Omnigoogle

Va haver-hi un temps en qu¨¨ esmentar Google despertava admiraci¨®, complicitat, simpatia. Per¨° aquests dies han passat. L'empresa que va seduir el m¨®n amb el seu aire innovador i les seves lletres de colors est¨¤ generant un heterogeni bloc de detractors. Despr¨¦s d'haver sortit indemne d'un proc¨¦s que van iniciar les autoritats de compet¨¨ncia nord-americanes, i que van tancar el 2012, Google afronta una creixent pressi¨® per retre comptes a Europa. El reconeixement que ha fet la just¨ªcia comunit¨¤ria de l'anomenat dret a l'oblit, la vigil¨¤ncia dels governants perqu¨¨ pagui impostos per la seva lucrativa activitat i, principalment, el procediment formal amb qu¨¨ amena?a la Comissi¨® Europea per ab¨²s de posici¨® dominant estan esquerdant la seva imatge.

Google t¨¦ l'autoritat de la compet¨¨ncia m¨¦s important?del m¨®n darrere seu. La Comissi¨® Europea investiga des del 2010 si el seu indiscutible domini en el m¨®n d'Internet?s'ha aconseguit a costa de posar entrebancs als seus rivals. Aix¨ª ho creuen fins a 20 entitats que figuren com a denunciants en el proc¨¦s que supervisa el vicepresident de la Comissi¨® i responsable de Compet¨¨ncia, Joaqu¨ªn Almunia.

El cas acaba de donar un gir que amena?a de posar en una situaci¨® complicada la companyia californiana. Fins aquest estiu, el comissari mateix considerava l'acord amist¨®s amb la companyia l'opci¨® m¨¦s probable. Amb l'enviament de la seva tercera proposta per ajustar-se a les regles europees, l'empresa semblava tenir una sortida f¨¤cil. Per¨° aquesta via es va truncar fa nom¨¦s uns quants dies, quan Compet¨¨ncia va comunicar a Google que les seves propostes no eren satisfact¨°ries.

La decisi¨® es va produir despr¨¦s de diversos mesos de forta pressi¨® p¨²blica ¡ªcomissaris europeus, dirigents pol¨ªtics a Fran?a i Alemanya i gegants de l'edici¨®¡ª per rebutjar els compromisos de l'empresa. Almunia nega rotundament la influ¨¨ncia d'aquestes pressions. ¡°La meva decisi¨® obeeix al fet que els denunciants han aportat nous elements s¨°lids sobre el possible ab¨²s de posici¨® dominant de Google. No s¨®n arguments que hagi llegit a la premsa o que hagi vist en debats parlamentaris, sin¨® dades emp¨ªriques¡±, argumenta en conversa amb aquest diari.

La Comissi¨® retreu que el motor de cerca afavoreixi els serveis de Google i perjudiqui els competidors

La Comissi¨® retreu al gegant tecnol¨°gic quatre pr¨¤ctiques que creu contr¨¤ries a la lliure concurr¨¨ncia. La principal consisteix en la manera de presentar serveis especialitzats, com hotels o restaurants, quan l'usuari fa una cerca. El motor de Google afavoreix la pres¨¨ncia dels seus propis serveis, la qual cosa limita la visibilitat dels competidors. La indignaci¨® dels que se senten perjudicats per aquestes pr¨¤ctiques ha acabat per acorralar Google. ¡°?s universalment conegut que les solucions que van proposar eren ineficaces¡±, critica David Wood, advocat d'Iniciative for a Competitive Online Marketplace, associaci¨® que representa diversos demandants del cas, entre els quals hi ha un rival de Google: Microsoft. ¡°Almunia va creure que era millor arribar a un acord, per¨° Google no va jugar el seu paper. No van negociar de bona fe¡±, diu Wood.

L'empresa tecnol¨°gica simp¨¤tica ara ¨¦s un gegant amb un poder immens que negocia amb la Uni¨® Europea de tu a tu. Aquesta petita societat fundada per dos intr¨¨pids enginyers inform¨¤tics, Larry Page i Sergey Brin, a California, fa 16 anys, amb un xec de 80.000 euros ara est¨¤ valorada en uns 315.000 milions d'euros. I controla el 90% de les cerques d'Internet a Europa, segons StatCounter. Als Estats Units, la seva omnipres¨¨ncia ¨¦s menor: domina prop del 76% del mercat.

¡°?s l'empresa m¨¦s poderosa del m¨®n perqu¨¨ ¨¦s la que t¨¦ m¨¦s informaci¨® i la informaci¨® ¨¦s poder¡±, assegura sense embuts Alejandro Su¨¢rez S¨¢nchez-Oca?a, autor del llibre Desnudando a Google, editat per Deusto el 2012: ¡°Sembla que sigui un cercador, per¨° en realitat ¨¦s l'ag¨¨ncia de publicitat m¨¦s gran del planeta i la base de dades privada m¨¦s gran que hi ha i amb la qual comercia¡±, afegeix. ¡°D'aqu¨ª poc et dir¨¤ que ¨¦s l'aniversari de la teva dona, que encara no s'ha comprat una tauleta, i que hi ha una d'oferta en una botiga no gaire lluny d'on ets¡±. L'activista franc¨¨s J¨¦r¨¦mie Zimmermann, entusiasta defensor de les llibertes digitals i cap visible de l'organitzaci¨® La Quadrature du Net, aprofundeix en aquest mateixa direcci¨®. ¡°S¨®n capa?os de veure el que pensem nom¨¦s teclejant el nostre teclat¡±. Enrique Dans, bloguer i professor d'Innovaci¨® a IE Business School, rebaixa aquestes descripcions del poder del gegant tecnol¨°gic: ¡°En el cas de Google, la gent tendeix a veure una amena?a m¨¦s gran del que en realitat ¨¦s: ven l'acc¨¦s de les persones a la publicitat, per¨° crec que el seu comportament amb l'administraci¨® de les nostres dades ¨¦s bastant irreprotxable¡±.

¡°Hi haur¨¤ m¨¦s investigacions. Hi ha molts problemes sobre la manera d'operar de la companyia¡±, diu Almunia

L'immens poder que atresora l'empresa amb la muntanya de dades que gestiona ha costat a Google aquest any una sent¨¨ncia trencadora: la que reconeix a un ciutad¨¤ espanyol, Mario Costeja, l'anomenat dret a l'oblit, que permet a qualsevol ciutad¨¤ sol¡¤licitar al cercador que elimini una determinada informaci¨® de les cerques si se sent perjudicat per aquest contingut. Aquest nou dret, reconegut pel Tribunal Europeu de Just¨ªcia al maig, suposa que la companyia passa a exercir el paper que abans tenien jutges i autoritats de protecci¨® de dades: decidir si es retira o no una informaci¨® quan un ciutad¨¤ ho reclama. ¡°S'est¨¤ donant a Google un poder omn¨ªmode per decidir quin contingut ¨¦s accessible o no¡±, sost¨¦ Alejandro Perales, president de l'Associaci¨® d'Usuaris de la Comunicaci¨®.

Fins ara, Google ha rebut 150.000 sol¡¤licituds per esborrar dades, segons l'organitzaci¨® European Digital Rights. La manera d'aplicar-la genera recels entre els consumidors. ¡°Ells valoren cada petici¨® en funci¨® dels seus propis criteris. Al final ¨¦s una restricci¨® a la llibertat de comunicaci¨®¡±, afirma Joe McNamee, director d'aquesta entitat que defensa els drets a la xarxa.

Malgrat els problemes que t¨¦ a Europa, el gegant situat a Mountain View mant¨¦, aix¨° s¨ª, un notable m¨²scul innovador. Vol seguir canviant-nos la vida. Amb el seu projecte biotecnol¨°gic Calico aborda els desafiaments de salut del nou segle fomentant la investigaci¨® per aturar l'envelliment. Amb la plataforma del cotxe aut¨°nom promet revolucionar el m¨®n del transport. I segueix avan?ant amb les Google Glass, les ulleres amb pantalla incorporada. Juli¨¢n Beltr¨¢n, emprenedor tecnol¨°gic i un dels tres desenvolupadors de la plataforma Google Glass, destaca que l'empresa sempre ha mantingut una dimensi¨® filantr¨°pica que segueix viva amb iniciatives com el Project Loon, amb la qual pret¨¦n portar la connexi¨® a Internet a llocs remots i poc desenvolupats mitjan?ant l'¨²s de globus aerost¨¤tics.

Brussel¡¤les ¨¦s conscient que els tentacles de Google van molt m¨¦s all¨¤ de la manera esbiaixada en qu¨¨ presenta els resultats de les seves cerques, per¨° prefereix anar pas a pas. Compet¨¨ncia ja t¨¦ molt avan?ada una investigaci¨® preliminar sobre Android, el sistema operatiu de la companyia nord-americana per a tel¨¨fons intel¡¤ligents. I tamb¨¦ avalua les queixes que suscita el desviament de tr¨¤fic que fa la companyia de Larry Page cap a serveis propis com YouTube.

¡°Aquesta no ¨¦s l'¨²nica investigaci¨® que hi haur¨¤ sobre Google. N'hi haur¨¤ m¨¦s perqu¨¨ hi ha molts problemes relacionats amb la manera com opera la companyia¡±, aventura Joaqu¨ªn Almunia. Els problemes que acumula l'empresa poden convertir aquest dossier en el m¨¦s gran al qual s'han enfrontat mai les autoritats europees de compet¨¨ncia.

Google mant¨¦ a m¨¦s un pols aferrissat amb els editors europeus, i, sobretot, amb els espanyols, que esperen que l'anomenada taxa Google, en tr¨¤mit en el Senat, tiri endavant, de manera que agregadors de not¨ªcies com Google News paguin per fer servir els continguts dels mitjans. ¡°Google es dedica a la publicitat i al lobby, negocia directament amb els governs¡±, diu Jos¨¦ Gabriel Gonz¨¢lez Arias, director general de l'Associaci¨® d'Editors de Diaris Espanyols (AEDE), ¡°i cada vegada est¨¤ trobant m¨¦s resist¨¨ncia¡±.

Tant el sector com altres fonts comunit¨¤ries consideren que l'¨²nica sortida possible ara ¨¦s comen?ar l'ofensiva contra la companyia: abandonar la hip¨°tesi d'un acord i llan?ar un plec de desc¨¤rrecs que acoquini la firma i l'obligui a oferir solucions que posin fi al seu ab¨²s de poder. Aquest proc¨¦s pot concloure amb una prohibici¨® comunit¨¤ria de mantenir les seves pr¨¤ctiques i, eventualment, amb una multa que suposi fins al 10% de la seva facturaci¨®. Mai una sanci¨® per ab¨²s de domini ha aconseguit aquest sostre.?