El catal¨¤ d'ultramar

Els republicans que van haver d'exiliar-se, despr¨¦s de la Guerra Civil, van anar refent la seva vida en diversos pa?sos, en els quals era possible instal¡¤lar-se i comen?ar un projecte vital de durada desconeguda, perqu¨¨ hi havia els qui no podien, o no volien, tornar a Espanya mentre visqu¨¦s el general Franco. Aquest era el cas de la meva fam¨ªlia, dels meus avis i de la meva mare, que es van exiliar a M¨¨xic i es van instal¡¤lar a Veracruz, terra endins, en una plantaci¨® de caf¨¨ a 850 metres sobre el nivell del mar, l'altura can¨°nica per conrear-lo.

El meu avi es va associar amb quatre republicans m¨¦s, catalans i exiliats com ell, que tamb¨¦ havien anat a parar en aquesta zona selv¨¤tica de Veracruz, sense cap altre projecte que guanyar-se la vida mentre es moria Franco. La idea era que quan es mor¨ªs el dictador deixarien M¨¨xic i tornarien a Catalunya. Per¨° el dictador va trigar massa a morir-se i llavors el meu avi i els seus socis havien passat m¨¦s anys a M¨¨xic que al seu pa¨ªs, i havien tingut fills i n¨¦ts que els lligaven a aquella terra, a aquella plantaci¨® que a poc a poc s'havia anat convertint en una mena de poblet, en el qual vaig n¨¦ixer jo el 1963. En aquell llogaret, que es deia La Portuguesa, s'hi parlava en catal¨¤ i s'hi menjaven botifarres, panellets i vins que s'importaven de Catalunya, amb la idea de mantenir el contacte amb aquest pa¨ªs al qual no tornarien mai. Aquesta hist¨°ria l'he explicat, amb la profunditat que es mereix, en dues novel¡¤les: Los rojos de ultramar i L'¨²ltima hora de l'¨²ltim dia. El meu avi i els seus socis, i amb ells la meva mare, van arribar a la plantaci¨® parlant el catal¨¤ de Catalunya per¨°, a mesura que passaven els anys, la seva llengua es va anar contaminant no nom¨¦s d'expressions de M¨¨xic i Veracruz, sin¨® tamb¨¦ de paraules que feien servir els habitants originals d'aquella selva, els nahues i els otom¨ªs. Quan jo era petit, el catal¨¤ que es parlava a La Portuguesa, que ¨¦s el que jo vaig aprendre, estava farcit, intervingut, i probablement enriquit, per paraules d'aquestes lleng¨¹es que d¨¨iem amb tota naturalitat i que alguna vegada, ja d'adult i vivint a Barcelona, se m'han escapat i han provocat l'esbala?ment del meu interlocutor.

"Plorar sense 'gridas'", diu encara la meva mare quan detecta que alg¨² fa veure que plora

A La Portuguesa el meu germ¨¤ i jo compt¨¤vem tant en catal¨¤ com en n¨¤huatl; d¨¨iem un, dos, tres, quatre, cinc o se, ome, yei, nahui, mauili. Als gossos els d¨¨iem chicu, en otom¨ª, i gos, en catal¨¤, amb tanta consist¨¨ncia que els treballadors de la plantaci¨®, que eren o nahues o otom¨ªs, tamb¨¦ van comen?ar a fer servir la paraula gos per referir-se a l'animal. Gos en?n¨¤huatl ¨¦s itscuintli, un terme que va anar passant a l'espanyol de M¨¨xic com a escuincle i que s'ha est¨¨s per definir la canalla, la mainada, com se'ls diu encara en catal¨¤ als infants en aquesta zona de Veracruz on hi havia el cafetar. "Plorar sense gridas", diu encara la meva mare quan detecta que alg¨² fa veure que plora, quan ¨¦s tan fals el seu plor que no se li escapa ni una grida, que ¨¦s la paraula que fan servir els otom¨ªs per dir ll¨¤grima. Fa uns quants anys em va escriure un lector, d'aquesta zona de Veracruz, el pare del qual havia treballat a La Portuguesa. Aquest lector havia crescut a la mateixa plantaci¨® i es va emportar una gran sorpresa quan va llegir Los rojos de ultramar, aquesta novel¡¤la amb episodis de la nostra inf¨¤ncia en aquell microcosmos catal¨¤, enmig de la selva mexicana. La seva carta comen?ava amb una picada d'ullet al t¨ªtol de la meva novel¡¤la: "Benvolgut chichiltic", que ¨¦s la paraula nahua que designa el color vermell.

Jordi Soler ¨¦s escriptor