Raons per estimar el menjar catal¨¤

Fa alguns mesos, la revista nord-americana Vice em va demanar que expliqu¨¦s en un article la cuina catalana. Al principi em va fer una mica de cosa: jo, que no s¨®c catal¨¤ ni res semblant, pontificant sobre el que es menja aqu¨ª? Per¨° despr¨¦s vaig pensar: "Fa deu anys que vius a Barcelona, aix¨ª que alguna cosa en podr¨¤s dir, de l'assumpte, oi?". A m¨¦s, potser la teva visi¨® d'estranger pot estar menys condicionada per l'orgull patri, ser m¨¦s calmada i objectiva.

Per aquests mateixos motius escric aquest article per a la nova edici¨® d'elpais.com en catal¨¤: elpais.cat. I tamb¨¦ perqu¨¨ s¨®c un gran fan de la gastronomia del rac¨® de l'univers que va inventar el pa amb tom¨¤quet. Des de la meva posici¨® d'intr¨²s bilba¨ª, veig una forta relaci¨® del menjar catal¨¤ amb el del Pa¨ªs Valenci¨¤ i les Balears, i tamb¨¦ hi detecto aficions que segurament provenen de la immigraci¨® andalusa o extremenya. Ara b¨¦, ¨¦s clar que la manduca local t¨¦ una identitat diferenciada. Els catalans fan coses que ens sonen rares als qui no som d'aqu¨ª, com ara barrejar carn i marisc en el mateix plat (la sorpresa s'esvaeix de seguida quan tastem el plat i descobrim que est¨¤ bon¨ªssim). Tamb¨¦ tenen l'estrany costum de no afegir pebre vermell als embotits de porc, i malgrat tot aconsegueixen fabricar meravelles que no tenen res a envejar a un bon xori?o, com els fuets, les botifarres o els bulls.

Un dels meus conflictes personals amb aquesta terra ¨¦s la seva afici¨® per l'all, que es tradueix en salses universals com el romesco o l'allioli: no puc deixar de tastar-les, per¨° se¡¯m posen molt malament. Part d¡¯aquest mal rotllo se'm passa quan penso en l¡¯escalivada, aquesta manera tan particular de tractar les verdures que les enriqueix amb un fant¨¤stic gust de fumat. Definitivament passo del lleu odi a l'amor etern quan al davant tinc un guisat, un potaje o una sopa espessits no amb farina, que seria el m¨¦s f¨¤cil, sin¨® amb la ultracatalana barreja d'all, julivert i fruits secs triturats coneguda com a picada.

Tamb¨¦ m'entusiasmen algunes particularitats aliment¨¤ries dels catalans de les quals em beneficio di¨¤riament. Nom¨¦s en cito les meves tres preferides: l'esmorzar salat d'entrepanet de fuet o de pernil, estrany en altres parts d'Espanya; el vermut amb picada al celler, recentment rejovenit en llocs tan imprescindibles com la Quimet o la Montferry, i l'exist¨¨ncia de paradetes de llegums cuits als mercats. Com a amant dels llegums, de vegades penso com de trista seria la meva vida si algun dia haig de marxar d'aquesta terra, veient-me obligat a canviar els cigrons fumejants o les mantegoses mongetes del ganxet per unes tristes llenties de pot.

M'agradaria que Catalunya sab¨¦s conservar la seva cultura de comprar als mercats i que no deix¨¦s soles les iaies en aquesta missi¨® de vital import¨¤ncia. M'agradaria que tots aquests nous restaurants que estan apareixent, que rescaten plats gaireb¨¦ oblidats de la tradici¨® catalana i els actualitzen amb respecte i intel¡¤lig¨¨ncia, triomfessin sobre la ximpleria fashion i les ensarronades per a turistes que tant mal han fet, especialment a Barcelona. Finalment, i permetin-me la cr¨ªtica perqu¨¨ si no aquest article quedaria massa ensucrat, m'agradaria que a Catal¨¤ndia es mengessin arrossos?millors i m¨¦s variats. A veure si algun dia aconseguim tractar de tu a tu els ve?ns de sota.

Acabo amb un homenatge a la cuina catalana en forma de recepta-fusi¨®. Fusi¨® no de cultures, D¨¦u me'n guardi, sin¨® de dos cl¨¤ssics dels quals he parlat abans: l'escalivada i els llegums cuits. Diria que el plat uneix la rauxa de la ceba i el pebrot amb el seny dels cigrons, les llenties i les mongetes, per¨° segurament m'estaria posant una mica cursi. Aix¨ª que deixem-ho en qu¨¨ ¨¦s molt bo, sa i fins i tot te¡¯l pots endur a la carmanyola a l'oficina.

Ingredients

Per a 4 persones:

2 ceballots mitjans
2 pebrots vermells
1 alberg¨ªnia
100 g de llenties cuites
100 g de cigrons cuits
100 g de mongetes del ganxet
1 manat de julivert
5 cullerades d'oli d'oliva extra verge
1 cullerada de vinagre de bona qualitat
1 cullerada petita de mel
1 o 2 grans d'all
Sal i pebre negre

Preparaci¨®

Prepareu la vinagreta barrejant-hi l'oli, el vinagre, l'all, la mel, la sal i el pebre. L'all es pot posar de dues maneres: aixafant un gra amb sal fins que es faci una pasta, o si se us posa malament, tallant dos grans en trossos amb grand¨¤ria suficient perqu¨¨ els pugueu retirar quan mengeu l'amanida.

Preescalfeu el forn amb el grill a 240-250 graus. Poseu en una safata de forn coberta amb paper de forn o d'alumini les cebes, els pebrots i l'alberg¨ªnia, i fornegeu-los durant uns 20 minuts (o m¨¦s) per cada costat, fins que estiguin ben torrats (en el cas dels pebrots, negres) i tous. Fiqueu les cebes en una bossa de pl¨¤stic perqu¨¨ s'estovin m¨¦s.

Quan els pebrots i les cebes s'hagin temperat una mica, traieu-los la pell cremada i talleu-los en trossos grans, com de 5 cm. Peleu l'alberg¨ªnia i traieu-li la carn a tires. Barregeu-los en un bol amb els llegums i les fulles de julivert arrencades de les branques amb la m¨¤. Amaniu-ho amb la vinagreta, rectifiqueu-ho de sal i pebre, i serviu-ho.