Mary Kay tamb¨¦ faria la gigaenquesta

Segurament us heu creuat amb elles alguna vegada i no us n¡¯haureu adonat. S¨®n mestresses de casa en una missi¨® que d¨®na sentit a les seves vides: vendre cosm¨¨tics. S¨®n deixebles de Mary Kay Ash, la fundadora d¡¯un dels negocis piramidals amb m¨¦s ¨¨xit del capitalisme modern. Venda porta a porta, amb amigues i conegudes, de productes de bellesa creats el 1963 per una emprenedora excepcional. L¡¯objectiu de Mary Kay Ash ¨¦s fer caixa, esclar, per¨° tamb¨¦ injectar autoestima a 3 milions de dones que, en un entorn masclista, el m¨¦s aut¨°nom que havien fet era posar la rentadora. Mary Kay Ash va establir protocols d¡¯actuaci¨® i d¡¯actitud davant la vida que s¨®n les taules de la llei de les seves deixebles. Al repl¨¤ de l¡¯escala, al bus o a la cafeteria us podeu trobar senyores carregant una maleteta plena de cremes, cat¨¤legs i les regles Mary Kay. La seva organitzaci¨® ¨¦s popular, jer¨¤rquica i sobretot, estudiada en cada detall. Si Mary Kay Ash fos d¡¯aqu¨ª, admiraria l¡¯Assemblea Nacional Catalana.

La seva organitzaci¨® ¨¦s popular, jer¨¤rquica i, sobretot, estudiada en cada detall

Dilluns, set del vespre. La seu nacional de l¡¯ANC s¨®n uns baixos comercials del carrer Marina, a Barcelona. Els passadissos s¨®n un laberint de caixes de documents i marxandatge independentista. Hi ha sales de reunions batejades amb noms de muntanyes: Sala Montserrat, Sala Mola, Sala Pedraforca. Al final del passad¨ªs, a la sala d¡¯actes, Adri¨¤ Bofill espera que una cinquantena de veterans de l¡¯ANC i d¡¯?mnium agafin lloc per comen?ar la sessi¨®. Per a la reuni¨® es disposen cadires plegables noves de trinca, que es desembalen a mesura que arriba la gent. ?s un seminari de formaci¨® dels responsables de voluntaris de la gigaenquesta a Barcelona, que est¨¤ previst que se celebri entre el 19 i el 25 d¡¯octubre. La majoria s¨®n homes de m¨¦s de cinquanta anys. La sala est¨¤ presidida per la senyera i l¡¯estelada; amb la de la Uni¨® Europea potser tot plegat tindria un to massa institucional.

Dos dies abans, la intenci¨® d¡¯aquest cronista era ser present en una reuni¨® de formaci¨® de voluntaris rasos?de Sant Boi de Llobregat. La sol¡¤licitud va ser denegada per l¡¯ANC, al¡¤legant motius de privacitat dels assistents i admetent que era m¨¦s tranquil¡¤litzadora l¡¯opci¨® que segu¨ªs les explicacions ¡°d¡¯alg¨² que sabem que ho far¨¤ b¨¦¡±. Efectivament, Bofill ¨¦s un excel¡¤lent comunicador. Es fa escoltar, ¨¦s sint¨¨tic, no llegeix apunts i ho t¨¦ tot per la m¨¤. Bofill tampoc ¨¦s un arrauxat: la seva presentaci¨® podria ser la d¡¯un director de planta de General Motors que explica el muntatge d¡¯un cotxe el¨¨ctric.

¡°A Catalunya no ens agraden els uniformes¡±

La manca de rauxa ¨¦s el que sorpr¨¨n m¨¦s de la reuni¨®: si de cara a la galeria l¡¯independentisme militant gesticula tot el que pot, de portes endins actuen com si es tract¨¦s d¡¯un congr¨¦s de corredors d¡¯assegurances. De fet, aquesta ¨¦s una de les lli?ons primordials que els transmet Bofill, com una de les regles d¡¯or Mary Kay: en el porta a porta no s¡¯ha d¡¯exposar cap posicionament pol¨ªtic. ¡°No s¡¯han de lluir estelades ni samarretes del Che ni tan sols les samarretes grogues. Amb la xapa identificativa, n¡¯hi ha prou. A Catalunya no ens agraden els uniformes¡±, insisteix Bofill. El posicionament pol¨ªtic es limita, doncs, a les preguntes de l¡¯enquesta.

No s¡¯han de lluir estelades ni samarretes del Che ni tan sols les samarretes grogues

L¡¯organitzaci¨® de la gigaenquesta ¨¦s una successi¨® de codis identificatius que divideixen el territori des del nivell comarcal fins a una illa de cases. L¡¯organitzaci¨® ha impr¨¨s 100.000 mapes, cadascun diferent, per als 100.000 voluntaris que esperen captar per a la gigaenquesta ¨Cfins ara n¡¯han aconseguit gaireb¨¦ la meitat. L¡¯organigrama ¨¦s el d¡¯un ex¨¨rcit: coordinadors nacionals, responsables de territori, de districte, caps de grup de voluntaris i, finalment, els voluntaris.

Cada grup de voluntaris rep una caixa, amb el seu codi identificatiu, les seves carpetes, xapes, enquestes i els mapes. Per a la reuni¨®, Bofill en t¨¦ una de mostra, de Sant Adri¨¤ de Bes¨°s: obre la caixa i mostra el contingut. Els mapes s¨®n la pedra filosofal, el document que provoca m¨¦s respecte. Parlen dels mapes com a Glenngarry Glenn Rose?(tradu?da aqu¨ª com a ?xit a qualsevol preu) parlaven de les targetes amb el contacte dels millors clients. Totes les llars de Catalunya ¨Ccalculen tres milions, sense comptar-hi les segones resid¨¨ncies¨C queden identificades en tres nivells segons la densitat d¡¯indecisos que hi ha en aquell barri. Com m¨¦s indecisos ¨Cnivell P1¨C, m¨¦s valor t¨¦ el mapa.

Bofill ¨¦s un voluntari m¨¦s de l¡¯ANC, enginyer de professi¨®. Comen?a la seva pon¨¨ncia mirant de conv¨¨ncer els presents de la utilitat de fer un porta a porta. ¡°Segurament ho haureu vist a les pel¡¤l¨ªcules americanes. Si ho fan, ¨¦s per alguna cosa. De fet, n'hem comprovat l'efic¨¤cia¡±. Posa d¡¯exemple un dels tests realitzats el darrer any per ell i set companys m¨¦s, al barri de la Verneda: el 80% de les persones q¨¹estionades van respondre l¡¯enquesta i van cedir les seves dades. Tot i aix¨°, Bofill adverteix que els voluntaris s¡¯han d¡¯esperar la negativa de molts ve?ns i que la prioritat ¨¦s evitar el conflicte i no insistir: ¡°Si alg¨² ¨¦s bel¡¤ligerant, hem de marxar r¨¤pid. L¡¯important ¨¦s que al cap de cinc minuts ens hagin oblidat¡±.

Parlen dels mapes com a ¡®Glenngarry Glenn Rose¡¯ parlaven de les targetes amb el contacte dels millors clients

El 80% ¨¦s un nivell d¡¯efectivitat dif¨ªcil d¡¯assolir, segons el testimoni de tres voluntaris del porta a porta massiu de dissabte a Badalona. Un d¡¯ells ¨¦s Maria Conesa. T¨¦ 26 anys, ¨¦s dissenyadora gr¨¤fica i viu al barri de la Salut. Dissabte a Badalona va trucar a la porta de 24 habitatges: 16 van atendre-la i nom¨¦s 9 van respondre l¡¯enquesta. ¡°Era un barri complicat i molts em deien que no volien saber res de la independ¨¨ncia. L¡¯organitzaci¨® va deixar clar que no hav¨ªem d¡¯insistir. En tot moment hi va haver cordialitat¡±, afirma Conesa.

Els voluntaris han de seguir 20 consells d¡¯actuaci¨®. Bofill s¡¯esplaia de manera especial en les formes d¡¯accedir a l¡¯edifici. A tall de presentaci¨®, pel porter electr¨°nic cal dir: ¡°Bon dia. Ens pot obrir, sisplau? Som els voluntaris de la consulta del 9 de novembre. Venim a portar informaci¨®¡±. Bofill demana que llegeixin aquestes frases, que no s¡¯improvisi. I si l¡¯interlocutor vol parlar en castell¨¤, canviar al gui¨® en castell¨¤.

Les instruccions que dicta Bofill s¨®n minucioses: esperar vint segons perqu¨¨ respongui l¡¯int¨¨rfon el ve¨ª del primer o provar-ho amb el del segon; la necessitat de dur un bol¨ªgraf; cal comen?ar l¡¯enquesta pels pisos m¨¦s alts; a l¡¯hora d¡¯omplir l¡¯enquesta, cal fer-ho sempre de tal manera que l¡¯enquestat vegi qu¨¨ hi est¨¤s escrivint ¨C¡°l¡¯¨¨xit ¨¦s si ell t¡¯agafa el bol¨ªgraf i escriu ell¡±. Les instruccions fins i tot estableixen la manera precisa de com s¡¯ha de deixar el butllet¨ª de l¡¯enquesta als apartaments on no hi hagi ning¨²: col¡¤locat verticalment, recolzat entre el terra i la porta, amb un clip que subjecti la propaganda.

Al meu costat tinc el m¨¦s jove de la sala. Es diu Xavier Mola, de 28 anys, militant d¡¯ERC i cap de grup de voluntaris a Nou Barris. Poca gent pren notes mentre Bofill parla, i Mola no n'¨¦s una excepci¨®. Damunt d¡¯una cama t¨¦ un llibre de Thomas More, Utopia, mentre que amb les mans potineja el seu m¨°bil. ¡°?s que se m¡¯ha acabat el l¨ªmit de megues i ara em va molt lent¡±. Li demano si l¡¯organitzaci¨® del seu partit ¨¦s comparable a la de l¡¯ANC: ¡°No es pot comparar, ni tan sols per complexitat¡±. Davant meu s¡¯asseu Daniel Silva, empleat d¡¯hostaleria que fa mans i m¨¤nigues per trobar hores per a les seves tasques a l¡¯ANC. N¡¯¨¦s membre actiu des del mar?. Per qu¨¨ va decidir aquest canvi que fa m¨¦s dif¨ªcil la seva vida? ¡°Per unes declaracions del Girauta ¨Cl¡¯eurodiputat de Ciutadans¨C i una not¨ªcia de l¡¯ABC. Aquell dia vaig dir ¡®prou¡¯¡±.