La f¨²ria dels nens consentits

Fa olor d'eleccions a Catalunya i a Espanya. Seria motiu d'alegria tornar a tenir l'oportunitat de votar (amb totes les garanties) per¨° agafa un altre aire si precisem m¨¦s aquesta olor que arriba. Fa pudor de tuf, paraula que la RAE defineix (2) com a ¡°sospita d'alguna cosa que est¨¤ amagada o per succeir¡± o (3) directament ¡°pudor¡± (ve del grec que designa a un ¡°miasma nociu¡±). El tuf que percebem aqu¨ª i ara ¨¦s l'anunci inequ¨ªvoc (mai reconegut) de campanya electoral. Amb aquest enunciat hauria de quedar tot clar: els lectors d'aquest diari saben de sobres el que pot significar estar en campanya electoral en aquest prec¨ªs moment.

Sorpr¨¨n, malgrat aix¨°, constatar que vist des del prisma d'estar en campanya electoral, la nostra realitat pol¨ªtica ¨Cque tant ens marca per b¨¦ o per mal¨C adquireix immediatament un significat que ajuda a explicar molts misteris i excessos. Si tant Mas com Rajoy estan ara mateix (des de fa molt m¨¦s potser) en campanya electoral ¨Csigui per a eleccions auton¨°miques encara sense data o municipals al maig del 2015, totes dues amb les generals com a fons¨C s'ent¨¦n m¨¦s b¨¦ el seu enuig i aquest "mantenella y no enmendalla" que caracteritza els pol¨ªtics poc propicis a qualsevol pacte en favor de l'inter¨¨s general i com¨² dels ciutadans.

Sembla clar que Mariano vol treure rendibilitat?¨Ca la resta d'Espanya, s'ha d'imaginar¨C del seu impertorbable menyspreu a les minories (o majories, qui sap) que reclamen per a Catalunya alguna cosa semblat a la independ¨¨ncia. Pocs tenen consci¨¨ncia real del que significa en aquest cas i en un m¨®n tan interconnectat l'expressi¨® independ¨¨ncia.

?s tamb¨¦ evident que Mas creu que si aguanta la seva vela d'autoritat institucional independentista resistir¨¤ millor l'embranzida imparable d'ERC, el seu aliat/opositor. I, qui sap, si no acabaran unint les seves forces en una futura majoria parlament¨¤ria, per a la qual no s'hauria ni de demanar perm¨ªs a Duran Lleida. L'¨°ptica d'estar ja en campanya electoral permet entendre aquesta i altres abra?ades efusives que ja s'han demostrat eficaces a l'hora de desmantellar el veritable enemic dels uns i els altres: l'esquerra moderada, el socialisme en concret que va ser pare i realitzador a Espanya del, ja m¨ªtic, Estat de benestar.

El vergony¨®s episodi de les targetes fantasma de Caja Madrid ¨¦s la culminaci¨® de la cultura del nen aviciat insaciable

?s clar que en aquestes campanyes electorals a blanc o negre ¨Ccom a la lliga de futbol¨C ni el PSC ni el PSOE, tan perjudicats pels seus propis errors per¨° l'espai pol¨ªtic dels quals encara existeix i est¨¤ lliure, no s'hi senten gens c¨°modes. Segurament els passa una cosa semblat al que perceben els ciutadans pressionats cap als extrems per les inamovibles postures de Mas/ERC i de Rajoy. Els gladiadors electorals confien tamb¨¦ en qu¨¨ una esquerra radical, com ara? Podem o Guanyem, acabi per liquidar l'odiat espai del socialisme reformista, el qual ha apr¨¨s que qualsevol canvi social ¨¦s lent i gradual i que a la societat cal tractar-la amb cura i respecte.

Fa olor de campanya electoral fins al punt que la desobedi¨¨ncia ha de fer seriosos m¨¨rits perqu¨¨ la tinguin en consideraci¨®. Les noves generacions no han estat educades en aquells mantres impresentables: ¡°Als nens desobedients els cauen les dents¡±, ens deien a la meva ¨¨poca mentre intentaven conv¨¨ncer-nos que menjar peix servia per aprendre a nedar o que una senyora amb panxa d'embarassada estava aix¨ª perqu¨¨ no haver anat al lavabo. Aix¨ª vam cr¨¦ixer alguns esc¨¨ptics que mirem avui els defensors de la desobedi¨¨ncia com qui veu el nen consentit que munta una marraneria quan no t¨¦ les bambes amb la marca de moda o el seu pare li nega un gelat.

Nens consentits ¨¦s l'expressi¨® adequada per definir les rebequeries pol¨ªtiques que vivim i que, en ple atac de f¨²ria, obliden tot el que no sigui satisfer els seus desitjos i obsessions. Uns dirigents sobreprotegits i capritxosos s¨®n capa?os de muntar campanyes electorals en comptes de dedicar les seves energies a apropar-se a la realitat. El cas Pujol ¨¦s un clar exemple de l'autosalvaguarda d'un dirigent que va fer prevaler, com un nen malacostumat, els seus propis desitjos, sempre insatisfets. El vergony¨®s episodi de les targetes fantasma de Caja Madrid ¨Cm¨¦s de 15 milions d'euros defraudats, escombrats¨C ¨¦s la culminaci¨® de la cultura del nen aviciat insaciable.

La corrupci¨® caracteritza aquesta colla de nens consentits transformats en adults vora?os o en dictadors de moralitat i ideologia que conviden ciutadans cr¨ªtics i cultes a ser ovelletes d¨°cils que fan servir significats trucats i banals frivolitats. Per aquest motiu el futbol ho envaeix tot i ¨¦s capa? de destrossar emissores abans fiables i tot, avui entretingudes tamb¨¦ (Catalunya n'¨¦s pionera) en un superficial hi! hi!, ha! ha! o en reportatges de proximitat sobre la merceria de la cantonada (creieu-me, ho vaig sentir la setmana passada a la nova emissora p¨²blica de la ciutat de Barcelona). Es tracta de viure en un pa¨ªs (en catal¨¤ o en castell¨¤) que ¨¦s com un col¡¤legi de monges comandades per capritxosos nens consentits?

Margarita Rivi¨¨re ¨¦s periodista