Per qu¨¨ no un catalanisme constitucional?

Es poden atribuir s¨ªmptomes d'inoportunitat i candor a la proposta de reconstruir un catalanisme constitucional. I no obstant aix¨°, per qu¨¨ no? B¨¦, es podria argumentar que ¨¦s una opci¨® invalidada precisament per la manera com el crescendo independentista podria acabar trencant el vincle constitucional a Catalunya. El contraargument seria que la ciutadania catalana continua emparada per la Constituci¨® encara que l'independentisme amenaci de substituir-la per una altra norma de normes, recorrent al desacatament i donant per descomptat que un pot exercir la democr¨¤cia per damunt de la llei. En tot cas, el secessionisme no deixa de ser engany¨®s, perqu¨¨ canalitzar-lo en la llei permetria la via de la reforma constitucional. Aix¨° ¨¦s el que, per experi¨¨ncia i per sensatesa, sabia aquell catalanisme que avui es considera caduc: canviar les normes requereix anar de la llei a la llei. Cada iniciativa rupturista ha estat perjudicial per a la mateixa Catalunya, i hi ha poca evid¨¨ncia que aquesta vegada no es produeixi un resultat similar.

Hi havia una idea sobreentesa del catalanisme pol¨ªtic: pretenia ser m¨¦s europeista que el conjunt d'Espanya perqu¨¨ el concepte de sobirania nacional estava en el proc¨¦s de cessi¨® de poders a Brussel¡¤les. Per contra, situada fora de la Constituci¨®, Catalunya queda instant¨¤niament en l'extraradi de la Uni¨® Europea. Encara que el front independentista no hi doni gaire import¨¤ncia, la por a situar-se fora d'Europa inquieta percentatges notables de l'electorat catal¨¤, especialment les classes mitjanes de signe catalanista i amb prefer¨¨ncia per votar centre.

Retrotreure el catalanisme a les Bases de Manresa del 1892 no ¨¦s la millor manera d'idear un catalanisme per al segle XXI. Seria possible fer-ho d'una altra manera? Fins i tot en la hip¨°tesi d'una Catalunya independent, readaptar el catalanisme a la realitat de la globalitzaci¨®, a una societat biling¨¹e, a nous pluralismes, la societat del coneixement i molts altres elements, tindria el seu valor davant la ruptura arcaica. Paradoxalment, potser caldria m¨¦s que mai, tenint en compte els efectes consumats de desintegraci¨®.

En comptes de la majoria indestructible que proposava Mas anem cap a la fragmentaci¨® i les tensions polaritzadores, sense clar suport constitucional.

El quadre cl¨ªnic de la ruptura aporta un escenari bastant desencisat. De tota manera, si un catalanisme constitucional ¨¦s possible, el que no sabrem ara com ara ¨¦s si la seva envergadura social seria la mateixa que en el passat. M¨¦s aviat sembla que el que anomenar¨ªem catalanisme constitucional, a conseq¨¹¨¨ncia del moment actual, ja no seria una proposta compacta i representativa del conjunt de la ciutadania. No una alternativa totalitzada. M¨¦s aviat una realitat que s'adapta a les noves tend¨¨ncies ja al marge de conceptes tan peculiars com la centralitat que s'autoadjudicava el pujolisme, el pal de paller, la casa gran del catalanisme i el laberint cada vegada m¨¦s irrespirable que ¨¦s l'entel¨¨quia d'una societat transversal, en qu¨¨ la pol¨ªtica es regeix per competir en demag¨°gia i no per la ra¨® civil. El proc¨¦s encap?alat per Mas ja ha destrossat la tradici¨® ¡ªm¨¦s aviat fuga?¡ª de la centralitat pol¨ªtica i del transversalisme socioconvergent. En lloc de la majoria indestructible que proposava Artur Mas anem cap a la fragmentaci¨® i les tensions polaritzadores, sense clar suport constitucional.

?s per aix¨° que, malgrat les aparences de l'actualitat tan confusa, no ¨¦s anar cridant pel desert proposar la readaptaci¨® del catalanisme que interv¨¦ en la pol¨ªtica d'Espanya en defensa dels interessos leg¨ªtims de Catalunya, amb acceptaci¨® dels marges del constitucionalisme. Al contrari, el substrat ¨¦s aqu¨ª. Potser no seria una for?a ¨¤mplia i majorit¨¤ria per¨°, atesa la incertesa en qu¨¨ vivim, podria ser decisiva. Una vegada m¨¦s, el problema ¨¦s el temps. Al cap i a la fi, fins a la intensificaci¨® del secessionisme en les enquestes i manifestacions, la majoria dels ciutadans de Catalunya votaven aix¨°, que la pol¨ªtica en el marc constitucional no era la pitjor de les formes pol¨ªtiques.

Malgrat la radicalitzaci¨® actual del nacionalisme, un desenlla? catalanista de legalitat no ¨¦s impossible, per improbable que avui sembli. D'aquesta manera, el catalanisme constitucional podria recuperar part del seu espai. Per¨° nom¨¦s una part, perqu¨¨ algunes coses ja no seran el mateix. El costum ¨¦s dir que Camb¨® va ser un frac¨¤s. En aquest cas, com qualifiquem l'irrealista Maci¨¤ o l'insensat Companys? En coincid¨¨ncia amb el que anomenem proc¨¦s, han aparegut diversos assajos ¡ªreedicions o publicaci¨® d'in¨¨dits¡ª que aporten m¨¦s arguments catalanistes per contrarestar el secessionisme. Parlem de Gaziel, Claudi Ametlla o Maurici Serrahima, tots ells tan catalanistes com coneixedors del que ¨¦s possible. Ja ho deia Gaziel: ¡°Con¨¨ixer-se a fons, compenetrar-se, transigir, pactar¡±. Ametlla advertia contra la il¡¤lusa tend¨¨ncia a creure que els catalans nom¨¦s tenen un problema, el nacional, i que, un cop resolt, la felicitat seria indefectible o que la pla?a de Catalunya ¨¦s el centre del m¨®n. El democristi¨¤ Maurici Serrahima argumentava que l'independentisme propendeix a una Catalunya tancada en una mena de gineceu, perqu¨¨ ning¨² m¨¦s que els catalans puguin veure-la i tocar-la. Els plaers que es dispensen en un gineceu acaben sent molt cars.

Valent¨ª Puig ¨¦s escriptor