Pro pauperibus

Segurament hi heu passat en innombrables ocasions. A la part posterior de l'hospital de la Santa Creu, entre la pla?a de la Gardunya i el carrer del Carme de Barcelona s'hi troba una de les fonts menys conegudes i benvolgudes de la ciutat. Vella i amb prou feines reconeixible, sobreviu arraconada i vetusta, encaixada contra un dels murs de l'actual Escola Massana a la pla?a del doctor Fleming. En els nostres dies aquest espai ¨¦s un inofensiu parc infantil, amb el s¨°l de terra i uns gronxadors. Per¨° en els seus bons temps va ser un dels llocs m¨¦s t¨¨trics de la Barcelona antiga, una fossa comuna on anaven a parar aquells que no podien pagar-se un enterrament decent, els su?cides o els que per qualsevol motiu no podien ser enterrats en terra sagrada. L'anomenat Cementiri de Pobres tamb¨¦ rebia el nom de Corralet, ja que, segons diu la tradici¨®, all¨¤ s'haurien iniciat les primeres representacions del corral de com¨¨dies que es va concedir el segle XVI per al manteniment de l'hospital de la Santa Creu, posteriorment traslladat a l'actual teatre Principal de la Rambla.

Dos segles m¨¦s tard, el mercader de teles Jaume Sayrols es va comprometre, juntament amb uns amics, a netejar l'antic cementiri, pel que sembla consumit per l'aband¨®. I a resar un rosari davant del desaparegut Crist del Corralet, que llavors presidia aquell lloc. Aix¨ª doncs, a partir del 1780 la confraria de les ?nimes del Purgatori, la de la Pia Uni¨® del Sant¨ªssim Rosari i la del Sant Crist del Corralet s'alternaven cada diumenge en l'organitzaci¨® d'aquell ofici religi¨®s. I en cada aniversari de la seva fundaci¨® decoraven el lloc amb grans teles adornades amb temes mortuoris.

Amb el temps es va organitzar una col¡¤lecta i es va edificar un mausoleu per a pobres, amb dues portes laterals per les quals s'accedia a la sepultura, i un espai central coronat per un frontispici de pedra sobre el qual hi havia una imatge en marbre del Purgatori, i a sota una l¨¤pida que encara resa: D.O.M. / Pro pauperibus vita functis / in fini saeculi surrecturis / ad temporariam corporum requiem / perpetuum oc monumentum / duplici miserationis officio / pia religio posuit / Anno Domini MDCCLXXXIII.

El monument estava rematat amb una pir¨¤mide eg¨ªpcia, una campana i dues calaveres de pedra, avui desaparegudes. La tradici¨® d'acudir al Corralet a resar un rosari es va fer extensiva a la gent comuna, que la tarda del Divendres Sant visitava aquest cementiri, al costat del de condemnats per la just¨ªcia (avui la pla?a Sant Felip Neri) i el de morts per epid¨¨mies (a l'Eixample).

Tant va ser el tr¨¤fic de morts que anaven i venien d'aquell lloc, que el 1885, davant la saturaci¨® i les molestes emanacions, es va decidir buscar nova ubicaci¨® per a aquells cad¨¤vers an¨°nims

Seguint amb els records macabres d'aquest lloc, a un costat de la font s'hi pot veure un passad¨ªs dotat de reixes que comunica la pla?a amb l'hospital. All¨¤ hi va existir un petit recinte on es dipositaven els morts per a les disseccions, situat just al costat de l'edifici neocl¨¤ssic de l'Acad¨¨mia de Medicina i el seu fam¨®s amfiteatre anat¨°mic. Segons Joan Amades, all¨¤ hi funcionava un actiu tr¨¤fic de despulles humanes per satisfer les necessitats dels estudiants de Medicina. Aquest primitiu dip¨°sit de cad¨¤vers tamb¨¦ era conegut com el Corralet, i va ser testimoni de troballes dram¨¤tiques. A mitjans del segle XIX era freq¨¹ent que s'hi abandonessin les criatures mortes despr¨¦s de practicar un avortament o per part prematur. El 1852 fins i tot es va localitzar el cad¨¤ver d'un nen, que alg¨² va deixar all¨¤ en un petit ta¨¹t de fusta. El Corralet tamb¨¦ va albergar v¨ªctimes dels crims vuitcentistes que van alterar el ve?nat barcelon¨ª, com el 1872, quan es va exposar per a la seva identificaci¨® un cap oposat prop de Montju?c, que va resultar ser d'un artes¨¤ assassinat per la seva criada i que va suggerir uns versos al poeta Ramon Pic¨® i Campanar, en els quals parlava de l'¡°espantosa testa del decapitat¡±. Onze anys m¨¦s tard, es va exposar el cos de la prostituta Tomasa L¨®pez, a qui va matar d'un tir el seu esp¨°s abans de su?cidar-se.

Tant va ser el tr¨¤fic de morts que anaven i venien d'aquell lloc, que el 1885, davant la saturaci¨® que es vivia i les molestes emanacions que destil¡¤lava, es va decidir buscar nova ubicaci¨® per dipositar aquells cad¨¤vers an¨°nims que eren exposats per facilitar la seva identificaci¨®. La tardor de l'any seg¨¹ent es va informar que el nou laboratori qu¨ªmic i forense es traslladaria a un gran pati adjacent a la pres¨® de Reina Am¨¤lia, tot i que el 1892 encara es parlava de construir un dip¨°sit judicial a l'estil de la Morgue de Par¨ªs al Corralet. Per¨° en els ¨²ltims anys del XIX es va clausurar el cementiri de pobres, i amb les calaveres de molts dels que hi havia enterrats es va edificar un macabre mural que va quedar tapiat, i que va ser localitzat el 1933 en derrocar un mur durant les obres per situar l'actual Biblioteca de Catalunya. Joan Sales, en la seva novel¡¤la Incerta gl¨°ria, explicava com ell i la seva germana passaven per aquelles dates enfront de l'antic cementiri per anar al col¡¤legi, i com es creuaven amb els cad¨¤vers que omplien aquell carrer¨® en espera que uns carros els traslladessin fins al cementiri de Poblenou. En aquells ¨²ltims anys, el dip¨°sit va ser visitat per artistes com Eusebio Planas o Pablo Picasso, que van realitzar anotacions al natural de sengles cad¨¤vers.

Despr¨¦s de la desaparici¨® del cementiri del Corralet, el Mausoleu de Pobres va perdre la seva funci¨® i les seves restes van ser succintament adossades a una paret, i amb el pas dels anys se li va afegir una canella a fi de convertir aquell monument funerari en una font p¨²blica. Nom¨¦s en va quedar part de la fa?ana i la placa amb la inscripci¨® en llat¨ª, que segueix presidint el lloc davant la indifer¨¨ncia dels transe¨¹nts que, ignorants del seu passat, creuen la pla?a despreocupadament.