Desaprendre

Parlava, no fa gaire, amb una col¡¤lega de professi¨® sobre les dificultats de la nostra feina. La feina de ling¨¹ista, d¡¯assessor ling¨¹¨ªstic, de corrector de textos, se n¡¯ha dit de moltes maneres segons el moment i els fums de cadasc¨². I coincid¨ªem en una sensaci¨® que, com m¨¦s va, cada cop ¨¦s m¨¦s intensa i que, temo molt, ser¨¤ dif¨ªcil de corregir: de llengua, cada cop en sabem menys.

Evidentment, tot plegat ¨¦s una contradicci¨®. En qualsevol feina, per poc que t¡¯hi dediquis, per for?a acumules una experi¨¨ncia que sedimenta en un p¨°sit de coneixement que et d¨®na confian?a, seguretat i, als m¨¦s afortunats, prestigi. Doncs als ling¨¹istes ens passa al rev¨¦s. Vaig comen?ar en aix¨° amb el que avui avaluo com un exc¨¦s de solv¨¨ncia i un agosarament que, evidentment, catalogaria de rid¨ªculs. Educat en catal¨¤ en temps en qu¨¨ l¡¯escola en catal¨¤ era una anomalia, vaig superar la secund¨¤ria amb uns balan?os generosos quant a llengua (en altre no hi entro) i vaig obtenir amb poques ang¨²nies els certificats de la Junta Permanent. Jo me¡¯n sortia prou, i no era infreq¨¹ent que em demanessin, "tu que en saps", com s¡¯escriu aix¨° o aix¨° altre. Dedicar-me a la correcci¨® de textos, doncs, esdevenia una sortida viable i em sentia emparat per una normativa que coneixia (o aix¨° em creia) i un diccionari (el de l¡¯IEC) al qual recorria quan alguna cosa se¡¯m presentava com desconeguda.

Els temps, per¨°, han canviat. I el perqu¨¨ se m¡¯escapa. Tant de bo aquestes p¨¤gines, o aquestes pantalles, serveixin per exorcitzar veritats no ben revelades. La normativa (de fet, com totes les normatives) no ha reeixit a encapsular el catal¨¤ en uns par¨¤metres definits, confortables, i la mateixa naturalesa l¨ªquida de la llengua ha trobat en una normativa porosa la via per estendre¡¯s per terrenys m¨¦s aviat movedissos. I aqu¨ª els ling¨¹istes hem perdut el nord. D¡¯un temps en?¨¤, han agafat protagonisme obres de refer¨¨ncia que "obren la m¨¤" i admeten sota etiquetes filol¨°gicament discutibles (o limitades) formes que la normativa no toleraria, i que de fet, en molts casos, expl¨ªcitament no tolera. Al diccionari de l¡¯IEC hem d¡¯afegir el cl¨¤ssic d¡¯Enciclop¨¨dia, l¡¯Alcover-Moll (feli?ment recuperat per a la xarxa), el web del Termcat i, l¡¯¨²ltima incorporaci¨®, l¡¯?sadir, el portal de llengua de la Corporaci¨® de Mitjans Audiovisuals. Si abans els ling¨¹istes ens bast¨¤vem amb el que sab¨ªem i amb un diccionari f¨¨iem, ara ens adonem que no sabem res i que hem de fer cerques banals en cinc fonts documentals diferents. I les solucions donades no responen tant a la voluntat de plasmar un determinat model de llengua o de registre, sin¨® a trobar la coartada suficient per servir la voluntat de l¡¯autor del text, a voltes fonamentada, a voltes capriciosa.

L¡¯adjectiu r¨¤pid ha mutat en un virus mort¨ªfer en forma d¡¯adverbi

M¡¯hi vaig trobar fa poc, i em vaig sentir rid¨ªcul. Vaig buscar arreu la paraula r¨¤pid, l¡¯ortografia de la qual no m¡¯ha fet dubtar mai, ni tampoc el seu significat. Era la categoria gramatical. Per moda recent, per influ¨¨ncia d¡¯altri, o per pr¨°pia evoluci¨®, l¡¯adjectiu r¨¤pid ha mutat en un virus mort¨ªfer en forma d¡¯adverbi i ¨¦s freq¨¹ent trobar-lo en frases com ara fes-ho r¨¤pid, quan el que caldria dir ¨¦s fes-ho de pressa o fes-ho corrents si anem molt malament de temps. I per b¨¦ que les fonts can¨°niques mantenen l¡¯adjectiu com a categoria de r¨¤pid, el portal ?sadir obre l¡¯escletxa a l¡¯¨²s adverbial sota l¡¯el¨¤stic qualificatiu d¡¯"¨²s restringit", el qual de vegades serveix nom¨¦s per limitar la freq¨¹¨¨ncia d¡¯un terme, com si el volgu¨¦ssim admetre per¨° la mala consci¨¨ncia ens digu¨¦s que no l¡¯hem d¡¯admetre molt. A TV-3 i Catalunya R¨¤dio, doncs, poden fer les coses ben r¨¤pid.

Finalment, estant aix¨ª les coses, acabes dubtant de tot, desmuntant el que saps. Desaprens de llengua i justifiques una tria en funci¨® d¡¯una troballa en una determinada font, sense plantejar-te si all¨° ¨¦s prou normatiu, genu¨ª, adequat o si senzillament et fa el pes. I de vegades, si corregim amb el nas, primer ens l¡¯hem de tapar.