La millor novel¡¤la d'espies de Garc¨ªa M¨¢rquez

Historia de un amor imposible en tiempos de c¨®lera podria ser, amb perm¨ªs del difunt Nobel, el t¨ªtol de Gabriel Garc¨ªa M¨¢rquez per a una novel¡¤la sobre els gaireb¨¦ 60 anys de desacord entre els Estats Units i Cuba. Un llarg i m¨¤gic relat del qual l'escriptor colombi¨¤ podria ser un dels protagonistes. De fet, ho va ser, al costat d'altres com els expresidents Jimmy Carter o Carlos Salinas de Gortari, el dictador Francisco Franco o el m¨ªtic i difunt president de Coca Cola, Paul Austin, l'home que va portar la beguda a la Xina despr¨¦s de 30 anys de prohibici¨® comunista. Aix¨ª ho explica el llibre Back Channel to Cuba, dels investigadors William M. Leogrande i Peter Kornbluh, que narra, amb documents secrets i converses amb els protagonistes, les negociacions entre Cuba i els EUA des de la revoluci¨® de Fidel Castro el 1959.

L'agost del 1994, milers de cubans cansats de restriccions es van llan?ar al mar sobre qualsevol cosa que sur¨¦s per arribar a Florida. Va comen?ar un malson per a Castro i Bill Clinton, que havia arribat a la Casa Blanca feia un any. El comandant va demanar la mediaci¨® de Jimmy Carter, per¨° Clinton desconfiava de la neutralitat de l'expresident. Washington va acudir llavors al president de M¨¨xic, Carlos Salinas de Gortari. ¡°Necessitava alg¨² discret i amb acc¨¦s a Castro¡±, va recordar el mexic¨¤. L'escollit va ser Garc¨ªa M¨¢rquez, que es va presentar al seu despatx de Los Pinos en 30 minuts. Poca estona despr¨¦s, Salinas i Castro ja parlaven per tel¨¨fon.

Clinton estava disposat a negociar la crisi nom¨¦s si se cenyia a una q¨¹esti¨® migrat¨°ria i no s'abordava el bloqueig de l'illa. Aquest va ser el missatge que Garc¨ªa M¨¢rquez va portar a Cuba el 24 d'agost a bord de l'avi¨® del president mexic¨¤. Cinc dies despr¨¦s, l'escriptor va poder lliurar la resposta de Castro a Clinton durant un sopar a casa de l'escriptor William Styron i la seva esposa Rose a Martha¡¯s Vineyard. A part del Nobel, Clinton i la seva esposa, Hillary, hi van acudir l'autor mexic¨¤ Carlos Fuentes i l'exministre d'Exteriors del mateix pa¨ªs, Bernardo Sep¨²lveda.

Garc¨ªa M¨¢rquez i Clinton es van asseure junts. L'escriptor va intentar seduir el seu interlocutor. Li va parlar de la psicologia de Castro, de com apropar-se a ell i de les moltes concessions que havia fet (t¨¨bies mesures d'obertura, retirada d'Angola¡­). Els llatinoamericans presents van destacar que un acostament entre els EUA i Cuba minvaria la influ¨¨ncia de Castro. ¡°Intenta entendre't amb Fidel, ell t¨¦ molt bona opini¨® de tu¡±, li va aconsellar l'escriptor.

"Intenta entendre't amb Fidel,

Clinton no es va deixar enganyar. ¡°Al principi va ser educat, per¨° en veure que es trobava en una emboscada, va deixar d'escoltar¡±, va recordar Williams Luers, secretari d'Estat adjunt per l'Am¨¨rica Llatina, present al sopar. ¡°Clinton simplement es va girar¡±, va recordar Rose Styron. ¡°Canviem de tema¡±, li va dir en espanyol Luers a Gabo enmig d'una gran tensi¨®. L'escriptor va preguntar a Clinton qu¨¨ estava llegint, i ell va comen?ar a parlar de William Faulkner.

Una estona despr¨¦s, tot sol, Garc¨ªa M¨¢rquez va fer arribar a Clinton la disposici¨® de Castro a negociar nom¨¦s sobre migraci¨®. El president li va demanar que advert¨ªs el seu amic Fidel que Cuba rebria un resposta molt diferent en la crisi dels balseros de la que va rebre de Jimmy Carter amb els marielitos (l'¨¨xode de cubans a Florida des del port de Mariel el 1980). Clinton li va recordar que all¨° el va perjudicar quan aspirava a la reelecci¨® com a gobernador d'Arkansas. ¡°Castro ja m'ha costat unes eleccions. No me'n costar¨¤ dues¡±, li va advertir. L'endem¨¤, Gabo va volar a l'Havana amb el missatge.

Garc¨ªa M¨¢rquez va tenir un paper decisiu en una altra q¨¹esti¨®: els atemptats contra instal¡¤lacions tur¨ªstiques cubanes entre 1992 i 1997, que van provocar una interessant col¡¤laboraci¨® antiterrorista entre l'Havana i Washington. En aquest assumpte, Castro va demanar al seu amic que port¨¦s un missatge urgent a Clinton. L'escriptor es va presentar l'1 de maig del 1998 a Washington amb el document Sumari dels assumptes que Gabriel Garc¨ªa M¨¢rquez pot transmetre confidencialment al president Clinton. En aquest document, Castro desvetllava una presumpta trama terrorista per derrocar un avi¨® amb destinaci¨® o origen a l'Havana, els responsables del qual els Estats Units ¡°tenien informaci¨® suficient¡± per desmantellar.

Clinton, de viatge, no el va poder rebre, per¨° un sopar a casa de l'expresident colombi¨¤ C¨¦sar Gaviria va fer que el Nobel coincid¨ªs amb un dels principals consellers del president,Thomas McLarty, a qui va transmetre les seves intencions. Dos dies despr¨¦s, Gabo va ser convidat a l'ala oest de la Casa Blanca. ¡°Aquesta no ¨¦s una visita oficial¡±, va dir Garc¨ªa M¨¢rquez, amb la qual cosa va alleujar els seus interlocutors. Tot seguit, els va lliurar un escrit, que tots van llegir. ¡°?s possible que l'FBI contacti amb els seus hom¨°legs cubans per lluitar junts contra el terrorisme¡±, va preguntar l'escriptor. El tsar antiterrorista Richard Clark, present en la reuni¨®, ho va considerar una ¡°bona idea¡±. La reuni¨® va ser un ¨¨xit. Abans d'acomiadar-se, McLarty va tenir un compliment cap a Gabo: ¡°La teva missi¨® era molt important. Ho has fet molt b¨¦¡±.