Brugu¨¦, el valor c¨ªvic

El pecat del professor Joaquim Brugu¨¦ ¨¦s dir-ho abans de la data que ha estat fixada per l¡¯autoritat competent com a esgarriacries de la ficci¨®: el 15 d¡¯octubre. El pecat pel qual el crucifiquen gratu?tament i acarnissadament a la xarxa els valents de fireta subvencionada ¨¦s recon¨¨ixer, abans que no ho autoritzin els caps, que aquest refer¨¨ndum del 9-N ¡°no ofereix les garanties m¨ªnimes democr¨¤tiques¡±, ¨¦s a dir, que no se celebrar¨¤, pel seu d¨¨ficit democr¨¤tic m¨¦s que no pas per la sup¨¨rbia de l¡¯enemic. Com aquell nen que diu que el rei est¨¤ nu, i tots ho sabien, i ning¨² gosava dir-ho. D¡¯aquest pecat se¡¯n diu valor c¨ªvic.

?s valor, perqu¨¨, amb la seva dimissi¨®, la comissi¨® de control de "la consulta" queda ja no nom¨¦s suspecta d¡¯extrema fragilitat legal, sin¨® tamb¨¦ esfilagarsada. I ¨¦s ell, un ciutad¨¤ honrat individual, qui l¡¯esquin?a. La comissi¨® s'havia de composar obligat¨°riament de ¡°set juristes i polit¨°legs de prestigi reconegut¡±, segons instru?a l¡¯article 14 de la (suspesa) llei de Consultes. No arribant a aquests set, hi ha vertadera comissi¨®? Gosar¨¤ alguna emin¨¨ncia de la cultura d¡¯esquerres ocupar el llit calent abandonat amb arguments (raonats, encara que tard¨ªvols) per Brugu¨¦?

Quim Brugu¨¦ ¨¦s un dels m¨¦s notables representants joves de la cultura PSUC, una cultura de l'exig¨¨ncia i de l¡¯esfor? treballador a reivindicar. Sobretot ara que el patriarca dels que se'n van apropiar ha demostrat al Parlament que la manipulava com a m¨¤scara d'una incultura especulativa familiar. Treball¨¤ de jove com a aprenent de mec¨¤nic, i s¡¯embrut¨¤ la m¨¤ d¡¯oli pesant, all¨° que cap dels carlins que manen ¨Ca fe que manen ells- no coneix. Estudi¨¤, com un projecte tit¨¤nic: aquesta d¨¨ria insubornable de saber. I un dia va arribar estranyament, ai las! un Govern d¡¯esquerres, aquell Govern que no es pot ni esmentar per reu de Dragon Khan, per¨° que va fer lleis de barris, i pol¨ªtica d¡¯habitatge, estrat¨¨gies d¡¯aigua i mediambient, controls dels abusos policials, i pol¨ªtiques antipopulistes de presons¡­ entre altres coses. Tot all¨° que ara no es discuteix, perqu¨¨ desborda el monotema: governar, per qu¨¨? S¡¯hi va apuntar.

Aquest male?t Brugu¨¦ va tenir la gosadia de defensar, despr¨¦s de la desfeta ¡ªi gaireb¨¦ en solitari¡ª algunes d¡¯aquelles honroses fites. M¨¦s que altres protagonistes del tripartit. Llegiu, abans de condemnar-lo, el seu suggeridor ?s la pol¨ªtica, idiotes! (Puntiapart, Girona, 2012).

Distret, espigolo la cita que recull d¡¯aquella gran periodista i pensadora jueva, Hannah Arendt: ¡°En comparaci¨® amb la resta de partits i moviments, la seva caracter¨ªstica externa m¨¦s consp¨ªcua ¨¦s l¡¯exig¨¨ncia d¡¯una lleialtat total, sense restriccions, incondicional i inalterable del membre individual¡±.

A qui es refereix? No us ho posar¨¦ f¨¤cil. Obriu el seu llibre per la p¨¤gina 163.

O b¨¦ mireu per la finestra.