨¤tic d'un refer¨¨ndum que plantegi la secessi¨® ¨¦s que el s¨ª guanyi per una majoria minsa. No pot ser bo, ni segurament democr¨¤tic, que la meitat dels electors decideixin construir un pa¨ªs estrany per a l'altra meitat. Encara que en temps de globalitzaci¨® ¨¦s del tot improbable que un pa¨ªs es transformi radicalment pel fet de tenir una mica m¨¦s de sobirania, aquest canvi ¨¦s el que la gent percep i espera de la ruptura. Per aix¨° al Canad¨¤ van optar per una llei que, a m¨¦s de proposar una pregunta que no confongu¨¦s els votants, exigia que la majoria que determin¨¦s el resultat de la votaci¨® fos qualificada.

Per¨° aqu¨ª cap govern, ni el catal¨¤ ni l'espanyol, est¨¤ per aprendre res de ning¨². Artur Mas acaba d'apel¡¤lar a l'ast¨²cia, una virtut que, segons Maquiavel, consisteix a no mantenir fidelitat a la paraula donada. Per¨° fidelitat amb qui o amb qu¨¨: la legalitat, les masses, l'inexistent dret a decidir? En l'embolic en qu¨¨ estem, res no pot orientar-nos.

Victoria Camps ¨¦s professora em¨¨rita de la UAB