Isabel Preysler despr¨¦s de Miguel Boyer
Primer va ser la senyora d'Iglesias, despr¨¦s de Falc¨® i m¨¦s tard de Boyer. La mort de l'exministre va posar fi a 26 anys d'una uni¨® que va comen?ar en la clandestinitat. Despr¨¦s d'una vida marcada pels homes, la reina de la premsa del cor afronta un nou repte amb l'etiqueta de v¨ªdua
Vestida de negre rigor¨®s, amb un lleuger maquillatge, protegida per unes ulleres de sol i extremadament prima, Isabel Preysler rebia condols en la capella ardent del seu esp¨°s, mort fa poc. Hi van passar, a m¨¦s de familiars, representants de la vida pol¨ªtica dels ¨²ltims anys i molts dels grans empresaris espanyols. El poder pol¨ªtic i econ¨°mic acomiadava un dels seus. Molts dels que van ser a prop d'ella en aquells moments parlen amb sorpresa de la serenitat amb la qual parlava del que havia passat. ¡°Ha estat bo per a Miguel, no ha patit¡±, deia en refer¨¨ncia a l'emb¨°lia pulmonar que va segar la vida de Miguel Boyer als 75 anys. Moria l'exministre socialista d'Economia i la reina del cor adquiria als 63 la condici¨® de v¨ªdua.
Els amics del matrimoni Boyer semblen haver segellat un pacte de confidencialitat. Encara impactats per la not¨ªcia que ning¨² s'esperava malgrat la seva delicada salut, saben que a l'exministre no li agradava l'exposici¨® p¨²blica. Tots coincideixen, aix¨° s¨ª, a proclamar el ¡°profund amor¡± que unia Boyer i Preysler i a dir que ella superar¨¤ amb ¡°serenitat¡± el cop i iniciar¨¤ una nova etapa.
La vida d'Isabel Preysler ha estat, des que va arribar a Espanya des de les Filipines amb nom¨¦s 18 anys, marcada pels homes que han passat per la seva vida. Amb el seu primer marit, Julio Iglesias, va aconseguir la notorietat, va ocupar les primeres portades de les revistes i quan es va separar, set anys despr¨¦s, la seva fama va ser tanta que una primera p¨¤gina seva venia m¨¦s que una del cantant. Amb Carlos Falc¨®, marqu¨¨s de Gri?¨®n, va aconseguir un altre estatus social que li va permetre relacionar-se amb les fam¨ªlies de m¨¦s llinatge de la societat espanyola. Per¨° va anar amb Miguel Boyer quan va conviure amb el poder pol¨ªtic i econ¨°mic d'una Espanya en plena transformaci¨®. Preysler, segons explicaven els seus amics, tenia una capacitat ¡°camale¨°nica¡± per moure's en diferents cercles. Aix¨ª va poder passar d'un ambient a un altre segons la seva parella en aquell moment. Aquesta qualitat la va refor?ar al costat de Boyer.
En l'¨¨poca en qu¨¨ ocupava el Ministeri d'Economia, Boyer reunia al seu despatx intel¡¤lectuals per esmorzar. Qui exercia d'amfitriona en aquestes trobades era Isabel Preysler, amb qui mantenia una relaci¨® encara no del tot oficial. Tots dos estaven separant-se, ella del marqu¨¨s de Gri?¨®n i ell de la prestigiosa ginec¨°loga Elena Arnedo. Alguns dels convidats a aquestes trobades recorden Preysler atenta a tot el que s'hi parlava, per¨° sense amb prou feines?fer-s'hi notar. I ¨¦s que al costat del seu tercer marit, la reina de la premsa del cor va fer tot un m¨¤ster. Dona d'una gran intu?ci¨®, per¨° amb poca preparaci¨®, va trobar en Boyer un mestre excel¡¤lent.
¡°Nosaltres sempre vam saber que aix¨° nostre era una cosa profunda, s¨°lida. Molts no s'ho van creure¡±, va dir ella en fer balan? dels seus 26 anys de matrimoni. De nou aquests discrets amics coincideixen a respondre que el que unia la parella era ¡°el sentit de l'humor¡±.
Boyer en la intimitat es mostrava molt divertit i ocurrent. ¡°No era de riallada, per¨° s¨ª que tenia una fina ironia. Isabel tamb¨¦¡±. Malgrat que estava acostumada a ser el centre de totes les mirades, a Preysler les c¨¤meres no li agraden. ¡°?s molt m¨¦s divertida del que sembla. Quan li fan preguntes es posa tensa malgrat que fa molt temps que est¨¤ exposada als mitjans de comunicaci¨®. En privat ¨¦s molt diferent¡±, asseguren.
Quan Isabel Preysler i Miguel Boyer es van instal¡¤lar a la seva espl¨¨ndida casa de la luxosa urbanitzaci¨® madrilenya de Puerta de Hierro la van convertir en la seva fortalesa. Ella va acceptar viure menys de cara a l'exterior i m¨¦s en la discreci¨® com ell volia. ¡°Ho vaig fer encantada. Mai ens avorrim¡±, explicava. Boyer admirava d'ella la seva capacitat d'organitzaci¨®. ¡°Si treball¨¦s a la General Motors, en seria la presidenta¡±, explicava l'exministre. Amb m¨¨tode i disciplina va crear l'univers perfecte per al seu tercer marit. Els llibres que ell atresorava es van convertir en l'eix al voltant del qual va decorar la seva mansi¨®, convertida en una gran biblioteca. En aquest espai de lectura Boyer va passar els ¨²ltims dos anys de la seva vida, quan un ictus el va deixar marcat per sempre. Llegia molt en angl¨¨s i li agradaven la f¨ªsica i les matem¨¤tiques. Els seus amics bromejaven: ¡°Miguel, quines coses llegeixes¡±.
Isabel va protegir la imatge del seu esp¨°s al m¨¤xim. Va permetre que l'ag¨¨ncia Efe li fes unes fotos fa un any per mostrar que estava bastant recuperat almenys quant al seu aspecte i va dissimular els seus problemes de mobilitat i expressi¨®. En els ¨²ltims temps Boyer va mantenir la seva capacitat intel¡¤lectual, per¨° tenia dificultat per comunicar-se. Tot i aix¨ª, de manera regular, els amics de sempre anaven a sopar amb ell: Felipe Gonz¨¢lez i la seva dona, Mar Garc¨ªa Vaquero; Carlos Solchaga i la seva esposa, Gloria Barba, i Natalia Rodr¨ªguez Salmones, v¨ªdua de Javier Pradera. Tots recorden que el seu car¨¤cter una mica esquerp va mutar i es va convertir en una persona molt afectuosa.
La seva dona, Ana ¡ªla filla que van tenir en com¨²¡ª i els dos fills del seu anterior matrimoni amb Elena Arnedo, Miguel i Laura, van segellar la pau al voltant del convalescent despr¨¦s d'anys de distanciament. Tots ells han viscut aquests mesos cuidant Boyer, per¨° sobretot Isabel, que nom¨¦s sortia de casa per atendre els seus compromisos de feina. Lligada a Porcelanosa, no solament per un contracte vitalici, sin¨® per una gran amistat amb els propietaris de l'empesa de rajoles, i a la joieria Su¨¢rez, Preysler s'ha mantingut aix¨ª present en la vida p¨²blica i ha obtingut ingressos importants. Els diners que cobra per prestar la seva imatge s¨®n un alt secret. Els experts consultats asseguren que si Sara Carbonero ¡ªla millor pagada a Espanya¡ª rep uns 20.000 euros per una presentaci¨®, Preysler arriba a duplicar aquesta xifra. A la casa dels Boyer els ingressos van disminuir i les despeses van augmentar fa dos anys per la malaltia de l'exministre. Els diners de Preysler van ajudar l'economia familiar. No tenien problemes, per¨° s¨ª menys liquiditat. Fa uns mesos, animada per la seva fam¨ªlia i amics, la reina del cor va comen?ar a sortir una mica m¨¦s. Va sorprendre veure-la en la recepci¨® que van oferir els reis Felip i Letizia despr¨¦s d'arribar al tron. Va fer el besamans seguida del president del Reial Madrid, Florentino P¨¦rez. Una casualitat que ha donat motiu a comentaris infundats. Aquell migdia, Preysler havia quedat amb Mar Garc¨ªa Vaquero, per¨° el protocol les va separar, ja que el poder pol¨ªtic i l'empresarial ocupaven salons diferents.
Preysler es reinventar¨¤, ning¨² no en dubta gens. Despr¨¦s d'un per¨ªode de dol, la reina del cor tornar¨¤ a la vida p¨²blica, a les portades. Despr¨¦s de tres matrimonis, tornar¨¤ no com a senyora d'Iglesias, Falc¨® o Boyer. Ser¨¤ una altra.
La intel¡¤lig¨¨ncia i el xafardeig nacional
L'¨²ltima vegada que vaig anar a casa de Miguel Boyer va ser per entrevistar a la seva dona, Isabel Preysler. Ell estava absent, vaig imaginar que ali¨¨ a tot, a les visites, a les ganes de compartir la mem¨°ria i fins i tot el silenci. Es produ?a per tant entorn del seu nom i a la seva figura, a la seva abs¨¨ncia, aquest xiuxiueig condolgut de les persones que sofreixen la situaci¨® d'un malalt que abans va ser llum i que aquesta se li va ser apagant fins a l'extenuaci¨® de la r¨¤bia. Isabel, la seva dona, ens va explicar (i va ser publicat) que el seu temps es dedicava a Miguel, per¨° ni la discreci¨® seva ni la necessitat de saber van furgar m¨¦s en les circumst¨¤ncies en qu¨¨ es trobava el malalt.
Hi havia en aquella casa una petjada, la de la seva intel¡¤lig¨¨ncia bolcada en els llibres. Mentre ella es preparava per a l'entrevista vaig veure alguns exemplars que evidentment havien estat del seu ¨²s habitual en el passat, abans que la malaltia ho deix¨¦s sense la respiraci¨® intel¡¤lectual que en un temps li va sobrar. Aquests llibres estaven subratllats (ella em va explicar que els omplia a m¨¦s de paperets), amb interrogants escrits al llapis; era la seva una excursi¨® voluntariosa, indagat¨°ria, sobre els llibres; la seva biblioteca era ell, des que era un noi.
Va n¨¦ixer a destemps potser, i a m¨¦s en un pa¨ªs estranger, i ¨¦s probablement aquest doble fet el que ho va convertir en un home estrany en aquest pa¨ªs en qu¨¨ val m¨¦s un xafardeig que una hist¨°ria. El seu treball com a economista i com a professor, a m¨¦s del seu pensament com a pol¨ªtic, valen m¨¦s que els volums de xafarderies que han corregut sobre ell i, tamb¨¦, sobre la seva famosa parella. Per¨° sobresurt el banal; aquest pa¨ªs ha decidit que aquest embornal en qu¨¨ es podreixen les bones ments ¨¦s m¨¦s destacable que les bones gents. Era inevitable, en l'atmosfera s¨¤via d'aquella biblioteca, recordar els recomptes que feia gent com Juan Garc¨ªa Hortelano de les seves trobades amb Boyer, quan el llavors encara ministre comen?ava a trobar-se en p¨²blic amb la qual seria la seva dona.
D'aquelles tingudes, que eren converses liter¨¤ries i pol¨ªtiques, i segurament mundanes tamb¨¦, els que acompanyaven a Boyer destacaven la lucidesa de l'home, el seu sentit de l'humor, la seva gallardia i la seva sornegueria, el seu dubte met¨°dic que disfressava, i va disfressar fins al final, de seguretat en si mateix, potser per espantar als pesats que no dubten de res. D'aquelles reunions sortien tots pensant que potser el xafardeig s'havia anat de mare, doncs aquella era una parella normal que, en l'¨¤mbit del que era absolutament privat, s'havia trobat sense que calgu¨¦s fer sonar altres campanes que les que ells disposessin. Per¨° ja veuen el vendaval que despr¨¦s va haver-hi; va haver-hi un altre vendaval, el de Ruiz-Mateos. Ara els mitjans han posat i reposat aquelles escenes cantinflescas de l'home de Rumasa tractant d'agredir al ministre. Aix¨° no va ser sin¨® una an¨¨cdota, un lloc com¨² en una hist¨°ria de la qual va sobresortir la intel¡¤lig¨¨ncia de Boyer. Per¨° per narrar la intel¡¤lig¨¨ncia els mitjans tenim menys lloc que per explicar, com diria ?lvaro Pombo, la falta de subst¨¤ncia.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
