Josep Pla: Madrid, 1936

Els hereus de Josep Pla han cedit recentment tres agendes de l¡¯escriptor que corresponen als anys 1956, 1957 i 1964 i que Destino publicar¨¤ al novembre amb el t¨ªtol La vida lenta. Tenint en compte que, des dels anys vint del segle passat (ja fa gaireb¨¦ cent anys!), hi ha una massa de lectors que consideren que tot el que envolta Pla ¨¦s motiu d¡¯inter¨¨s, aquests nous dietaris, tot i que no tenen ambici¨® liter¨¤ria i estan fets d¡¯anotacions breus i telegr¨¤fiques, presenten un material biogr¨¤fic i literari de primera magnitud. S'assembla al d¡¯aquelles ¡°notes per a un diari¡± dels anys 1967 i 1968 que l¡¯editor Josep Verg¨¦s, encara en vida de Pla, va publicar al volum El viatge s¡¯acaba (1981), i al dels anys 1965 i 1966, incloses al volum Per acabar (1992). La C¨¤tedra Josep Pla, una iniciativa del Grup 62, la Fundaci¨® Josep Pla de Palafrugell i la Universitat de Girona, va rebre l¡¯enc¨¤rrec de preparar-ne l¡¯edici¨®. Tot i que no disposa d¡¯arxiu ni posseeix cap mena de documentaci¨®, la C¨¤tedra treballa per refor?ar el centre de documentaci¨® de la Fundaci¨® Josep Pla i per conv¨¨ncer totes les parts implicades de la necessitat d¡¯unir esfor?os per con¨¨ixer millor tota l¡¯obra de Pla i divulgar-la. Com que Destino t¨¦ l¡¯exclusiva dels drets de l¡¯obra de Pla, ¨¦s a partir dels enc¨¤rrecs editorials efectuats, pr¨¨viament pactats amb els hereus de l¡¯escriptor i de la seva ag¨¨ncia liter¨¤ria, que la C¨¤tedra posa fil a l'agulla.

Tamb¨¦ va apar¨¨ixer a l¡¯arxiu familiar un dietari de petites dimensions corresponent als primers mesos de l¡¯any 1936. Gr¨¤cies a la bona disposici¨® de Frank Keerl Pla, nebot de Josep Pla, Josep Maria Castellet en va fer una primera lectura per valorar si aquest dietari es podia publicar amb els anteriors. Per¨°, d¡¯una banda, l¡¯¨¨poca, els personatges i les circumst¨¤ncies del diari de 1936 eren molt diferents. De l¡¯altra, la seva brevetat en dificulta una publicaci¨® en forma de llibre.

¡°La massa. Quin f¨¤stic! Em sento un pur, un total individualista¡±, escriu l'empordan¨¨s al seu dietari

El dietari de 1936 ¨¦s un document que demana un estudi exhaustiu m¨¦s aviat d¡¯un historiador pol¨ªtic que no pas d¡¯un fil¨°leg. S¡¯haur¨¤ de llegir al costat del volum 42 de l¡¯Obra Completa, que recull les ¨²ltimes Cr¨°niques parlament¨¤ries que Pla va publicar com a corresponsal a Madrid de La Veu de Catalunya. I tamb¨¦ a la llum de la nova documentaci¨® que aporta el llibre que acaba de publicar Josep Guix¨¤ sobre l¡¯activitat pol¨ªtica de Pla durant aquells mesos. Per¨° amb la precauci¨® que cal tenir sempre activada, i amb la imperiosa necessitat de poder confirmar totes les deduccions i atribucions, ja que de vegades s¡¯han creuat ¡°altres¡± Josep Pla en la traject¨°ria period¨ªstica i pol¨ªtica de Josep Pla i Casadevall. No oblidem que, en aquell mateix moment, hi havia en actiu al Madrid pol¨ªtic un altre periodista que signava Jos¨¦ Pla, el murci¨¤ Jos¨¦ Pla C¨¢rceles (1879-1956), amic de Ramiro de Maeztu i de Salvador de Madariaga, pr¨°xim al falangisme, treballador a la Societat de Nacions i autor d¡¯un llibre com La misi¨®n internacional de la raza hisp¨¢nica (1928), que figura, en m¨¦s d¡¯un lloc, atribu?t err¨°niament a l¡¯autor d¡¯El carrer estret. I tamb¨¦ Josep Pla Comes (1901-1975), reconegut arist¨°crata de Torroella de Montgr¨ª que firmava com a ¡°Jos¨¦ Pla¡± articles d¡¯un falangisme abrandat al diari giron¨ª El Pirineo l¡¯any 1940 i que van causar una agra pol¨¨mica l¡¯any 1979 contra Josep Pla, que no va protestar o desmentir mai les falses atribucions.

Al seu dietari no hi ha cap refer¨¨ncia a una suposada visita a Primero de Rivera a la pres¨®

Com tots els altres dietaris, el dels primers mesos del tr¨¤gic any 1936 ¨¦s una porta oberta a la vida privada de Pla, que vivia a Madrid amb la seva companya Adi Enberg. Van ser moments d'una clara agitaci¨® personal i de dretanitzaci¨® pol¨ªtica. El dietari acaba el 31 de mar?, el dia abans que Pla sign¨¦s la seva ¨²ltima cr¨°nica. Les anotacions reflecteixen la vida quotidiana de la parella: van a sopar a fora, al teatre (Mu?oz Seca), i sovint al cinema: ¡°Vaig al cine amb l¡¯Adi a veure Charlot vagabundo¡± (1 mar?), ¡°?Charlot ¨¦s un conservador? ?s possible. Aquesta cr¨ªtica implacable de les m¨¤quines i de la policia ens trasporta per exc¨¦s al pur conservadorisme¡± (8 mar?). Pla ja porta un ritme vital que no abandonar¨¤ mai m¨¦s: es lleva a la tarda, escriu i llegeix a les nits: ¡°Llegeixo Lawrence. ?s entretingut per lo intel¡¤ligent, per¨° aquesta apolog¨¨tica del sexe, de les dones vegetals i m¨°rbides, dels homes petits i forts, em cansa. ?s un t¨°pic com un altre¡± (5 gener); ¡°Passat el dia al llit llegint la Vida de Johnson per Boswell. Extraordinari aquest torracollons conservador. Es podria fer un gran llibre de tres conservadors: Hendel, Dr. Johnson i Goethe. Per al primer, vegi?s els Carnets de Butler. Per al segon, la vida. Per al tercer, les remarques de Frank Harris¡± (1 mar?). Hi ha tamb¨¦ algunes opinions sobre personatges, com aquesta sobre Valle-Incl¨¢n: ¡°Valle ha mort. Fou un gran escriptor portugu¨¨s endurit en l¡¯estepa castellana. Mala persona. Antip¨¤tic¡± (6 gener).

En una situaci¨® de caos pol¨ªtic i d¡¯augment de la viol¨¨ncia pol¨ªtica, Pla ¨¦s un catalanista conservador preocupat per l¡¯autoritat i l¡¯ordre. Per¨°, com a bon periodista, parla absolutament amb tothom i t¨¦ acc¨¦s a tota la rumorologia pol¨ªtica en un clima conspiratiu complex. Abunden les opinions sobre Catalunya, en qu¨¨ destaquen frases sentencioses: ¡°Catalunya es compr¨¨n o sotmesa o independent. S¨®n [els pol¨ªtics de la Lliga] massa m¨°rbids per la seguretat gran¨ªtica de Castella¡± (1 gener), o ¡°El catalanisme, avui! Extremisme social i catalanisme: aix¨° ¨¦s el ferment revolucionari m¨¦s fort que hi ha avui a Espanya¡± (29 febrer). Hi ha reflexions amargues: ¡°La massa. Quin f¨¤stic! Em sento un pur, un total individualista i nom¨¦s crec en la caritat meva i la dels altres¡± (1 mar?), o ecos de converses ideol¨°giques: ¡°Discussi¨® sobre feixisme. Pessimisme de tots. Tothom creu que aix¨° acabar¨¤ en una dictadura¡± (15 mar?). A les ordres de Camb¨®, sopa amb els diputats de la Lliga (Estelrich, Ventosa, Trias), fa tert¨²lia amb cercles de la dreta i extrema dreta espanyola (Lequerica, Mart¨ª de Veses) o rep la visita del seu amic Alexandre Plana. Per¨° sobretot t¨¦ una relaci¨® personal, gaireb¨¦ li fa de secretari, amb el president del govern, el centrista Manuel Portela Valladares: ¡°Em repeteix que ¨¦s anticristi¨¤ i panteista¡± (14 gener). S¨®n conegudes les declaracions de Portela en qu¨¨ afirmava que el 16 de febrer, data de les eleccions guanyades pel Front Popular, Pla l¡¯havia visitat, en nom de Gil Robles, per implantar una dictadura a Espanya. La nota ¨ªntegra d¡¯aquell dia diu: ¡°Plou. Eleccions. Governaci¨®. Nerviosisme. Derrota a Catalunya. Portela anuncia dimissi¨®. Escalas, compungit. Pepe parla per R¨¤dio. Nit. Portela va a descansar a la 1. A les 2, es produieix una desmoralitzaci¨® tipo 14 d'abril. Tot sembla perdut. Reaccionem M¨¦ndez i jo. Fem reaccionar a Pepe. Parla amb prov¨ªncies. Governadors. Alguns s¨®n al llit. Cacho va a buscar a Gil Robles, a Serrano i Columela. Est¨¤ derrumbat. P¨¤l¡¤lid, anguniat. Encarregat de portar a Ramos. Anem Bernarda i jo a despertar a Portela. M¡¯abra?a emocionat. Surto a les 6/12 desfet¡±. En canvi, al dietari no hi ha cap refer¨¨ncia a una suposada visita a Jos¨¦ Antonio a la pres¨®.

Els ¨²ltims dies, un Pla hiperexcitat, insatisfet (¡°Penso amb la vida que faig! Quin desastre! No serveixo per res. M¡¯interessa nom¨¦s la vida contemplativa¡±), fa les maletes i marxa a l¡¯Empord¨¤: ¡°Quina il¡¤lusi¨® em fa anar a casa. Que tot s¡¯arregli i vagi b¨¦. Am¨¦n¡± (29 mar?). Per¨° l¡¯¨²ltima frase del dietari, el 31 de mar?, presagia el pitjor: ¡°Nom¨¦s hi ha el cop d'estat ¨Cem diu Aznar¡±. L¡¯ombra de la guerra ja tenyeix la vida de Pla i de tot Catalunya per sempre m¨¦s.

Xavier Pla ¨¦s professor de literatura catalana contempor¨¤nia de la Universitat de Girona i director de la C¨¤tedra Josep Pla.