Aquesta Xina

Hi ha moviments pol¨ªtics encapsulats que no sintonitzen amb el m¨®n exterior i n'hi ha de connectats amb les vibracions globals. Aix¨° ¨¦s el que passa amb la campanya de desobedi¨¨ncia civil ciutadana que reivindica de forma pac¨ªfica eleccions lliures i democr¨¤tiques a Hong Kong sota el nom d'Occupy Central.

Els set milions i escaig d'habitants de Hong Kong s¨®n molt pocs davant dels 1.300 milions de xinesos. Amb prou feines s¨®n 800.000, una cinquena part del cens hongkongu¨¨s, els que van anar a votar al juny en un refer¨¨ndum, qualificat d'il¡¤leg¨ªtim i il¡¤legal per les autoritats, sobre com s'han de fer unes eleccions democr¨¤tiques. Potser arriben a 100.000 els que s'han mobilitzat aquests dies al centre de la ciutat. I no obstant aix¨°, la reivindicaci¨® amb totes les seves conseq¨¹¨¨ncies del principi democr¨¤tic (una persona, un vot) ¨¦s una amena?a intolerable per a Pequ¨ªn, que no tem tant unes eleccions lliures com la mimetitzaci¨® de l'exemple a la resta de la Xina.

La proposta avalada pel Partit Comunista, i que rebutgen els manifestants, admet el sufragi universal per¨° estableix el dret de veto sobre els candidats, en funci¨® del seu esperit patri¨°tic. Un consell electoral en el qual Pequ¨ªn t¨¦ majoria ¨¦s el que triar¨¤ els candidats idonis que se sotmetrien al sufragi universal. I com es pot distingir un patriota? Ens hem de remetre al petit timoner Deng Xiaoping, fundador de l'actual Xina alhora comunista i capitalista. ?s alg¨² que respecta la naci¨® xinesa, d¨®na suport a la sobirania xinesa sobre Hong Kong i no vol perjudicar la prosperitat i l'estabilitat de l'excol¨°nia.

S¨®n paraules de fa 30 anys, quan va tancar amb Margaret Thatcher l'acord inicial de retrocessi¨® de Hong Kong a la sobirania xinesa per al 1997. Atenien a l'expressi¨® un pa¨ªs, dos sistemes, que permetia mantenir la societat capitalista constru?da en l'¨¨poca colonial, incloses les llibertats civils, a canvi de la recuperaci¨® de la sobirania xinesa sobre el seu territori. Aix¨° ha estat aix¨ª fins ara, encara que en el conflicte actual torna a sorgir la clau del tipus de patriotisme exigit per Deng, que ¨¦s precisament la sobirania, fet que pel Partit Comunista de cap manera pot estar en mans dels hongkonguesos. Ni tampoc de tots els xinesos, ja que per a ells no regeix el principi democr¨¤tic.

Despr¨¦s de l'acord entre Deng i Thatcher, va arribar la Llei B¨¤sica, la constituci¨® fabricada a Pequ¨ªn amb el consens brit¨¤nic i hongkongu¨¨s. El 2017, 20 anys despr¨¦s de la unificaci¨®, s'havien de celebrar eleccions democr¨¤tiques, i fins al 2047 calia mantenir els dos sistemes, una evoluci¨® que condueix al fet que la Xina convergeixi en el principi democr¨¤tic o que el suprimeixi com est¨¤ intentant ara. A la meitat del debat constitucional, el 1989, va arribar una mala not¨ªcia que va estremir els hongkonguesos i que encara no s'han tret del cap: la matan?a de Tiananmen, una q¨¹esti¨® finalment de sobirania, ¨¦s a dir, de la seva negaci¨® als ciutadans a favor del Partit Comunista.

¡°Som hongkonguesos, som asi¨¤tics, no som aquesta Xina¡±, diuen algunes pancartes del moviment. La democr¨¤cia tamb¨¦ crea identitat i patriotisme. El problema no ¨¦s la Xina. ?s una Xina en la qual no cap un Hong Kong democr¨¤tic i pluralista.