Curs de tres mesos per a desertors nord-coreans

Escapar de Corea del Nord ¨¦s una odissea que requereix diners, paci¨¨ncia i sort. Impensable creuar directament a Corea del Sud. La l¨ªnia que divideix la pen¨ªnsula coreana en dues ¡ªla denominada Zona Desmilitarizada¡ª ¨¦s l'¨²ltima frontera de la guerra freda, la m¨¦s vigilada del m¨®n. Els desertors nom¨¦s poden fugir a la Xina i confiar a no ser descoberts per les autoritats. Si la destinaci¨® final ¨¦s Corea del Sud, ¨¦s imprescindible fer una volta immensa per Tail¨¤ndia o Mong¨°lia, pa?sos que faciliten el salt. A l'aeroport de Se¨¹l comen?a el segon cap¨ªtol d'una odissea que equival a viatjar en el temps: passar d'un Estado totalitari ancorat en els cinquanta amb una renda per capita de 800 d¨°lars (640 euros) a una pot¨¨ncia mundial de l'electr¨°nica i la innovaci¨®, on la renda per capita supera els 26.000 d¨°lars (20.800 euros).

La primera parada en territori sud-core¨¤ per als refugiats ¨¦s un centre dels serveis d'intel¡¤lig¨¨ncia. All¨¤ s¨®n interrogats durant setmanes fins a assegurar-se que no s¨®n espies. Els desertors ingressen llavors a Hanawon, un centre governamental on durant 12 setmanes els preparen per adaptar-se a la seva nova vida. I aix¨° implica un aprenentatge d'all¨° m¨¦s divers. Inclou classes d'oficis com a cuinera, costurera, secret¨¤ria, florista, cambrer, mec¨¤nic de cotxes o soldador; aprendre a fer servir un ordinador, una targeta de cr¨¨dit (a Se¨¹l cada vegada ¨¦s m¨¦s estrany pagar en efectiu), descobrir el vocabulari que els coreans del Sud han incorporat des de la partici¨® de la pen¨ªnsula o treure's el perm¨ªs de conduir.

L'adaptaci¨® requereix altres coneixements que impliquen una reeducaci¨® en tota regla. Fer un reset. Esborrar tot el que s'ha apr¨¨s des de la infantesa. Inclou estudiar hist¨°ria ¡ªun relat que no t¨¦ res a veure amb la propaganda que els refugiats han mamat?des de petits, que culpa els Estats Units i ¡°els titelles de Corea del Sud¡± de tots els seus mals¡ª, aprendre com funcionen una democr¨¤cia liberal i l'economia de mercat, qu¨¨ impliquen les lleis o en qu¨¨ consisteixen els drets humans. Entre classe i classe, els visiten dentistes i metges.

Milers de desertors han fet aquest curs accelerat per adaptar-se al segle XXI. Tot i que l'Estat els ofereix un habitatge, ajuda laboral i econ¨°mica durant cinc anys, integrar-se ¨¦s un desafiament descomunal. Des del 1999 fins la setmana passada havien arribat a Corea del Sud 27.132 desertors (el 76% dones, el 84% de tres prov¨ªncies del nord-est frontereres amb la Xina). La societat sud-coreana ¨¦s una societat de 50 milions d'habitants (el doble que la del seu ve¨ª del nord) que en sis d¨¨cades ha prosperat de manera inimaginable. Per¨° el desenvolupament econ¨°mic ha comportat una cultura de compet¨¨ncia fero? en la qual els nens van a classes particulars fins a gaireb¨¦ mitjanit, i en la qual dif¨ªcilment hi ha espai per qui va cr¨¦ixer en una dictadura on l'ocupaci¨®, l'habitatge i els aliments b¨¤sics estan garantits (en teoria).

Per¨° la majoria dels desertors no fugen del repressiu sistema basat en el control de la informaci¨® i els c¨¤stigs col¡¤lectius. S¨®n mestresses de casa i camperols que creuen a la Xina escapant de la mis¨¨ria. Molts ni es plantejaven desertar, creuaven a la Xina per fer diners ¡ªla corrupci¨® ha obert fissures a la frontera¡ª per¨° una cosa els va portar a l'altra, i un dia van aterrar a Se¨¹l.

Els desertors nord-coreans s¨®n una font clau per reconstruirles atrocitats perpetrades pel r¨¨gim. ¡°Les primeres preguntes s¨®n del tipus ¡®Has vist alguna producci¨® visual feta fora del pa¨ªs?, Coneixes a alg¨² que fos enviat a un camp de presoners?, A alg¨² que hagi desaparegut de sobte?, Coneixes el concepte de drets humans?¡±, detalla la investigadora Jeanne Kim. Amb els testimonis, ella i els seus col¡¤legues construeixen la base de dades del Centre pels Drets Humans a Corea del Nord. Els seus informes s¨®n un relat de les pitjors crueltats, sovint ocorregudes anys abans de la fugida.

Intentar fugir al sud o ajudar els altres a fer-ho est¨¤ durament castigat. El sergent Kim Hyul-txun, de 23 anys, va ser afusellat per acceptar un suborn de vuit dones que pretenien creuar a la Xina. El van lligar a un pal al pati d'una caserna de la ciutat del nord de Dokso-ri. Era el 9 de febrer del 2009. ¡°Ja estava mig mort quan el van pujar al pat¨ªbul¡±, va explicar a l'ONG un testimoni que va demanar l'anonimat per seguretat personal. ¡°Hi havia deu soldats, cadascun li va disparar deu bales. Van dir que calia afusellar-ho davant dels soldats perqu¨¨ serv¨ªs d'exemple¡±, va relatar el 2012.

La partici¨® de les dues Coreas mant¨¦ separades milers de fam¨ªlies com la de Heo Jeom-sun, de 72 anys. La sud-coreana Heo explica la casa seva, a Paju, a dues passes de la Zona Desmilitarizada, que fa anys va escriure a la Creu Roja perqu¨¨ vol saber qu¨¨ se'n va fer del seu cos¨ª Jeong Beom, que amb la seva fam¨ªlia va quedar atrapat al nord despr¨¦s de la guerra (1950-1953). Segueix a l'espera. Poc abans de morir, el seu pare li va demanar que els localitz¨¦s. ¡°I em va donar una adre?a, l'¨²nica cosa que tenia¡±, explica a aquest diari durant un viatge al qual va ser convidat per Korea Foundation, una organitzaci¨® vinculada al Ministeri d'Exteriors sud-core¨¤. Per ara les seves gestions no han fructificat. ¡°Vull saber si est¨¤ viu, si ¨¦s una adre?a falsa, qui viu a la casa¡±, implora. Fins i tot si estigu¨¦s viu i el localitzessin, intueix que tornar-lo a veure seria gaireb¨¦ impossible. Els que fa sis d¨¨cades que esperen reunir-se amb germans, pares o fills tindrien prioritat.