Tot Gaud¨ª, a examen

Visitat, usat, fotografiat i comentat. Antoni Gaud¨ª ¨¦s un dels arquitectes m¨¦s prestigiosos de l'actualitat que est¨¤ en boca de tothom, tot i que li ha costat gaudir d'aquest reconeixement, despr¨¦s de d¨¨cades de menyspreu i desinter¨¨s. Gaud¨ª ¨¦s l'¨²nic creador que t¨¦ vuit edificis reconeguts com a Patrimoni de la Humanitat, tot un r¨¨cord. Tamb¨¦ ho ¨¦s el nombre creixent de persones que cada vegada s'apropen a veure la seva obra. Tres dels seus edificis, la Pedrera, la Casa Batll¨® i la Sagrada Fam¨ªlia reuneixen 4,7 milions de visites i generen uns ingressos de m¨¦s de 62 milions d'euros a l'any, segons l'Informe Estrat¨¨gic del Sector del Patrimoni de Catalunya, que ha donat a con¨¨ixer recentment el Departament de Cultura.

A m¨¦s a m¨¦s, fins divendres, la Universitat de Barcelona celebra el primer congr¨¦s mundial amb la intenci¨® de potenciar la investigaci¨® sobre l'arquitecte i la seva obra. Organitzat per la UB i The Gaud¨ª Research Institute, hi participen 300 persones i s'hi presenten 40 pon¨¨ncies i d'altres comunicacions, sobre aspectes tan diversos com les arrels musulmanes de la seva obra, la seva petjada en edificis del m¨®n que s'han constru?t a Qatar o Xangai en els ¨²ltims anys, el disseny d'autom¨°bils, l'enginyeria, l'organitzaci¨® d'empresa, la m¨²sica, els mitjans audiovisuals o la seva relaci¨® amb la gastronomia, aspecte que ha analitzat en una confer¨¨ncia, com no podia ser d'altra manera, el cuiner Ferran Adri¨¤, encara que la majoria de comunicacions versen sobre la cripta de l'esgl¨¦sia de la Col¨°nia G¨¹ell, el centre industrial que va crear Eusebi G¨¹ell. ¡°?s el laboratori on Gaud¨ª va assajar la Sagrada Fam¨ªlia¡±, ha explicat Lourdes Cirlot, vicerectora de Relacions Institucionals i Cultura de la UB. Aquest dimarts es presentar¨¤ un v¨ªdeo en 3D de la reconstrucci¨® de l'esgl¨¦sia inconclusa de la Col¨°nia G¨¹ell elaborat per la Universitat de Moscou a partir de les dades recollides en els ¨²ltims 30 anys.

La majoria d'experts que participen en aquesta primera trobada mundial v¨¦nen de l'estranger, com Thomas Ferk i Rainer Graefe, de la universitat austr¨ªaca d'Innsbruck, oJan Molema, de la de Delft, a Holanda. O de m¨¦s lluny encara, com Tokutoshi Torii, arquitecte japon¨¨s que va viure 10 anys a Barcelona quan Gaud¨ª era una ¡°figura desconeguda i incomprensible¡±, o Christiane Crasemann, v¨ªdua de George Collins, que als anys cinquanta van ser pioners en la difusi¨® de Gaud¨ª al mercat anglosax¨® i que va defensar que Gaud¨ª enfonsa les seves arrels en l'Espanya dominada pels ¨¤rabs, que ¡°van introduir les matem¨¤tiques i la geometria", i que despr¨¦s de passar per l'arquitectura mud¨¨jar "va trobar el punt de partida de les voltes catalanes¡±. Entre els investigadors nacionals s'hi troben a faltar alguns dels estudiosos m¨¦s destacats dels ¨²ltims anys, fins i tot alguns de vinculats amb la Universitat de Barcelona. ¡°S'ha convidat a tothom¡±, va explicar Pere Jordi Figuerola, conservador de l'Arquebisbat de Barcelona. ¡°L'estudi de Gaud¨ª acumula cent anys de retard, des que Walter Gropius va visitar Barcelona i no es va atrevir a parlar amb Gaud¨ª, per¨° va enviar-hi estudiants des d'Alemanya per con¨¨ixer a l'arquitecte¡±, va matisar Cirlot.

Figuerola ha assegurat que durant el congr¨¦s s'abordar¨¤ la necessitat d'establir un corpus dels materials i les t¨¨cniques necess¨¤ries per ¡°realitzar en el futur restauracions correctes, perqu¨¨ Gaud¨ª era un geni que utilitzava materials especials¡±, en clara al¡¤lusi¨® a la pol¨¨mica reforma de la cripta G¨¹ell que va esclatar el 2002.

Crida l'atenci¨® l'alt preu de la inscripci¨®: 200 euros per jornada, i el passi complet, que inclou un sopar de gala, 1.950 euros. ¡°?s un congr¨¦s cient¨ªfic. Estem molt mal acostumats¡±, es va excusar Figuerola, mentre que Cirlot va matisar que la seva universitat ha pagat beca a 150 persones inscrites.

En la primera jornada Cirlot va anunciar que la UB ha creat una c¨¤tedra (la segona despr¨¦s de la de la Polit¨¨cnica de Catalunya) que dotar¨¤ amb 30.000 euros (aportats per patrocinadors externs) en els propers quatre anys i que tindr¨¤ la seva base a la f¨¤brica de la Col¨°nia Guell. La finalitat ¨¦s fomentar la realitzaci¨® de tesis doctorals sobre Gaud¨ª.

Al gener, durant la presentaci¨® del congr¨¦s, es va assegurar que el nou The Gaud¨ª Research Institute (va ser creat a mitjans del 2013) disposa de 6.000 documents, objectes de l'artista i el seu equip, eines relacionades amb la construcci¨® de la cripta G¨¹ell i m¨¦s de 400 caixes (20 tones) amb documents in¨¨dits. Figuerola va assegurar que s'est¨¤ digitalitzant tot i que estar¨¤ disponible per a tothom a Internet i, f¨ªsicament, quan obri les seves portes la seu del centre a la f¨¤brica de la Col¨°nia G¨¹ell, al costat de la nova c¨¤tedra. Caldr¨¤ esperar fins llavors, per con¨¨ixer la transcend¨¨ncia de tot aquest material.